27 de maig
Un nou dia comença amb força fred, però amb unes vistes excepcionals, ja que només aixecar-nos i sortir cap al lavabo, les estrelles d’ahir la nit han sigut substituïdes per unes vistes d’excepció del Mt Cook tot destapat, i sense cap núvol. Continua llegint!
26 de maig
Que bé que hem dormit amb la furgo, com cada nit. Calenteta que la vam deixar ahir, i només despertar tornar a posar el calefactor per entrar en calor, ja que només sortir per anar al lavabo veiem que aquesta nit ha fet molt i molt fred, ja que tots els bassals d’aigua estan completament gelats. Continua llegint!
25 de maig
Ufffff quin fred que ha fet aquesta nit, dins el nòrdic i del sac encara s’estava força bé, però a la que el cap sortia una mica de dins o els peus es destapaven…. Aixxxx Continua llegint!
24 de maig
No hi ha manera que ens aixequem a l’hora que posem el despertador, i no serà perquè ahir anéssim a dormir tard, ja que a quarts de nou ja érem al llit disposats a dormir. Potser serà que treure els braços de dins el nòrdic és un petit suplici? O que en aquest llit s’hi dorm d’allò mes be? O que a les 7 del matí quan sona el despertador encara no és del tot de dia? I si a més li sumes que avui feia una bona ventada que no et feia suposar una temperatura càlida… El resultat… Fins a les 8 no ens hem posat en peu, començat a esmorzar, i no ens hem posat en marxa fins que ja eren les 9 ben bé. Continua llegint!
23 de maig
Això del fred fa que cada dia costi més aixecar-se, i més si el dia anterior has anat a dormir a una hora que el cos no hi està acostumat (si, ja sé que em direu que les 12 de la nit no és gaire tard, però tenint en compte a les hores que anem a dormir últimament, això és com si haguéssim sortit de festa), doncs, per molt que soni el despertador, no se li fa molt de cas. Però si, a les 8 ja érem en peu i esmorzant, per poder aprofitar i escriure una mica abans de les deu, hora en que hem de deixar el càmping. Continua llegint!
21 de maig
Deixarem la ciutat i ens desplaçarem cap a una zona que ens han definit com a preciosa. Kaikoura serà el nostre destí, i en uns quants quilòmetres de costa hi pots trobar una mica de tot. Mar i muntanya que quasi be limiten entre ells, i és que no estem acostumats a que les muntanyes nevades serveixen de rerefons espectacular per un mar ple de vida. Fauna marina de tot tipus per veure, i per si no en tenim prou, hi pots degustar el “crayfish”, una mena de llagosta que esperem tastar encara que sigui en la seva versió més econòmica. Continua llegint!
20 de maig
Avui recuperem feina deixada enrere, i és que vam fugir de Cristchurch només arribar-hi, per anar a terres més tranquil·les on poder reposar. Avui hi tornem, i descobrirem una ciutat en ple procés de reconstrucció després del terratrèmol que la va sacsejar brutalment al 2011. Avui, tot i que encara són molt patents les seqüeles del sisme, és una ciutat amb uns quants racons encantadors on perdre-s’hi. Continua llegint!
19 de maig
Però que bé que hem dormit aquesta nit a la nostra nova caseta, ni mal d’esquena, ni fred… Genial!! I a més hem pogut recuperar la son perduda el dia anterior. Ho necessitàvem!! Avui, no havíem posat el despertador, i així aixecar-nos quan el cos digués prou. Però tot i així no ha sigut gaire tard, després de tot, ahir anàvem a dormir força aviat. Continua llegint!
18 de maig
19:40 del dia 17, hora que havia de sortir l’avió de Sydney a Christchurch i hora que efectivament ho fa. Perquè serà que aquells dies que no t’importaria que l’avió tingués retràs, surt tan puntual?? Estàvem d’allò més bé a l’aeroport de Sydney amb la wifi gratuïta i l’estona ens estava passant volant. I quan arribem a Christchurch, ens espera una llarga nit d’espera a l’aeroport a que es faci de dia, i siguin les nou per anar a recollir la nostre furgo, o coneguda com la que serà la nostre caseta, durant el mes i mig que passarem a Nova Zelanda. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 