Viatge a Ítaca


9 comentaris

Dia 138: continuem en la bombolla de Nashik fent enoturisme

24 d’octubre

Com que ahir no en vam tenir prou, avui hem seguit fent enoturisme i gaudint del plaer d’estar en un hotel de veritat i poder provar vins que realment ens agraden i valen la pena. Sembla que aquí a la Índia si que en saben fer de vi, i molts hi posen la mateixa passió que la que trobem en la nostra terra. Continua llegint!


10 comentaris

Dia 137: Per fi fent un enoturisme com cal!!

23 d’octubre

Ja sabeu del meu interès pel món del vi i sobretot per l’enoturisme, i és per això que en aquest viatge aprofito cada ocasió que en podem fer. De moment, havíem tingut dues experiències no plenament satisfactòries sobretot per la barrera idiomàtica. Ni a Xina ni a Japó vam poder aprendre gaire, ja que tot i trobar un parell de persones que sabien alguna coseta d’anglès no el dominaven, i això va fer que únicament responguessin les preguntes que els hi fèiem i no ens poguessin fer una visita com deu mana. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 135 i 136: L’infern i el cel cap a Nashik

21 i 22 d’octubre

Després de la ressaca emocional d’ahir, toca deixar Agra. Un nou dia que comença ja amb 36 anys, i la força, la vitalitat, i les ganes de veure i viure coses no han minvat, si no que creixen i creixen. Un esmorzar ben aviat, per acomiadar la ciutat, i a les vuit ja estem a la estació mirant les pantalles on ha d’aparèixer l’andana cap a on ens hem d’encaminar. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 133: Primeres vistes de lluny del Taj Mahal

19 d’octubre

Només arribar a la guest house, l’Haritz ha marxat a veure el Taj Mahal (que nosaltres ho farem demà, ja que és l’aniversari del Mario i crec que és un bon regal que justament el visiti en aquest dia tan especial) i nosaltres però, no volíem ser menys i hem pujat al terrat del nostre allotjament per poder-lo veure a la llunyania tot i que una mica amagat per un arbre, però ja apareix majestuós i magnífic sobre aquesta ciutat més aviat pobre i bruta, que tot i semblar un poble, té tants habitants com Barcelona. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 128 i 129: Amb el cor encongit a Varanasi

14 i 15 d’octubre

Si!!!!! Ja estem a l’Índia. No cal que hi paris massa atenció per saber on estàs. Els estímuls visuals, olorosos i sonors que reps massivament, ja et poden apuntar clarament on et trobes. Els tòpics diuen que aquest país, t’encanta, o el detestes. Ja vorem, de moment és el primer contacte, de la primera vegada que el visito. L’Eva ja hi ha estat quatre vegades més, així que no cal que li pregunteu si li agrada… ☺ Continua llegint!


7 comentaris

Dia 127: Camí a un nou país, l’Índia!!

13 d’octubre

Finalment ha arribat el dia, després de gairebé quatre setmanes deixem el Nepal enrere, un lloc on hi hem estat molt a gust, tant a Kathmandu com a Pokhara, passant evidentment per Bandipur i ara a Chitwan. Crec que és un país que t’ofereix molt, i tot i que els nepalís són molt insistents i de vegades, sobretot pel que fa a transport et volen prendre el pèl, és força tranquil, potser serà perquè la densitat d’habitants no és massa grossa i no n’hi ha masses que t’estiguin a sobre. Continua llegint!