Viatge a Ítaca


7 comentaris

Dia 372: Creuant l’estret de Cook

15 de juny

Amb una sensació estranya ens disposem a deixar l’illa Sud, a la que hem dedicat la major part del dies que estarem per Nova Zelanda. Aquesta que una vegada va estar enganxada a terra ferma, ens ha deixat uns paisatges impressionants, fauna marina a dojo, i amistats a la zona dels llacs. Toca creuar, toca acabar una primera etapa, però tranquil·litat que al nord ens esperen moltes coses encara. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 371: Més vi a Blenheim

14 de juny

Marlborugh, zona de vins que ens atrapa i on comença si ets a la illa sud, la wine trail, una ruta que et creua l’estret de Cook, per portar-te durant gairebé 500 quilòmetres a diverses regions vitivinícoles del país. La farem, ja ens coneixeu que això del vi és quasi una devoció, i per començar-la com deu mana, i acabar els nostres dies a l’illa sud, avui repetim cellers propers a Blenheim que n’hi ha uns quants que val la pena conèixer. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 370: Entre fiords i els vins de Blenheim

13 de juny

El sol llueix, no fa fred, i la marea està alta. Quasi a tocar de la furgoneta, llepant un tronc que delimita la zona on aparcar. La nit ha sigut plujosa, no de tromba continua, però si de constant pluja que fina amb alguns brots intermitents de rauxa que li donaven un toc de doctor Jekyll i Mr Hyde, passant d’un estat a l’altre en un obrir i tancar d’ulls. Continua llegint!


4 comentaris

Dia 369: L’anell, vins, i fiords pel nord de l’illa sud

12 de juny

Els dies a l’illa sud van arribant al seu final, i per això hem de fer camí cap a on agafarem el ferri per creuar. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 368: Les Pancake Rocks

11 de juny

En aixequem aviat, amb el llac al costat, només acompanyats d’un cotxe on un parell de jovenets hi han fet nit. La curiositat, ahir quan ja anaven a dormir, truquen a la porta (la de la furgui ☺) , i un noi ens comenta que no ha trobat cap lloc on posar el cotxe millor que creuar-lo a la entrada en una superfície que ell diu molt plana, i on podran dormir millor. Ens vam mirar sorpresos, però cap problema, només quan ja estem esmorzats i preparats per sortir els avisem perquè moguin la seva tanca de sortida improvisada i ens deixin sortir… Continua llegint!


6 comentaris

Dia 366 i 367: Entre glaciars

9 i 10 de juny

Terra freda, on el mar i el gel s’apropen quasi a tocar. Ja havíem vist el Tasman el glaciar més gran del país. Però no massa lluny d’allà geogràficament, tot i que per la nostre ruta no ho pugui semblar, i ja a tocar del mar de Tasmània, hi ha dos dels glaciars més fàcils d’accedir a peu de tot el món, el Franz Joseph i el Fox. A més de tenir al costat un dels punts més fotografiats de Nova Zelanda al llac Matheson i el seu reflex del Mount Cook. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 363: Entre Queenstown i Paradise

6 de juny

Un dia ple d’imatges de postal, un comú denominador en qualsevol viatge per aquest país dels mil racons panoràmics. I és que a Queenstown, a més d’estar els voltantpelmon.com, i de que es pot fer qualsevol esport d’aventura, també tens a tocar uns quants poblets d’aquells rodejats de natura on segurament s’inspiren aquells que fan les fotografies de les postals del país, i on també ho va fer el Peter Jackson, ja que també hi pots trobar unes quantes localitzacions de la pel·lícula. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 362: Voltantpelmon.com a Queenstown

5 de juny

Aquest post té un inici remot, de més d’un parell d’anys. L’Eva es trobava a Mèxic per motius laborals, i jo quedava com encarregat d’absorbir tota la informació possible del 2n congrés de bloggers de Volta al món. Així que aquell dissabte, amb la meva amiga Patri, viatgera de pro, ens plantàvem a un parell de les cadires del saló escollit, on començàvem a somiar mentre escoltàvem consells viatgers i relats d’aventures. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 361: El senyor dels anells als Mavora Lakes

4 de juny

Uixxxxx quin fred que fa, vols dir que ens hem de llevar Mario? Aixxx no vull ni treure els braços de dins el sac… A veure si ja és de dia?? Mmmmm em sembla que totes les gotes de l’aire calent condensat d’ahir a la nit, s’han gelat!! Si, si, està ben gelat per dins el vidre!! Continua llegint!


6 comentaris

Dia 360: Gelada solitud als Mavora Lakes

3 de juny

De vegades el camí que agafes, passa a tocar de la ratlla de la inconsciència. Però al final les decisions preses, moltes vegades no les podem definir com a bones o dolentes, fins que els resultats immediats de les mateixes, i les seves possibles seqüeles han deixat pas a una simple anècdota que explicar amb un somriure als llavis… ☺ I esperem això poder-ho fer demà, quan tornem a terra habitada, perquè de moment estem a un lloc preciós, això ho té, anomenat Mavora Lakes, on no hi ha ni mussols passejant, i ara que ja és fosc encara que siguin les sis de la tarda, estem intentant allargar el anar cap a dins del sac, entre sopes calentes i algun te, on l’únic important és la temperatura del mateix, perquè el fred aquest vespre és un enemic temible… ☺ Continua llegint!