11 d’octubre
Avui hem hagut de matinar, si, ja gairebé no ens en recordem de que és això, però de tant en tant el despertador sona a unes hores… per sort aquí es fa de dia força aviat i això ajuda, no veure la foscor quan sona el despertador fa que t’aixequis amb més ganes, a més, tenint en compte que anem a veure una cosa xula, doncs els llençols no s’enganxen a la pell. Continua llegint!
10 d’octubre
El temps no ens està acompanyant. Teòricament al mes d’octubre ja és època seca a Nepal, l’hora pels amants de la muntanya, i comença l’anomenada temporada alta. Però pel que sembla això s’endarrereix, i amb ell, les nostres il·lusions de poder veure les siluetes dels Anapurnes reflectides sobre el llac. Continua llegint!
9 d’octubre
Els núvols de primera hora comencen a replegar-se, i els rajos de sol entren per les finestres com si fossin a casa seva. Això ens anima a acabar de vestir-nos i sortir a fer un passeig. Recuperem sensacions caloroses perdudes en algun raconet del Japó, i suem mentre recorrem el carrer principal sense cap ombra que s’animi a acollir-nos. Continua llegint!
8 d’octubre
Avui fa 4 mesos que vam marxar de Barcelona, 4 mesos on hem pogut veure i conèixer països com Rússia, Mongòlia, Xina, Japó, Tibet i ara Nepal. 4 mesos on hem après a viatjar més tranquil·lament que no en un viatge de 20 dies, a no voler-ho fer masses coses, tot i a la vegada a fer el que realment ens ve de gust a cada moment i a no viure obsessionats per si gastem massa diners i això fa que puguem viatjar una miqueta menys del que inicialment teníem previst. Continua llegint!
7 d’octubre
Pokhara, és un d’aquells noms que des de que el vaig escoltar, m’agrada. Tinc una rara mania, i és que vull anar a determinats indrets, dels quals, la sonoritat del nom em crida l’atenció. Si, ja ho sé, no és un punt de vista viatger amb un criteri massa elaborat, i això explica perquè un dia vam arribar a “Encinitas”, a tocar de San Francisco, i descobrir que per allà no hi teníem massa a fer. Però la llista és llarga, i de vegades et trobes amb sorpreses agradables. No us avorriré amb més detalls al respecte, però Pokhara, s’hi troba en ella. Aquesta era fàcil que la visitéssim, perquè tot i que l’Eva prova de frenar quan pot aquesta bogeria meva, aquest racó de Nepal, no només es troba en la meva llista fonètica, si no que també hi és a l’agenda de tots els visitants de Nepal, i si a més tenen alguna mena de trekking als seus caps, és punt indispensable del recorregut. Continua llegint!
6 d’octubre
Quan ets estranger i visites un país, sempre corres el risc de que en algun moment o altre, algú et podrà prendre el pèl. Ho fan a les Rambles de Barcelona, amb els turistes…Nosaltres, no serem menys, però tot i que entre dintre de les variables que contemples, i que saps que pot passar, quan passa agafes un emprenyament de mico. Més que pels diners perduts, que són relativament insignificants per nosaltres, per la cara de tonto que se’t queda…. ☺ Continua llegint!
4 i 5 d’octubre
Finalment ho hem fet, hem deixat enrere la nostra stupa de Boudhanath tot creuant la porta que ens porta a veure més coses de Nepal i que deixa enrere els nostre dies de relax, de pau i tranquil·litat, de menjars esplèndids al Flavour’s Cafè i La Casita, i de mantres dels monjos. Continua llegint!
2 i 3 d’octubre
Els dies han passat com una exhalació. Mires enrere i quan penses que hem estat dues setmanes en aquesta ciutat, ens sembla irreal. Potser el fet de trobar-te a gust de veritat, ha fet que el nostre subconscient reconegui aquest parèntesi, i no el consideri massa llarg. Crec que si no haguéssim comprat el bitllet d’autobús, segur que algun dia més ens hi quedàvem, però ja toca activar-se i seguir fent ruta, per descobrir una miqueta més el Nepal de les muntanyes, de la flora exuberant, i la fauna salvatge. Continua llegint!
01 d’octubre
Estem tant a gust a Boudhanath que ens ha costat molt trobar el dia per sortir i descobrir més coses, perquè n’hi han, i moltes als voltants de Kathmandu, però cada dia al sonar el despertador buscàvem alguna excusa per no sortir. Continua llegint!
28, 29 i 30 de setembre
Viatjar. Sembla que una força invisible sempre t’empenyi a avançar, moure les cames, i que el cos les segueixi buscant sempre el més enllà. En els viatges més curts, les rutes planificades atapeïdes d’items que cal veure i visitar, són un dels requeriments del viatge, perquè necessitem més veure que viure, o si pot ser, les dues coses alhora, però ràpid que toca passar al següent. La data de caducitat del viatge així ho demana, i costa renunciar a aquesta manera de fer, quan tens la possibilitat de veure un país en 20 dies, perquè hi ha molta cosa que visitar i no saps si tornaràs. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 