Viatge a Ítaca


7 comentaris

Dia 351: El fred, el vent i la pluja ens aturen al llac Tekapo

25 de maig

Ufffff quin fred que ha fet aquesta nit, dins el nòrdic i del sac encara s’estava força bé, però a la que el cap sortia una mica de dins o els peus es destapaven…. Aixxxx Continua llegint!


7 comentaris

Dia 350: Camí a Edoras, trobarem al rei Theoden?

24 de maig

No hi ha manera que ens aixequem a l’hora que posem el despertador, i no serà perquè ahir anéssim a dormir tard, ja que a quarts de nou ja érem al llit disposats a dormir. Potser serà que treure els braços de dins el nòrdic és un petit suplici? O que en aquest llit s’hi dorm d’allò mes be? O que a les 7 del matí quan sona el despertador encara no és del tot de dia? I si a més li sumes que avui feia una bona ventada que no et feia suposar una temperatura càlida… El resultat… Fins a les 8 no ens hem posat en peu, començat a esmorzar, i no ens hem posat en marxa fins que ja eren les 9 ben bé. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 349: Vi, vent i arcs de sant Martí

23 de maig

Això del fred fa que cada dia costi més aixecar-se, i més si el dia anterior has anat a dormir a una hora que el cos no hi està acostumat (si, ja sé que em direu que les 12 de la nit no és gaire tard, però tenint en compte a les hores que anem a dormir últimament, això és com si haguéssim sortit de festa), doncs, per molt que soni el despertador, no se li fa molt de cas. Però si, a les 8 ja érem en peu i esmorzant, per poder aprofitar i escriure una mica abans de les deu, hora en que hem de deixar el càmping. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 348: Fauna marina, i piscines termals a la muntanya, tot en un dia

22 de maig

7 del matí, sona el despertador, i el vas ajornant ja que no veus que sigui gaire de dia, i només treure el braç de dins el nòrdic sents un fred que pela… Que fa que el tornis a ficar a dins. Però mentre dormites i torna a sonar el despertador, te n’adones que ja no se sent el repic de les gotes de pluja sobre la furgo. Serà que ha parat de ploure? Això fa que et despertis una mica més, i aconsegueixis treure el braç d’on el tens resguardat i miris per la finestra i…. Efectivament!! No plou, i a més a més… Fa bon dia!!! Continua llegint!


7 comentaris

Dia 347: Kaikoura, un raconet entre mar i muntanya

21 de maig

Deixarem la ciutat i ens desplaçarem cap a una zona que ens han definit com a preciosa. Kaikoura serà el nostre destí, i en uns quants quilòmetres de costa hi pots trobar una mica de tot. Mar i muntanya que quasi be limiten entre ells, i és que no estem acostumats a que les muntanyes nevades serveixen de rerefons espectacular per un mar ple de vida. Fauna marina de tot tipus per veure, i per si no en tenim prou, hi pots degustar el “crayfish”, una mena de llagosta que esperem tastar encara que sigui en la seva versió més econòmica. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 346: Passejant per Christchurch

20 de maig

Avui recuperem feina deixada enrere, i és que vam fugir de Cristchurch només arribar-hi, per anar a terres més tranquil·les on poder reposar. Avui hi tornem, i descobrirem una ciutat en ple procés de reconstrucció després del terratrèmol que la va sacsejar brutalment al 2011. Avui, tot i que encara són molt patents les seqüeles del sisme, és una ciutat amb uns quants racons encantadors on perdre-s’hi. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 345: Comencem a al·lucinar amb els paisatges de Nova Zelanda

19 de maig

Però que bé que hem dormit aquesta nit a la nostra nova caseta, ni mal d’esquena, ni fred… Genial!! I a més hem pogut recuperar la son perduda el dia anterior. Ho necessitàvem!! Avui, no havíem posat el despertador, i així aixecar-nos quan el cos digués prou. Però tot i així no ha sigut gaire tard, després de tot, ahir anàvem a dormir força aviat. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 344: Arribem a la “Tierra Media”

18 de maig

19:40 del dia 17, hora que havia de sortir l’avió de Sydney a Christchurch i hora que efectivament ho fa. Perquè serà que aquells dies que no t’importaria que l’avió tingués retràs, surt tan puntual?? Estàvem d’allò més bé a l’aeroport de Sydney amb la wifi gratuïta i l’estona ens estava passant volant. I quan arribem a Christchurch, ens espera una llarga nit d’espera a l’aeroport a que es faci de dia, i siguin les nou per anar a recollir la nostre furgo, o coneguda com la que serà la nostre caseta, durant el mes i mig que passarem a Nova Zelanda. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 342 i 343: Adéu Sidney, Good bye Austràlia

16 i 17 de maig

Gairebé tres mesos, quasi la totalitat de l’estança permesa amb visat de turista, i ja hem arribat a la fi del nostre periple per aquestes terres, després de més de vint mil quilometres cavalcats sobre rodes i asfalt. Platges de somni, solitud i tranquil·litat, amistats, fauna que t’enduries a casa, altre que la deixaries ben lluny, vinets, i altres mil i un records que et garanteix aquest país, on hem gaudit de cada segon passat, i cada quilòmetre recorregut. Continua llegint!