29 de novembre
L’avió surt cap a les 11:30. La furgoneta contractada recull viatgers per portar-los a l’aeroport, cada hora. A les hores parell a un aeroport, i a les imparells a l’altre. A nosaltres ens van be les 6 o les 8, però després de parlar amb el noi de l’agència, ens va recomanar el de les sis perquè és lluny, i podria ser que el trànsit es compliqués amb les protestes dels carrers de Bangkok. Continua llegint!
28 de novembre
No en som massa de coses organitzades, habitualment no en fem. De fet, en fugim en la mesura que podem, perquè ens agrada anar al nostre ritme decidint quan les coses cal fer-les ràpides i quan lentes, en funció de les sensacions percebudes a cada punt concret que anem a visitar. En aquesta ocasió, una mica, o molt, per la por a que si no ho contractàvem, els encants de Kao San ens fessin dormitar pels seus carrers, vam decidir contractar la excursió a aquesta antiga capital plena de temples. De fet, per això ho vam fer, i també perquè afegia la tornada en vaixell fins a Bangkok a un preu assequible, així que ja hi vam veure l’excusa perfecte… ☺ Continua llegint!
27 de novembre
Sort que aquest matí no ens havíem d’aixecar d’hora perquè les cervesetes d’ahir a la nit potser en va ser alguna de més, i necessitàvem dormir una mica i poder reposar el cap abans de començar l’activitat del dia. Continua llegint!
26 de novembre
Després de dos dies gaudint de Kao San Road, però amb poca activitat, ja tocava sortir una mica i visitar algunes de les coses que queden lleugerament aprop de Bangkok, ja que tot i que passarem varies vegades per Tailàndia, bàsicament, totes elles seran en aquesta gran ciutat i no veurem molt més d’aquest país, excepte les platges clar!!! Continua llegint!
24 i 25 de novembre
Trepitja carrer! rep aquesta flaire única d’aquest raconet de mon, i gaudeix que de Kao San Road només n’hi ha un. No és simplement un lloc ple de gent jove, amb multitud d’opcions d’allotjament, oci, i d’agències de viatge per desplaçar-te a qualsevol lloc, és també un lloc per descobrir els petits detalls que pots trobar en qualsevol dels seus carrers. Espontàniament sorgeix vida d’allà on no esperes, i només cal anar fent, i deixar-te portar per les bones vibracions cap a on sigui, perquè per be o per malament, segur serà diferent al que esperes. Continua llegint!
Ingredients:
100gr de porc picat
menta (també es pot fer servir all o cibulet)
½ cullerada de cafè de sal
1 ou
2 cullerades d’oli de cacauet (o qualsevol oli vegetal sempre que no sigui d’oliva ni de sèsam)
3 cullerades d’aigua Continua llegint!
23 de novembre
Pena als nostres cors, alleugeriment a les nostres butxaques. Angelet bo i dimoni dolent que enllesteixen la seva lluita, però que no influiran en les nostres decisions de quedar-nos o marxar ja, perquè el bitllet d’avió ja el tenim comprat. Continua llegint!
22 de novembre
Avui, últim dia a Singapur, tocava veure ciutat, algun dels ítems que teníem gravats a foc, a la part del nostre cervell d’icones viatgeres. L’Eva te una aplicació al mòbil, que al final del dia pot consultar els quilometres caminats, així el títol del post. Avui ens n’hem fet un fart, de caminar i de fer fotos, perquè també hem trencat estadístiques de nombre de fotografies. Ha sigut un dia ple de coses boniques de veure. I és que de Singapur, alguna cosa esperàvem, però creiem que el dia d’avui ha superat les expectatives, i com hi ha tantes coses per explicar, començarem ja amb el quilòmetre 1 de la nostre ruta… Continua llegint!
21 de novembre
Avui és un dia especial. Per què, us preguntareu. Doncs perquè ha nascut l’Emma, i qui és aquesta senyoreta? Doncs és la filla del Dani i la Ruth, la germana del Max, la cosina del Martí i la neboda de la Mar, del Kike, del Javi, del Jordi, de la Noe, del Isma, del Mike, de L’Eva, el Mario… potser d’uns quants dels últims no ho és de sang, però hi ha amics que omplen amb la seva amistat el buit que correspon a la sang, i passen a ser una part de la família. Abans de marxar, unes bones amigues m’emocionaven amb una gran frase: “Els bons amics son la família que s’escull”, quanta raó. Així que afegint a tot això, a més, el privilegi i l’honor de que m’han fet padrí de l’Emma, doncs efectivament , és un dia molt i molt especial. Continua llegint!
20 de novembre
Ja ha arribat el dia de deixar enrere aquesta ciutat que ens ha agradat tant, no sé si perquè realment és maca o potser perquè necessitàvem una mica o molt d’occidentalitat. Suposo que si haguéssim vingut de casa o d’una ciutat semblant potser no ens hagués agradat tant o no ens haguéssim sentit tant a gust, però realment ens ha vingut com anell al dit. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 