Viatge a Ítaca


6 comentaris

Dia 116 i 117: Últims dies a Katmandú

2 i 3 d’octubre

Els dies han passat com una exhalació. Mires enrere i quan penses que hem estat dues setmanes en aquesta ciutat, ens sembla irreal. Potser el fet de trobar-te a gust de veritat, ha fet que el nostre subconscient reconegui aquest parèntesi, i no el consideri massa llarg. Crec que si no haguéssim comprat el bitllet d’autobús, segur que algun dia més ens hi quedàvem, però ja toca activar-se i seguir fent ruta, per descobrir una miqueta més el Nepal de les muntanyes, de la flora exuberant, i la fauna salvatge. Continua llegint!


12 comentaris

Dia 112,113 i 114: Perquè ens encanta Boudhanath

28, 29 i 30 de setembre

Viatjar. Sembla que una força invisible sempre t’empenyi a avançar, moure les cames, i que el cos les segueixi buscant sempre el més enllà. En els viatges més curts, les rutes planificades atapeïdes d’items que cal veure i visitar, són un dels requeriments del viatge, perquè necessitem més veure que viure, o si pot ser, les dues coses alhora, però ràpid que toca passar al següent. La data de caducitat del viatge així ho demana, i costa renunciar a aquesta manera de fer, quan tens la possibilitat de veure un país en 20 dies, perquè hi ha molta cosa que visitar i no saps si tornaràs. Continua llegint!


10 comentaris

Dia 110 i 111: Un dia Rafting a Nepal!!!!

26 i 27 de setembre

Tot i que el post és de dos dies, per no perdre la cronologia viatgera, el dia 26 no vam fer massa cosa més del que ja us hem explicat en els anteriors posts. Així que ja us ho podeu imaginar; vacances dins del viatge… passejar, i sense res programat deixar-nos portar pel vent…. Continua llegint!


9 comentaris

Dia 105, 106, 107 i 108 : Uns dies a Katmandú

21, 22, 23 i 24 de setembre

Això ens encanta!!! Estem contents i feliços d’haver arribat a Nepal. Habitació per nosaltres sols, amb bany i dutxa!!!! Rentar robar, i anar a la nostra per on vulguem, amb moltíssims llocs on t’hi trobes a gust, i a més, a preus que per nosaltres son força assequibles. I que dir de la gent, aquí una miqueta més de sensació de dòlar amb potes, però quan t’hi acostumes, es pot portar amb normalitat… Continua llegint!


4 comentaris

Dia 104: Deixem el Tibet per entrar a Nepal

20 de setembre

El Tibet avui, està sota control xinès, de fet ho està des del 1951 ininterrompudament. Però això, no sempre ha estat així. La història d’aquest país és plena de canvis del control del mànec de la paella. Unes vegades el govern xinès amb les seves ocupacions armades, i altres el govern del Dalai Lama en idèntiques ocasions, intentant aprofitar la mínima oportunitat de proclamar la independència, amb més o menys èxit en la seva durada. I també ingerències varies en aquesta relació mal avinguda. Els mongols en segles pretèrits i els anglesos a principis del segle XX que amb el seu afany d’obrir via cap a la Índia, van aconseguir dividir aquesta regió, i que una part s’annexionés a territori indi. En una de les èpoques de sobirania tibetana, i de govern del Dalai Lama, es va concedir aquesta disgregació de territori amb la contrapartida del reconeixement per part del govern britànic de la independència del Tibet, tot sense el coneixement de la Xina és clar… de fet, al 1962 van iniciar una guerra amb la Índia per aquesta qüestió. Continua llegint!


Deixa un comentari

De Kathmandu a…. la India!!! ja hi torno a ser!!!

Ens hem llevat ben d’hora un altre cop per anar cap a l’aeroport, el taxi l’hem anat a buscar a on està l’stupa, així que ja ens veus amb les motxilles i ben carregats baixant per el nostre carrer tot enfangat i caient gotes, vamos no he baixat més lenta perquè no he pogut (com compendreu no volia caure en plan tortuga).

A l’aeroport tot ha anat rodat, enseguida d’arribar hem pogut facturar i a més ens han donat la sortida d’emergencia, així que més còmodes!!! Però després de passar immigració i estar una estona llegint (per cert boníssim el llibre que em van secuestrar, si voleu saber coses sobre el Tibet llegiu-lo, Las montañas de Buda de Javier Moro), hem començat a passar controls de seguretat (ja havíem passat totes les bosses per un scaner i ens havíen “catxejat” al entrar al aeroport), el primer control bosses per scaner i “catxejat” i a part ens han obert totes les bosses (no sé de que serveix el scaner llavors). Després d’esperar a la porta d’embarc i just abans de pujar a l’avió un altre cop obrir totes les bosses i “catxejat”, vamos que una mica histèrics no???

Al arribar a Delhi control de no tenir la grip i immigració i una bona estona esperant les bosses (però han arribat totes!!), canvi de diners i agafar un pre-paid. El tio del taxi ens volia enganyar, primer dient que perque no anavem a una altra zona d’hotels i despres al arribar a la zona ens volia deixar a l’entrada i no davant l’hotel pero…. ja em coneixeu no??? evidentment ens ha deixat davant l’hotel.

Hem sortit a donar un volt i hem acabat agafant un rickshaw per anar al Raj Ghat (on reposen les cendres del Gandhi) i després a la porta de la India.

Al tornar a la zona del hotel (Pahargang) s’ha posat a ploure, així que hem anat una estona a internet i després a sopar-menjar.

Com encara era molt d’hora hem tornat a sortir per donar una volta i al tornar dutxeta (fa mooolta calor i xafogor) i a fer nones que demà també matinem.


Deixa un comentari

Marxem del Tibet per tornar al Nepal

Després d’una setmana per terres tibetanes (em nego a dir-lis xines), ens tornem cap a Kathmandu. Ens hem llevat a les 6 perque havíem de marxar a les 7. Primer hem deixat a la Selina (una de les britàniques) a l’estació de tren (macro edifici) i en menys d’una hora ja estavem al aeroport.

Quan hem arribat encara no hi havia ningú per on havíem d’entrar, així que hem hagut d’esperar vora una hora a que els xinos es dignessin a arribar. Llavors primer ens han mirat si teníem febre i hem passat les bosses per scaners. Llavors ja hem pogut treure les targetes de embarc i facturat les bosses (han tornat a passar per un scaner). A continuació havíem de passat immigració, però els polis xinos encara no havíen arribat i quan ho han fet resulta que no els funcionava el sistema, resultat… una hora d’espera més (quan jo dic que ja no els aguanto…).

Un cop passada immigració, seguretat un altre cop!! i després a esperar per embarcar (hi havia retras…) així que m’he tombat i he dormit una miqueta.

A l’avió quan ja pensavem que ens ananàvem…. va a ser que no, hem estat més d’una hora dins l’avió perquè resulta que els militars estaven sobrevolant l’aeroport i per tan no podíem sortir, me cago en….

Finalment amb casi dos hores de retràs hem marxat, sort que durant el vol hem tingut la guinda del viatge, hem pogut veure clarament…. l’EVEREST!!!! realment és una passada, sobresurt per sobre els núvols i està gairebé a l’altura que va l’avió.

Al arribar a Kathmandu ja ens hem sentit com a casa, directes a Bodhnath i un cop instalats a la Guest House a fer compres a Thamel (i a recuperar el meu llibre) i també a BOdhnath i a fer un bon sopar al Saturday Cafè. I finalment, fer la motxilla ben feta.


2 comentaris

Set dies al Tibet: l’aventura ha començat

El que semblava que havia de ser un dia tranquil de carretera, ha deixat de ser-ho.

He començat el dia fent-me molt amiga del lavabo, aixi que…. dos fortasecs al canto. Evidentment quan hem sortit de la Guest House plovia i ho ha seguit fent fins que hem pujat al bus ben molls.

La carretera per Nepal ha anat tot molt bé, al bus ja erem 9 (2 britàniques, 1 australiana, 1 irlandés, 2 sudafricans i 1 polaca, més nosaltres dos). Quan hem arribat a la frontera nepalesa, ens han fet baixar del bus i agafar les motxilles (aquí estàs mort si portes una maleta de rodes) i començar a caminar cap amunt (tan amunt que l’Alfonso i jo ja passavem la frontera sense sellar el passaport), ens han sellat la sortida de Nepal i llavors a creuar el pont de l’amistad i la linea vermella (xxxttt no fer fotos) on hi havien dos militars que controlaven els passaports i portaven mascareta (no fos cas que els hi enganxessim alguna cosa).

Fins aquí tot normal, ara bé lo bo. Havíem de passar la frontera Xina, primer hem deixat les bosses a terra i ens les han fumigat. I nosaltres mentres hem omplert un paper per dir que no teníem febre. Després ens han fet fer cua sense les motxilles, al cap d’una bona estona ha vingut una xina a revisar els papers (jo em pensava que em donava la mà i almenys l’he fet riure). Després la mateixa Xina ens ha dit que agafessim les motxilles i fessim cua…. pero…. noooooooooooooo ha vingut el guia i ha dit que no, que ens esperessim que ens faltava un paper (no hem averiguat molt bé que era).

Hem estat ben bé dos hores i mitja tirats per terra esperant, mentre tot un grup de 150 que anaven de peregrinació a la muntanya Kailash passaven davant nostre. Mentres hem anat veient tot de autòctons (que feien bastanta pudor) que feien de porteadores, sobretot molts portaven sacs de farina (que se’ns ha anat acumulant a sobre) increible, ho porten amb una cinta que s’aguanta al front i portaven dos sacs que ben bé devien ser de 50 kg cada un.

Finalment hem passat, primer amb un scaner d’infraroixos per mirar que no tinguessim febre, pel que fa a l’Alfonso i a mi prova superada, ara venen les que no hem superat.

Després de fer una cua una bona estona ens han revisat les motxilles, i en la meva bossa de mà han trobat un llibre que no els hi ha agradat (Las montañas de Buda de Javier Moro) sobretot per la foto de la portada. Total, que m’he quedat sense llibre, se l’ha endut el guia del Nepal i espero recuperar-lo quan tornem a Kathmandú. Evidentment com han trobat un llibre sospitós, m’han regirat totalment les bosses i sembla ser que el reste estava correcte (només sembla ser). Això ha fet que al reste del grup els hi revissessin tot completament.

Següent pas, passaports, l’Alfonso cap problema, però a mi, no sé que li ha trobat que m’ha dit que m’esperés i després ha anat a un altre ordinador a comprobar no sé que, però m’ha deixat passar.

Però mentres jo estava així, en el següent control, l’Alfonso li han trobat un altre llibre sospitós: la guia de Tibet de la Lonely Planet (que a mi no me l’havien trobat sospitosa) i se li han quedat perquè diuen que no hi ha el mapa de Xina, i el Tibet està separat.

Com podeu entendre no ens han caigut gaire bé els Xinos (Pepe, que se nos comen los chinos).

Sortint de tanta revisió hem coincidit amb set més que també aniran amb nosaltres on hi han…. que pot haver-hi… 2 catalans!!!! i els altres encara no ho he averiguat.

Pensavem que el reste del dia seria tranquil….. uii va a ser que no.

Ens han ficat en unes furgonetes de quatre en quatre (l’Alfonso amb totes les motxilles) i hem començat a tirar però un camió estava fent maniobres i per tant hem trigat una mica a sortir d’allà.

Hem parat a Zhangmu (2500m d’altitud) a dinar/sopar, vamos a menjar alguna cosa i després pensavem que seria carretera fins a Nyalam on dormirem.

Pero…. primer de tot colapse de camions (es que fan carrers amb un carril però de només una direcció, així que s’armen uns pitotes!!!), després quan nosaltres estavem veient uns paissatges al·lucinants i intentant fer fotos des de la furgo, de cop hem vist com uns militars apallissaven a un que estava gravant amb un camara de video no sabem que, vamos… ens hem acollonit i hem guardat les càmares ràpidament.

Seguint la carretera i disfrutant del paissatge de cop…. esllavissada al mig de la carretera i… hem hagut de baixar de les furgos, agafar les motxilles, i tot carregats passar la zona com si estiguessim fent barranquisme (ja veureu les fotos), finalment hem arribat al bus, després d’una bona excursioneta.

El reste del viatge fins a Nyalam ha sigut bastant tranquil i disfrutant dels paissatges, són una passada, muntanya super verda amb un munt de salts d’aigua per tot arreu.

Finalment hem arribat a Nyalam (3700m d’altitud) on dormirem en dormitoris de 4 en 4 més o menys i ara a dormir que ja es força tard i demà ens toca matinar molt.

Que ens depararà el dia????