30 d’agost
Boniques vistes, paisatges de postal amb els que la càmera treu fum, i diu, “para, para, deixa’m respirar, que tu no ets l’únic que passa calor…”. I és que el riu Li, i les seves formacions càrstiques donen raconets incomparables, on gaudir de l’entorn de diferents maneres. Paradís d’escaladors, recorreguts en bicicleta, excursions a peu vorejant el riu, o cavalcant el riu, en les “modernitzades” barquetes de bambú, reconvertides a PVC. Continua llegint!
29 d’agost
Trossets d’infància i adolescència repartits en aquest indret. Muntanyes càrstiques idònies per l’escalada (Jan apunta el nom… ☺ ), i en qualsevol moment un núvol Kinton ens ve a buscar, i els de cor pur com nosaltres hi podem pujar, i avui no ens hauria anat malament, perquè 1185 esglaons són un bon entrenament, segur que en Goku, Krilin i companyia en algun moment els devien pujar…. Continua llegint!
28 d’agost
Com ahir vam anar a dormir bastant tard, avui hem fet una mica el ronso, tot i que jo m’he despertat abans que el Mario i he anat al bar del hostel on s’hi està magníficament i he pogut connectar-me i posar-me una mica al dia, mentre el Mario decidia si aixecar-se o no 😉 Continua llegint!
Del 24 al 27 d’agost
Sayonara Japó, adéu. Ens ha costat molt acomiadar-nos d’aquest país. Per tot el que hem viscut, pel que ens agrada el seu menjar, i per lo a gust que ens hi hem trobat, camuflant-nos entre la seva cultura, i aprofitant el respecte envers l’altre, el seu ordre i tranquil·litat, a més de la servicialicitat amb la que et tracten, que hem aprofitat per fer un parèntesi en aquesta dura tasca de viatjar, i relaxar-te. I així ho hem viscut, perquè els trajectes en tren son sempre una delícia, el metro és senzill, i tot i la barrera idiomàtica, fer qualsevol cosa al Japó és sempre senzilla. Continua llegint!
23 d’agost
Finalment, tot i que no volíem, ha arribat el nostre últim dia al Japó, i a més, l’únic de tots que estem només nosaltres dos, així que el que hem fet ha sigut dedicar-lo a aquelles coses que més ens agraden i per tant hem deixat de banda les visites a coses que “s’han de veure”. Continua llegint!
22 d’agost
La consciència adormida, l’esperit acomodat, i la ment anestesiada per un sistema on entre d’altres coses, el consum, el passotisme del a mi ja em va bé, i l’apoltronament popular fan que unes classes privilegiades i minoritàries, facin de la resta, titelles de mides i colors diversos. Continua llegint!
21 d’agost
Últim dia sencer en la companyia de la Glòria i el Pere, així que ens aprofitem per última vegada d’ells, tornant a fer escriure un altre post a la Glòria, Així tots podem gaudir de les seves narracions que son una autèntica delícia. Fins la propera Glòria i Pere, que el blog us espera…. Continua llegint!
20 d’agost
Ens despertem amb la tranquil·litat de poder veure Kanazawa sense presses, després que ahir al arribar al hotel decidíssim quedar-nos una nit més i no anar a dormir a Kyoto i així gaudir una mica més d’aquesta ciutat que sembla que té bastants atractius. Continua llegint!
19 d’agost
Japó és un país d’obligada visita, i a més l’hem de visitar moltíssimes vegades, i en èpoques diverses, perquè la seva fisonomia natural, es veu afectada per les diverses estacions d’una manera espectacular, en forma de contrasts de colors diferenciats per cada època.
19 d’agost
Kyoto ens ha agradat molt, però tots estem d’acord que hauríem necessitat més temps, per poder veure tot el que desitjàvem i més tranquil·lament i no haver de fer el temples una mica a la carrera. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 