Viatge a Ítaca


8 comentaris

Dia 195 i 196: Tristos: De Inle a Bangkok

20 i 21 de desembre

Avui toca comiats. Dolorosos, perquè marxem d’un dels països que més ens han agradat. En un món que cada vegada s’assembla més, un trosset d’autenticat en els somriure de la seva gent, i en les seves maneres sempre et fan sentir especial. I sobretot, tristor perquè deixarem en una parada d’autobús en meitat de la nostra ruta cap a Yangon, al Gonzalo i a l’Isis, que tants moments de felicitat ens han ajudat a viure durant aquest dies en els que veritablement ens hem trobat. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 174: Cap a Myanmar s’ha dit

29 de novembre

L’avió surt cap a les 11:30. La furgoneta contractada recull viatgers per portar-los a l’aeroport, cada hora. A les hores parell a un aeroport, i a les imparells a l’altre. A nosaltres ens van be les 6 o les 8, però després de parlar amb el noi de l’agència, ens va recomanar el de les sis perquè és lluny, i podria ser que el trànsit es compliqués amb les protestes dels carrers de Bangkok. Continua llegint!


11 comentaris

Dia 173: Ayuthaya sense final feliç

28 de novembre

No en som massa de coses organitzades, habitualment no en fem. De fet, en fugim en la mesura que podem, perquè ens agrada anar al nostre ritme decidint quan les coses cal fer-les ràpides i quan lentes, en funció de les sensacions percebudes a cada punt concret que anem a visitar. En aquesta ocasió, una mica, o molt, per la por a que si no ho contractàvem, els encants de Kao San ens fessin dormitar pels seus carrers, vam decidir contractar la excursió a aquesta antiga capital plena de temples. De fet, per això ho vam fer, i també perquè afegia la tornada en vaixell fins a Bangkok a un preu assequible, així que ja hi vam veure l’excusa perfecte… ☺ Continua llegint!


13 comentaris

Dia 171: Mercat flotant, Segona guerra mundial i Tigres!!

26 de novembre

Després de dos dies gaudint de Kao San Road, però amb poca activitat, ja tocava sortir una mica i visitar algunes de les coses que queden lleugerament aprop de Bangkok, ja que tot i que passarem varies vegades per Tailàndia, bàsicament, totes elles seran en aquesta gran ciutat i no veurem molt més d’aquest país, excepte les platges clar!!! Continua llegint!


9 comentaris

Dia 169 i 170: Kao San Road

24 i 25 de novembre

Trepitja carrer! rep aquesta flaire única d’aquest raconet de mon, i gaudeix que de Kao San Road només n’hi ha un. No és simplement un lloc ple de gent jove, amb multitud d’opcions d’allotjament, oci, i d’agències de viatge per desplaçar-te a qualsevol lloc, és també un lloc per descobrir els petits detalls que pots trobar en qualsevol dels seus carrers. Espontàniament sorgeix vida d’allà on no esperes, i només cal anar fent, i deixar-te portar per les bones vibracions cap a on sigui, perquè per be o per malament, segur serà diferent al que esperes. Continua llegint!


1 comentari

Dia de platja i relax a Kho Yao Noi

El primer dia de relax al paradís ha començat cap a les 8 que ens hem despertat, el plan era agafar una petita embarcació que ens portaria cap una petita illeta deshabitada on podriem fer tumbing i una miqueta de snorkel. Però abans hem anat a omplir-nos la panxa al buffet d’aquest fantàstic hotel. Hi ha de tot: cinc o sis varietars de sucs, formatge, pastissets, fruita fresca, i altres cosetes que hem menjat pels ulls perquè per la boca ja no ens passava res més…

El nostre pla s’ha començat a esgarrar perquè ha fet aparició la pluja, cosa que ens ha portat a quedar-nos a una de les tumbones de l’hotel, primer prenent els núvols i després un solet ben bò. Entre banyet i banyet a la platja o piscina pràcticament desertes, hem demanat un Lemon soda, que és la beguda que ens van portar a l’arribar i ens encanta…

Després d’estar seguint la vida i miracles dels crancs que viuen a la sorra i que quan t’apropes fan un foradet i s’amaguen, ens hem adonat que traspassant la crema protectora, el sol ens està tornant a deixar cremadets, així que hem recollit estris i cap a l’habitació a fer una miqueta de jacuzzi, que ja que hi és l’hem d’aprofitar, no???, posats el litres de crema hidratant i després d’una estoneta llegint al balanci de la terrasseta hem anat cap a les 6 a berenar-sopar, que ja tocava menjar alguna coseta, i avui ens hem decantat per cuina occidental que ja en teníem ganes. Una amanida Cesar per compartir, la primera amanida verda que hem fet des que vam sortir,i un parell de pizzes ben bones.

Un cop sopats, hem estat donant una volteta per l’hotel, i comprobant el joc de les marees, que és espectacular com va variant a mesura que avança el dia, ara si ens volguéssim banyar, hauriem de fer uns 100 metres ben bons per tocar aigua, a més es poden veure les tres embarcacions que hi ha com queden varades a la sorra…

També hem pogut veure una miqueta de la fauna que ens acompanya amb els seus crits durant la nit. Unes granotetes molt petitones, unes garsses força grosses que van d’arbre a arbre, i altres ocellets bastant curiosos.

Per acabar el dia, hem anat a una zona habilitada amb seients comodíssims, on hi ha wi-fi, i hem actualitzat el blog a part de posar-nos al dia de la vida real.

I un cop conectats al món, ara toca anar a dormir i desconectar-se d’ell… .