02 de juliol
En aquests tres dies de tour, tenim la sensació que el dies milloren molt a mesura que s’apropa la nit, i avui no ha sigut la excepció i fins i tot, ha estat més accentuat, però anem a començar pel començament, que tot camí sempre te un inici…. Continua llegint!
01 de juliol
El llit és una malla metàl·lica sobre quatre potes que no acaben d’estar massa rectes. El matalàs de dos dits, que no separa la textura de metall que el sosté, i el sac que a saber d’on ve….però he dormit com un rei!!! Continua llegint!
30 de juny
Si veiéssiu des d’on estic escrivint aquest post… En mig del no res, davant d’uns gers i amb el sol que li falta només una estona per pondre’s. I…. Amb una tranquil·litat absoluta i gairebé en silenci, només amb algun riure de nens. No sé si aquest tipus de vida la podria dur sempre, però pels 11 dies que durarà el tour, crec que ens anirà d’allò més bé aquesta relaxació absoluta. Continua llegint!
Avui toca acomiadar-se de Rússia, i creuar cap a la desconeguda Mongòlia. Hem fet quatre petits apunts d’aquest gran país, però ens ha agradat, i algun dia repetirem fent algunes de les moltes zones que ens han faltat per veure. Estem molt contents d’haver conegut la geografia, les gents, i sobretot la cultura i història d’aquest país, in situ, que és quan millor recordes tot el que has après. Però toca passar pàgina, i a Mongòlia ens esperen, així que…. Continua llegint!
Aquesta nit, no ens hem trobat tant còmodes al Hostel, perquè no hem acabat de connectar amb els motxilers que han arribat, potser perquè eren més joves i tenien una mentalitat diferent, o potser perquè nosaltres no teníem un bon dia…. Continua llegint!
Aquesta zona és especial, tota aquesta tranquil·litat i sensació de llibertat està ben secundada per la sensació tèrmica, et posa en el context. Fa fred, no un fred polar, però si que les estonetes que bufa una miqueta de vent, sents com els ossos es queixen sota la pell i demanen alguna capa més de roba. Això contrasta amb les estonetes de sol i dies clars, on sobren pantalons llargs i jerseis. Les nits, ens han donat alguna pista de perquè l’aigua del Baikal és tan freda, ja que en la nostre habitació hem passat fred amb els nostres pijames curts de clima tropical. Per sort tampoc és massa greu, perquè amb la roba que portàvem ho hem pogut portar força bé. Continua llegint!
Com l’esmorzar ens van dir que era a les 9 del matí, ens hem llevat justament per poder anar a esmorzar, i així aprofitar per fer una mica de mandres que també va bé de tant en tant. Continua llegint!
En la lonely dins de la ruta del Transsiberià , no li donen massa importància a aquesta illeta, però els diferents bloggers que hem anar seguint, han fet una parada en aquest raconet, un petit braç de terra que s’ha desenganxat del continent, i ha quedat com una petita illeta, separada pocs metres de terra ferma, enmig del llac Baikal. Continua llegint!
Són les 7:30 del matí i decidim que ja toca aixecar-se de les cadires, que ja no sé si son amb forma de cul o els culs amb forma de cadira. Sortim de l’estació, amb les motxilles, que notem molt pesades, a l’esquena, i anem a creuar el riu Angarà, que separa la ciutat en les seves dues vores per uns 580 metres. Continua llegint!
El nostre tren ens recollia a les 16:15 per l’estació d’ Ekaterinburg, i puntual com sempre, ens obria les portes, i la provodnitsa (l’encarregada del vagó), ens revisava el bitllets i passaports i ens feia passar. En aquesta ocasió i com havíem de passar unes 60 hores al tren, vam optar per viatjar en el que podríem anomenar com a segona classe. Compartiments de 4 llits, en lliteres de 2 i 2, on hi ha una petita tauleta al mig. En el nostre cas, vam optar per escollir, llit de dalt i de baix perquè així podíem posar motxilles sota el seient tranquil·lament, i fer i desfer com volguéssim dia i nit, sense dependre de ningú altre. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 