7 de setembre
Que bé que se sent una al arribar a un hostel on s’hi està a gust, i on l’ambient és agradable i no s’hi nota massa gent. Continua llegint!
Category Archives: Xina
Dia 89 i 90: De Dazhai a Chengdu, de retràs en retràs
5 i 6 de setembre
Quan fa anys, l’Eva va pensar en anomenar el blog, “Viatge a Ítaca”, emfatitzant “que el camí sigui llarg, ben llarg, ple d’aventures, ple de coneixences”; segurament no tenia al cap un parell de dies com els que hem passat. Continua llegint!
Dia 86, 87 i 88: Les terrasses d’arròs de Dazhai
2, 3 i 4 de setembre
A Guilin fem uns cafès abans de posar-nos en marxa, que encara son les 7:30 del matí, i ja que anem molt bé de temps, una miqueta de cafeïna estirats sobre els matalassos del Wada hostel, és una proposta a la que no t’hi pots negar. Deixem la motxilla gran aquí, perquè ens la guardin, i anem tirant xino, xino, que és com es fa per aquestes terres… ☺ Continua llegint!
Dia 85: Les pagodes de Guilin
1 de setembre
Gairebé tres mesos, de dormir en habitacions compartides. Establiments de tot tipus, millors, pitjors, més nets, menys, dormitoris de lliteres, de llits normals, de futó, de quatre, sis, set, vuit, o deu persones. Companys de tot tipus, noies, nois, dels simpàtics i dels que no, joves i no tant, dels roncaires, i dels silenciosos, dels que et volen conèixer, i dels que passen de tu, millors o pitjors, de tots el colors i mides, però sempre podem dir que hem dormit a gust, amb una mica més de soroll o menys, però no ens hem pogut queixar. Però sempre hi ha una primera vegada per tot, i aquesta nit ho ha sigut… Continua llegint!
Dia 84: Petit pas de Xingping a Yangshuo
31 d’agost
A vegades no sé si és bo o no llegir tants blogs, potser el fet de llegir el que han fet altres quan han estat on tu, et condiciona massa a fer unes coses que pel que sigui tu o no pots, o realment no és el que et ve de gust fer en aquest moment, i això et causa una mica de desànim. Continua llegint!
Dia 83: El riu Li i les seves barquetes de bambooooo
30 d’agost
Boniques vistes, paisatges de postal amb els que la càmera treu fum, i diu, “para, para, deixa’m respirar, que tu no ets l’únic que passa calor…”. I és que el riu Li, i les seves formacions càrstiques donen raconets incomparables, on gaudir de l’entorn de diferents maneres. Paradís d’escaladors, recorreguts en bicicleta, excursions a peu vorejant el riu, o cavalcant el riu, en les “modernitzades” barquetes de bambú, reconvertides a PVC. Continua llegint!
Dia 82: Xinping, un raconet de tranquil·litat
29 d’agost
Trossets d’infància i adolescència repartits en aquest indret. Muntanyes càrstiques idònies per l’escalada (Jan apunta el nom… ☺ ), i en qualsevol moment un núvol Kinton ens ve a buscar, i els de cor pur com nosaltres hi podem pujar, i avui no ens hauria anat malament, perquè 1185 esglaons són un bon entrenament, segur que en Goku, Krilin i companyia en algun moment els devien pujar…. Continua llegint!
Dia 81: Volant, volant… Cap a les muntanyes de Bola de Drac
28 d’agost
Com ahir vam anar a dormir bastant tard, avui hem fet una mica el ronso, tot i que jo m’he despertat abans que el Mario i he anat al bar del hostel on s’hi està magníficament i he pogut connectar-me i posar-me una mica al dia, mentre el Mario decidia si aixecar-se o no 😉 Continua llegint!
Dia 77, 78, 79 i 80: Carregant piles a Shangai
Del 24 al 27 d’agost
Sayonara Japó, adéu. Ens ha costat molt acomiadar-nos d’aquest país. Per tot el que hem viscut, pel que ens agrada el seu menjar, i per lo a gust que ens hi hem trobat, camuflant-nos entre la seva cultura, i aprofitant el respecte envers l’altre, el seu ordre i tranquil·litat, a més de la servicialicitat amb la que et tracten, que hem aprofitat per fer un parèntesi en aquesta dura tasca de viatjar, i relaxar-te. I així ho hem viscut, perquè els trajectes en tren son sempre una delícia, el metro és senzill, i tot i la barrera idiomàtica, fer qualsevol cosa al Japó és sempre senzilla. Continua llegint!
Dia 58: Després de 22 dies a Xina canviem de país
5 d’agost
Avui el dia ha començat molt d’hora, i amb molta il·lusió i inquietuds a la vegada. Il·lusió perquè canviem de país i anem a un que hi somiàvem des de fa molt de temps, Japó, on a més a més té l’afegit que vindrà la Mare i el Pere i també l’Oscar un dels amics del Mario. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 