Ingredients:
per la massa:
farina
llevat (un sobre per més o menys un quilo de farina)
sal
aigua Continua llegint!
Tag Archives: Ítaca
Dia 23: Paisatges d’ensomni camí del Gobi
01 de juliol
El llit és una malla metàl·lica sobre quatre potes que no acaben d’estar massa rectes. El matalàs de dos dits, que no separa la textura de metall que el sosté, i el sac que a saber d’on ve….però he dormit com un rei!!! Continua llegint!
Dia 22: Comença l’aventura per Mongòlia!
30 de juny
Si veiéssiu des d’on estic escrivint aquest post… En mig del no res, davant d’uns gers i amb el sol que li falta només una estona per pondre’s. I…. Amb una tranquil·litat absoluta i gairebé en silenci, només amb algun riure de nens. No sé si aquest tipus de vida la podria dur sempre, però pels 11 dies que durarà el tour, crec que ens anirà d’allò més bé aquesta relaxació absoluta. Continua llegint!
Dia 21: Descansant al Golden Gobi
Aquest país és molt gran, de fet és el 19è país més gran del mon, té una extensió 3 vegades la d’Espanya. No té accés a mar, i a més està rodejat de grans potències mundials que han marcat la seva història. Aquest país és el romanent de l’imperi mongol, que va dominar gran part d’Àsia durant el segle XIII, de la ma de Gengis Kan, que als 25 anys va aconseguir unificar sota el seu mandat a tots els mongols, i que el seguissin a conquerir tot el mon al seu abast. Posteriorment va ser ocupada i annexionada a Xina, i després d’algun intent i amb la ajuda de Rússia, cap al 1921 esdevé la seva independència definitiva, assolint el 1924 el model comunista de la seva veïna. Ara ja sabeu on som i com hi ha tanta història per explicar…. Continua llegint
Dia 20: Good bye Rússia; Welcome Mongolia
Avui toca acomiadar-se de Rússia, i creuar cap a la desconeguda Mongòlia. Hem fet quatre petits apunts d’aquest gran país, però ens ha agradat, i algun dia repetirem fent algunes de les moltes zones que ens han faltat per veure. Estem molt contents d’haver conegut la geografia, les gents, i sobretot la cultura i història d’aquest país, in situ, que és quan millor recordes tot el que has après. Però toca passar pàgina, i a Mongòlia ens esperen, així que…. Continua llegint!
Dia 19: Paisatges espectaculars cap a Ulan Ude
Aquesta nit, no ens hem trobat tant còmodes al Hostel, perquè no hem acabat de connectar amb els motxilers que han arribat, potser perquè eren més joves i tenien una mentalitat diferent, o potser perquè nosaltres no teníem un bon dia…. Continua llegint!
Dia 18: Fred dia de tornada cap a Irkutsk
Aquesta zona és especial, tota aquesta tranquil·litat i sensació de llibertat està ben secundada per la sensació tèrmica, et posa en el context. Fa fred, no un fred polar, però si que les estonetes que bufa una miqueta de vent, sents com els ossos es queixen sota la pell i demanen alguna capa més de roba. Això contrasta amb les estonetes de sol i dies clars, on sobren pantalons llargs i jerseis. Les nits, ens han donat alguna pista de perquè l’aigua del Baikal és tan freda, ja que en la nostre habitació hem passat fred amb els nostres pijames curts de clima tropical. Per sort tampoc és massa greu, perquè amb la roba que portàvem ho hem pogut portar força bé. Continua llegint!
Dia 17: Gaudint de la natura a Ohklon Island
Com l’esmorzar ens van dir que era a les 9 del matí, ens hem llevat justament per poder anar a esmorzar, i així aprofitar per fer una mica de mandres que també va bé de tant en tant. Continua llegint!
Dia 16: Cap a Ohklon Island
En la lonely dins de la ruta del Transsiberià , no li donen massa importància a aquesta illeta, però els diferents bloggers que hem anar seguint, han fet una parada en aquest raconet, un petit braç de terra que s’ha desenganxat del continent, i ha quedat com una petita illeta, separada pocs metres de terra ferma, enmig del llac Baikal. Continua llegint!
Dies 14 i 15: Ressituant-nos a Irkutsk
Són les 7:30 del matí i decidim que ja toca aixecar-se de les cadires, que ja no sé si son amb forma de cul o els culs amb forma de cadira. Sortim de l’estació, amb les motxilles, que notem molt pesades, a l’esquena, i anem a creuar el riu Angarà, que separa la ciutat en les seves dues vores per uns 580 metres. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 