Ens desperten quatre ocells cantant en harmonia a una hora prudent. Ens ha costat això de llevar-nos, i que potser la tranquil·litat del paratge al costat del llac Tuitara, ens ha contagiat a fer-ho tot més lent, i després de passejar una estona i de esmorzar amb calma, ens hem posat en ruta cap a la última destinació de vinyes i vi que tenim pensada. Continua llegint!
Hem fet nit sense cap ensurt, un cop acostumats al fort vent que ho sacseja tot. Cap visita inesperada, i una temperatura bastant agradable. Després d’esmorzar alguna cosa ens posem en marxa cap a Hastings, on barrejarem la visita a alguns cellers amb bonics paisatges. I és que ens trobem immersos de ple en la New Zealand wine trail, i avui visitarem algun dels cellers que més ens agradaran del país. Continua llegint!
Ens hem llevat aviat, cauen quatre gotes desordenades, i poc a poc van parant. No fa fred mentre esmorzem tranquil·lament. Ahir a la nit només ens vam concentrar en arribar a un lloc on dormir, la foscor no ens va permetre fer-nos una idea d’on ens trobàvem. Continua llegint!
Wellington no és la ciutat més gran del pais, la tercera en habitants després d’Auckland i Cristchurch, però si que és la capital. I no només de Nova Zelanda, si no de la pel·lícula del senyor dels anells. Aquí va néixer Peter Jackson, els estudis Weta, d’animació i caracterització per a la saga també hi son, i moltes localitzacions properes van servir per rodar-hi seqüències. Així que hem fet un dia en el que barrejar turisme tradicional amb frikisme modern… Continua llegint!
Amb una sensació estranya ens disposem a deixar l’illa Sud, a la que hem dedicat la major part del dies que estarem per Nova Zelanda. Aquesta que una vegada va estar enganxada a terra ferma, ens ha deixat uns paisatges impressionants, fauna marina a dojo, i amistats a la zona dels llacs. Toca creuar, toca acabar una primera etapa, però tranquil·litat que al nord ens esperen moltes coses encara. Continua llegint!
Marlborugh, zona de vins que ens atrapa i on comença si ets a la illa sud, la wine trail, una ruta que et creua l’estret de Cook, per portar-te durant gairebé 500 quilòmetres a diverses regions vitivinícoles del país. La farem, ja ens coneixeu que això del vi és quasi una devoció, i per començar-la com deu mana, i acabar els nostres dies a l’illa sud, avui repetim cellers propers a Blenheim que n’hi ha uns quants que val la pena conèixer. Continua llegint!
El sol llueix, no fa fred, i la marea està alta. Quasi a tocar de la furgoneta, llepant un tronc que delimita la zona on aparcar. La nit ha sigut plujosa, no de tromba continua, però si de constant pluja que fina amb alguns brots intermitents de rauxa que li donaven un toc de doctor Jekyll i Mr Hyde, passant d’un estat a l’altre en un obrir i tancar d’ulls. Continua llegint!
En aixequem aviat, amb el llac al costat, només acompanyats d’un cotxe on un parell de jovenets hi han fet nit. La curiositat, ahir quan ja anaven a dormir, truquen a la porta (la de la furgui ☺) , i un noi ens comenta que no ha trobat cap lloc on posar el cotxe millor que creuar-lo a la entrada en una superfície que ell diu molt plana, i on podran dormir millor. Ens vam mirar sorpresos, però cap problema, només quan ja estem esmorzats i preparats per sortir els avisem perquè moguin la seva tanca de sortida improvisada i ens deixin sortir… Continua llegint!
Terra freda, on el mar i el gel s’apropen quasi a tocar. Ja havíem vist el Tasman el glaciar més gran del país. Però no massa lluny d’allà geogràficament, tot i que per la nostre ruta no ho pugui semblar, i ja a tocar del mar de Tasmània, hi ha dos dels glaciars més fàcils d’accedir a peu de tot el món, el Franz Joseph i el Fox. A més de tenir al costat un dels punts més fotografiats de Nova Zelanda al llac Matheson i el seu reflex del Mount Cook. Continua llegint!