Viatge a Ítaca


10 comentaris

Dia 300: Un error de 300 quilòmetres

4 d’abril

Si, avui és el dia 300 de la nostra aventura, aquest número sona molt fort la veritat. Gairebé deu mesos viatjant, coneixent països, la seva gent, les seves cultures i meravelles. Coneixent-nos a nosaltres mateixos, individualment i com a parella. Descobrint que un viatge com aquest et fa veure les coses de forma diferent, i que tothom algun cop a la vida ho hauria de fer. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 299: Emocionats amb l’Uluru

3 d’abril

Són les vuit del vespre, però ja és de nit, i aquí tombada a la furgo a punt d’anar a dormir, encara estic emocionada pel que hem vist fa una estona. No sé, potser ja no esperava poder veure’l canviar de color amb la posta de sol, ja que ens hem llevat amb pluja i els núvols ens han anat acompanyant gairebé tot el dia. I quan hem sortit, a veure si d’alguna cosa semblant a una posta de sol també estava tot tapat. Així que quan de cop s’ha començat a il·luminar la gran roca, canviant de color, m’he emocionat i de fet encara en segueixo. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 297: Encaminats cap al centre d’Austràlia

1 d’abril

Que fàcil es fa en aquest viatge canviar la forma de veure les coses, segurament és degut a que estem fent realment el que volem, i tot i que a vegades les coses de cop i volta les veus molt negres, de sobte aquest negre, es torna gris i el gris passa a blanc, veient de nou la llum i gaudint un moment rere l’altre. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 296: Dormint dins d’una cova a Coober Pedy

31 de març

No us espanteu pel títol, que no estamos tan mal, com diria el Laporta, que el final és més dolç del que promet el títol, tot i que el dia ha estat ple de sorpreses. Algunes molt agradables i altres no tant, i és que de camí cap al cor d’Austràlia, dins de les quilometrades infinites de carretera recta, i entre la monotonia del paisatge, sempre hi ha espai per a tot… Continua llegint!