Viatge a Ítaca


by 7 comentaris

Dia 347: Kaikoura, un raconet entre mar i muntanya

21 de maig

Deixarem la ciutat i ens desplaçarem cap a una zona que ens han definit com a preciosa. Kaikoura serà el nostre destí, i en uns quants quilòmetres de costa hi pots trobar una mica de tot. Mar i muntanya que quasi be limiten entre ells, i és que no estem acostumats a que les muntanyes nevades serveixen de rerefons espectacular per un mar ple de vida. Fauna marina de tot tipus per veure, i per si no en tenim prou, hi pots degustar el “crayfish”, una mena de llagosta que esperem tastar encara que sigui en la seva versió més econòmica. Continua llegint!


by 7 comentaris

Dia 346: Passejant per Christchurch

20 de maig

Avui recuperem feina deixada enrere, i és que vam fugir de Cristchurch només arribar-hi, per anar a terres més tranquil·les on poder reposar. Avui hi tornem, i descobrirem una ciutat en ple procés de reconstrucció després del terratrèmol que la va sacsejar brutalment al 2011. Avui, tot i que encara són molt patents les seqüeles del sisme, és una ciutat amb uns quants racons encantadors on perdre-s’hi. Continua llegint!


by 8 comentaris

Dia 345: Comencem a al·lucinar amb els paisatges de Nova Zelanda

19 de maig

Però que bé que hem dormit aquesta nit a la nostra nova caseta, ni mal d’esquena, ni fred… Genial!! I a més hem pogut recuperar la son perduda el dia anterior. Ho necessitàvem!! Avui, no havíem posat el despertador, i així aixecar-nos quan el cos digués prou. Però tot i així no ha sigut gaire tard, després de tot, ahir anàvem a dormir força aviat. Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 344: Arribem a la “Tierra Media”

18 de maig

19:40 del dia 17, hora que havia de sortir l’avió de Sydney a Christchurch i hora que efectivament ho fa. Perquè serà que aquells dies que no t’importaria que l’avió tingués retràs, surt tan puntual?? Estàvem d’allò més bé a l’aeroport de Sydney amb la wifi gratuïta i l’estona ens estava passant volant. I quan arribem a Christchurch, ens espera una llarga nit d’espera a l’aeroport a que es faci de dia, i siguin les nou per anar a recollir la nostre furgo, o coneguda com la que serà la nostre caseta, durant el mes i mig que passarem a Nova Zelanda. Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 342 i 343: Adéu Sidney, Good bye Austràlia

16 i 17 de maig

Gairebé tres mesos, quasi la totalitat de l’estança permesa amb visat de turista, i ja hem arribat a la fi del nostre periple per aquestes terres, després de més de vint mil quilometres cavalcats sobre rodes i asfalt. Platges de somni, solitud i tranquil·litat, amistats, fauna que t’enduries a casa, altre que la deixaries ben lluny, vinets, i altres mil i un records que et garanteix aquest país, on hem gaudit de cada segon passat, i cada quilòmetre recorregut. Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 341: Un dia a l’aquari de Sidney

15 de maig

Contravenint el nostre principi de no visitar llocs on els animals no viuen en llibertat si no ho necessiten, i deslligant les criatures que portem a dins, ens hem endinsat en aquest magnífic món subaquàtic que es troba dins de l’aquari de Sidney, i on entre taurons, peixos de colors i demés família, hem passat el matí. I arrodonint el dia, amb un passeig per veure com el sol cau i com amb el seus últims rajos il·lumina la famosa Òpera de la ciutat. Continua llegint!


by 10 comentaris

Dia 340: Sidney, la ciutat que corre

14 de maig

Ens ha captivat aquesta ciutat des del primer moment, recorre-la trepitjant asfalt i tot a peu com ens agrada. Hem descobert un munt de raconets on passar unes estones fantàstiques, però el que més ens ha sorprès, és sense cap mena de dubte la quantitat de gent que hi ha fent esport per tota arreu, corrent cap aquí i cap allà, entre els gratacels, al costat de la Òpera, i majoritàriament als parcs, on l’eixam de corredors i corredores, aprofita el migdia per preparar-se físicament, perquè la mitja marató de la ciutat és dissabte, i potser alguns estan fent els entraments finals. Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 339: Arribant a Sidney

13 de maig

Moltes coses en poques hores. Sentiments contradictoris de comiat, versus moltíssima energia positiva. Una companya que se’n va, o més ben dit som nosaltres qui l’abandonem, després de 63 dies compartint dies i nits. Segur que formarà part del nostre record d’aquest increïble viatge per terres australianes. I com a contrapunt, la gran ciutat, aquesta que des del primer moment transmet vida, que ens ha atrapat només posar-hi els peus a sobre, perquè té quelcom d’especial, i durant quatre dies ho intentarem descobrir. Continua llegint!


by 7 comentaris

Dia 337 i 338: Les Blue Mountains

11 i 12 de maig

Últims dies de furgoneta per Austràlia, ens apropem a Sidney, de fet hi hem passat tocant per arribar a aquest parc natural molt proper a la gran ciutat on respirar natura, i aquí més que altres llocs, perquè degut a la massiva presència d’eucaliptus a aquestes muntanyes, també es veu que hi pots fer estades per recuperar la salut perduda… Continua llegint!