Aquí a les muntanyes fa fred, aquesta nit l’hem patit. Tots tapats fins a les orelles, per combatre’l i de pas intentar no veure la invasió d’aràcnids que hi ha en aquest ger. A l’hora de fer la bossa, han sortit les aranyes de tot arreu, a saber per on s’hauran passejat aquesta nit… Continua llegint!
Els dies en aquesta terra, i en el mes que estem, son llargs, molt i molt llargs, el sol matina i cap a les 6 ja comença a treballar, i no para ben bé fins a les nou de la nit. I a més si els dies son com els d’avui encara es fan més i més llargs, quasi be interminables… Continua llegint!
Estem vencent resistències interiors i exteriors que et fan entendre, com l’entorn marca les nostres costums, els nostres rols socials, l’espai personal, el concepte del temps, i les coses que coneixem o creiem conèixer de la vida o de nosaltres mateixos. Continua llegint!
El despertar avui ha sigut com tornar enrere en el temps i transportar-me a la infància. Obrir els ulls en una tenda amb el soroll del riu, i sortir-ne i veure una furgoneta soviètica, ha sigut molt semblant als despertars a la vall d’Incles a Andorra i veure el Land Rover del pare. Continua llegint!
En aquests tres dies de tour, tenim la sensació que el dies milloren molt a mesura que s’apropa la nit, i avui no ha sigut la excepció i fins i tot, ha estat més accentuat, però anem a començar pel començament, que tot camí sempre te un inici…. Continua llegint!
Si veiéssiu des d’on estic escrivint aquest post… En mig del no res, davant d’uns gers i amb el sol que li falta només una estona per pondre’s. I…. Amb una tranquil·litat absoluta i gairebé en silenci, només amb algun riure de nens. No sé si aquest tipus de vida la podria dur sempre, però pels 11 dies que durarà el tour, crec que ens anirà d’allò més bé aquesta relaxació absoluta. Continua llegint!
Avui toca acomiadar-se de Rússia, i creuar cap a la desconeguda Mongòlia. Hem fet quatre petits apunts d’aquest gran país, però ens ha agradat, i algun dia repetirem fent algunes de les moltes zones que ens han faltat per veure. Estem molt contents d’haver conegut la geografia, les gents, i sobretot la cultura i història d’aquest país, in situ, que és quan millor recordes tot el que has après. Però toca passar pàgina, i a Mongòlia ens esperen, així que…. Continua llegint!
Aquesta nit, no ens hem trobat tant còmodes al Hostel, perquè no hem acabat de connectar amb els motxilers que han arribat, potser perquè eren més joves i tenien una mentalitat diferent, o potser perquè nosaltres no teníem un bon dia…. Continua llegint!