Avui toca trasllat, anem cap a la fantàstica illa tortuga, que és com es coneix a Koh Tao. Ens esperen uns dies de retrobament i de busseig, així que el canviar els plans que teníem fets per aquests dies a Sri Lanka, i apropar-nos a terres tailandeses per gaudir d’allò que agrada, ens fa moltíssima il·lusió. Continua llegint!
La Fantasía empieza en Koh Tao, mientras miraba fotos en Instagram. Me encuentro una imagen conocida y anhelada. Una que ha colgado hace nada el restaurante Catalunya Singapur, donde preguntan que tapa es la de la foto. La respuesta, la hemos tenido tantas veces en la cabeza durante estos catorce meses de viaje, es tan fácil, que sin pensarlo ni leer más texto, contesto referenciando a tres amigos tal y como piden, y escribo mientras me relamo: Pa amb tomàquet!! Continua leyendo!
Pluja i més pluja que dura unes hores. Estació humida a la Malàisia més occidental, però de moment ens respecta força. Només algun dia gris que ens posa xops només sortir a descobert, i trepitjar asfalt. Som a Kuala Lumpur un altre cop, ja ens descomptem de quantes vegades hem passat per aquesta ciutat que per alguns no té un encant especial, i que altres troben en ella el seu raconet de confort en ple sud est asiàtic. Nosaltres som dels últims, dels que en aquesta metròpolis que evoluciona ràpidament trobem les estones de tranquil·litat que porten a la reflexió de les línies que segueixen… Continua llegint!
Deixarem Ubud, ja s’acaba Indonesia. Sabem que hi tornarem unes quantes vegades, perquè ens encanta, i té una mica de tot, no t’avorreixes gens ni mica. I si a més t’agrada això del busseig, doncs és un país que no te l’acabes. Ara toca Kuala Lumpur, el nostre petit racó, al qual arribem per fer un curt parèntesi abans de fer uns dies a Koh Tao, i tornar a trobar-nos amb la calidesa de la gent que tant bé ens van tractar la primera vegada. Continua llegint!
Hello. Hello. What’s your name? Putu. And yours? Mario.
Conversa en una de les innumerables paradetes, on venen benzina a mig euro el litre, guardada en ampolles de vidre de qualsevol mena de licor. Eva, Mario i moto, disposats a descobrir alguns dels raconets de la illa de Bali, que esperàvem ens portessin a de les terrasses d’arròs de Jatiluwih i després al temple de Tanah Lot. No seria fàcil, ho sabíem. Les senyals indicatives són per aquí una quimera, així que l’estar perduts per una carretera que no saps on porta, quan la nit ja arriba, era un dels possibles finals d’història. Continua llegint!
Voleu dir que això no és el cel? Costa desitjar un dia més agradable. Ja tenim una edat, de fet, som quasi ex-joves, i alguna de les costums adquirides durant anys, segueixen arrelades dins del nostre backpackerisme actual. Ens agrada viure bé, ho confessem, només el petit detall de no tenir les butxaques més plenes ens impedeix fer-ho més sovint. Però aquí hem fet parèntesis a les restriccions, i dins d’un pressupost baix, hem transformat Ubud en el raconet de la bona vida. Continua llegint!
De vegades només necessites un moment per adonar-te que has arribat a un lloc on et trobaràs a gust. En un carreró secundari, però igualment transitat que els altres d’Ubud, i darrere d’unes portes que donen a un pati del que sembla una casa familiar, un somriure gran ens espera. Un i un altre, i quatre o cinc criatures que corren darrere un pilota. Hem arribat, som al Bale Bali House. Continua llegint!
Últim dia acompanyats en aquest periple indonesi, i cal acomiadar-lo com cal. Dia de sol i calor. Nit d’amistat i cervesa sota les estrelles, i una foguera trencant l’obscuritat que poc a poc va apareixent després d’un magnífic capvespre. Diem adéu a l’Oscar, el repetidor de venir-nos a veure durant aquesta aventura. La propera vegada ja serà a casa, i allà entre alguna copa de vi podrem rememorar aquests entranyables moments. Continua llegint!
En la llengua dels Sasak, els primers pobladors de Lombok, “gili” vol dir illa. Així que no és d’estranyar si al voltant de la “gran” Lombok, hi pots trobar petites illets anomenades “gili” seguit del seu nom respectiu. Suposo que buscant simplificar de cara a l’occidental, quan parlem de illes Gili, tot i que no diem res de res (illes illa), ens ve al cap les tres petites illetes paradisíaques al nord-oest de Lombok. I no us preocupeu pel títol del post, que en aquesta història la única que no te final feliç, és la titulada… ☺ Continua llegint!
Si, ja toca moure’s, 5 nits a Senggigi potser no ha sigut un encert. Ja ho comentàvem ahir i seguim pensant el mateix, però, dels errors se n’aprèn oi? Si ara ho tornéssim a fer segur que no hi passaríem tantes nits, o potser senzillament canviaríem Senggigi per Kuta, que està molt més aprop de les platges maques de l’illa, o no t’has de fer la super excursió de moto que ens vam fer, sinó que senzillament en tens a tocar de platges boniques, i si agafes la moto en un no res t’hi plantes. Continua llegint!