27 i 28 de gener
Portàvem uns dies de curs, d’aquells que saps el que has de fer, quan i com. Avui ja no, tot el dia per nosaltres, per llevar-nos una mica més tard del que veníem fent i mandrejar d’aquí cap allà sense rumb fix. No baixem massa tard, i tot just quan posem els peus sobre la sorra del restaurant, sentim que estem sols, que la colla amb la que havíem fet molt pinya aquest dies, ja no hi són. Una sensació estranya, en la qual es barreja la desprotecció i la nostàlgia de que avui no hi hauran bromes i xerrades amb aquells qui portes dies fent-les. Continua llegint!





