Viatge a Ítaca


7 comentaris

Dia 380: Sofre a dojo, i arsènic a Wai-O-Tapu

23 de juny

Ja toca marxar de Rotorua, i la deixem amb pena perquè hi hem estat molt bé. Però hem de seguir ruta que no podem estar per aquí eternament, així que un cop preparats i amb tots els estris recollits, sortim aviat del càmping en direcció Wai-o-Tapu, una zona activa geotèrmica, traduïda de la llengua maori com “aigua sagrada”. On podrem trobar des de craters col·lapsats, a piscines on el sofre o l’arsènic a altes temperatures, donen uns bonics colors però no conviden a posar-se en remull. Continua llegint!


9 comentaris

Dia 378 i 379: Descansant a Rotorua

21 i 22 de juny

Terra que fumeja entre grans llacs i volcans. Olor a sofre que sobte al principi, i que a petites dosis comences a acostumar-hi el nas, i fins i tot la pots trobar agradable. Núvols de vapor que emanen cap al cel, i ofertes de balnearis i piscines termals per tota arreu fan que sàpigues on et trobes. Que ja hi ets, que Rotorua és sota els teus peus, i que al costat del llac del mateix nom, el més gran de la zona, pots passar-hi uns dies. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 377: El volcà més actiu de Nova Zelanda

20 de juny

Terra on limiten plaques tectòniques, Nova Zelanda és zona d’activitat sísmica i volcànica. Aquí a la illa nord, hi ha volcans per tot arreu, alguns dels quals encara són actius. Un d’ells, és el volcà de l’Illa Blanca situada al nord, a uns quaranta vuit quilometres de la costa, i segons diuen és el més actiu de Nova Zelanda. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 376: Una sidreria a Gisborne

19 de juny

Ens desperten quatre ocells cantant en harmonia a una hora prudent. Ens ha costat això de llevar-nos, i que potser la tranquil·litat del paratge al costat del llac Tuitara, ens ha contagiat a fer-ho tot més lent, i després de passejar una estona i de esmorzar amb calma, ens hem posat en ruta cap a la última destinació de vinyes i vi que tenim pensada. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 375: Hastings i els nostres cellers preferits de NZ

18 de juny

Hem fet nit sense cap ensurt, un cop acostumats al fort vent que ho sacseja tot. Cap visita inesperada, i una temperatura bastant agradable. Després d’esmorzar alguna cosa ens posem en marxa cap a Hastings, on barrejarem la visita a alguns cellers amb bonics paisatges. I és que ens trobem immersos de ple en la New Zealand wine trail, i avui visitarem algun dels cellers que més ens agradaran del país. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 374: Foques a Cape Pallister i vins a Martinborough

17 de juny

Ens hem llevat aviat, cauen quatre gotes desordenades, i poc a poc van parant. No fa fred mentre esmorzem tranquil·lament. Ahir a la nit només ens vam concentrar en arribar a un lloc on dormir, la foscor no ens va permetre fer-nos una idea d’on ens trobàvem. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 373: El senyor del anells a Wellington

16 de juny

Wellington no és la ciutat més gran del pais, la tercera en habitants després d’Auckland i Cristchurch, però si que és la capital. I no només de Nova Zelanda, si no de la pel·lícula del senyor dels anells. Aquí va néixer Peter Jackson, els estudis Weta, d’animació i caracterització per a la saga també hi son, i moltes localitzacions properes van servir per rodar-hi seqüències. Així que hem fet un dia en el que barrejar turisme tradicional amb frikisme modern… Continua llegint!


7 comentaris

Dia 372: Creuant l’estret de Cook

15 de juny

Amb una sensació estranya ens disposem a deixar l’illa Sud, a la que hem dedicat la major part del dies que estarem per Nova Zelanda. Aquesta que una vegada va estar enganxada a terra ferma, ens ha deixat uns paisatges impressionants, fauna marina a dojo, i amistats a la zona dels llacs. Toca creuar, toca acabar una primera etapa, però tranquil·litat que al nord ens esperen moltes coses encara. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 371: Més vi a Blenheim

14 de juny

Marlborugh, zona de vins que ens atrapa i on comença si ets a la illa sud, la wine trail, una ruta que et creua l’estret de Cook, per portar-te durant gairebé 500 quilòmetres a diverses regions vitivinícoles del país. La farem, ja ens coneixeu que això del vi és quasi una devoció, i per començar-la com deu mana, i acabar els nostres dies a l’illa sud, avui repetim cellers propers a Blenheim que n’hi ha uns quants que val la pena conèixer. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 370: Entre fiords i els vins de Blenheim

13 de juny

El sol llueix, no fa fred, i la marea està alta. Quasi a tocar de la furgoneta, llepant un tronc que delimita la zona on aparcar. La nit ha sigut plujosa, no de tromba continua, però si de constant pluja que fina amb alguns brots intermitents de rauxa que li donaven un toc de doctor Jekyll i Mr Hyde, passant d’un estat a l’altre en un obrir i tancar d’ulls. Continua llegint!