30 de maig
El sol ens acompanya quan sortim del càmping. Sempre ve de gust, però més quan el dia abans has tingut pluja pels quatre costats. Tornem cap a on vam estar ahir a la tarda, però aquesta vegada deixem els pingüins de banda que ja és massa tard i estaran fent feina a mar obert, i busquem el litoral en la seva vessant més espectacular. Continua llegint!
28 de maig
Ens despertem amb els primers rajos de llum (que al ser hivern ens deixa dormir bastant), i al sortir de la furgo… Ohhhh que maco!! La sortida del sol sobre el mar, i és que sembla que hem dormit just al costat de la platja!! Continua llegint!
27 de maig
Un nou dia comença amb força fred, però amb unes vistes excepcionals, ja que només aixecar-nos i sortir cap al lavabo, les estrelles d’ahir la nit han sigut substituïdes per unes vistes d’excepció del Mt Cook tot destapat, i sense cap núvol. Continua llegint!
26 de maig
Que bé que hem dormit amb la furgo, com cada nit. Calenteta que la vam deixar ahir, i només despertar tornar a posar el calefactor per entrar en calor, ja que només sortir per anar al lavabo veiem que aquesta nit ha fet molt i molt fred, ja que tots els bassals d’aigua estan completament gelats. Continua llegint!
25 de maig
Ufffff quin fred que ha fet aquesta nit, dins el nòrdic i del sac encara s’estava força bé, però a la que el cap sortia una mica de dins o els peus es destapaven…. Aixxxx Continua llegint!
24 de maig
No hi ha manera que ens aixequem a l’hora que posem el despertador, i no serà perquè ahir anéssim a dormir tard, ja que a quarts de nou ja érem al llit disposats a dormir. Potser serà que treure els braços de dins el nòrdic és un petit suplici? O que en aquest llit s’hi dorm d’allò mes be? O que a les 7 del matí quan sona el despertador encara no és del tot de dia? I si a més li sumes que avui feia una bona ventada que no et feia suposar una temperatura càlida… El resultat… Fins a les 8 no ens hem posat en peu, començat a esmorzar, i no ens hem posat en marxa fins que ja eren les 9 ben bé. Continua llegint!
23 de maig
Això del fred fa que cada dia costi més aixecar-se, i més si el dia anterior has anat a dormir a una hora que el cos no hi està acostumat (si, ja sé que em direu que les 12 de la nit no és gaire tard, però tenint en compte a les hores que anem a dormir últimament, això és com si haguéssim sortit de festa), doncs, per molt que soni el despertador, no se li fa molt de cas. Però si, a les 8 ja érem en peu i esmorzant, per poder aprofitar i escriure una mica abans de les deu, hora en que hem de deixar el càmping. Continua llegint!
22 de maig
7 del matí, sona el despertador, i el vas ajornant ja que no veus que sigui gaire de dia, i només treure el braç de dins el nòrdic sents un fred que pela… Que fa que el tornis a ficar a dins. Però mentre dormites i torna a sonar el despertador, te n’adones que ja no se sent el repic de les gotes de pluja sobre la furgo. Serà que ha parat de ploure? Això fa que et despertis una mica més, i aconsegueixis treure el braç d’on el tens resguardat i miris per la finestra i…. Efectivament!! No plou, i a més a més… Fa bon dia!!! Continua llegint!
21 de maig
Deixarem la ciutat i ens desplaçarem cap a una zona que ens han definit com a preciosa. Kaikoura serà el nostre destí, i en uns quants quilòmetres de costa hi pots trobar una mica de tot. Mar i muntanya que quasi be limiten entre ells, i és que no estem acostumats a que les muntanyes nevades serveixen de rerefons espectacular per un mar ple de vida. Fauna marina de tot tipus per veure, i per si no en tenim prou, hi pots degustar el “crayfish”, una mena de llagosta que esperem tastar encara que sigui en la seva versió més econòmica. Continua llegint!
20 de maig
Avui recuperem feina deixada enrere, i és que vam fugir de Cristchurch només arribar-hi, per anar a terres més tranquil·les on poder reposar. Avui hi tornem, i descobrirem una ciutat en ple procés de reconstrucció després del terratrèmol que la va sacsejar brutalment al 2011. Avui, tot i que encara són molt patents les seqüeles del sisme, és una ciutat amb uns quants racons encantadors on perdre-s’hi. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 