29 de juny
Últim dia sencer del nostre periple furgonetil. Demà ja arribem a Auckland…snif, snif… però per acomiadar-la com cal, el sol ens ha acompanyat tot el dia, i hem pogut gaudir d’un dia diferent de platja, a una de les localitzacions que més ens ha agradat i sorprès de Nova Zelanda. Continua llegint!
27 i 28 de juny
Viajes, historias, mundo de mochila a la espalda. Las redes telemáticas los vigilan, siguen sus pasos viajeros y nosotros no somos la excepción. Así que ante la posibilidad de conocerlos en persona, hemos hecho un pequeño rinconcillo en el poco tiempo que nos queda en este fantástico país, para ponerles voz, y cercanía física a esas caras digitalmente familiares. Continua leyendo!
24 i 25 de juny
Sembla que en aquest viatge les muntanyes no es vulguin mostrar, i tot i que gairebé la majoria de les vegades les hem pogut veure tímidament, cap d’elles s’ha mostrat en la seva plenitud. Continua llegint!
23 de juny
Ja toca marxar de Rotorua, i la deixem amb pena perquè hi hem estat molt bé. Però hem de seguir ruta que no podem estar per aquí eternament, així que un cop preparats i amb tots els estris recollits, sortim aviat del càmping en direcció Wai-o-Tapu, una zona activa geotèrmica, traduïda de la llengua maori com “aigua sagrada”. On podrem trobar des de craters col·lapsats, a piscines on el sofre o l’arsènic a altes temperatures, donen uns bonics colors però no conviden a posar-se en remull. Continua llegint!
21 i 22 de juny
Terra que fumeja entre grans llacs i volcans. Olor a sofre que sobte al principi, i que a petites dosis comences a acostumar-hi el nas, i fins i tot la pots trobar agradable. Núvols de vapor que emanen cap al cel, i ofertes de balnearis i piscines termals per tota arreu fan que sàpigues on et trobes. Que ja hi ets, que Rotorua és sota els teus peus, i que al costat del llac del mateix nom, el més gran de la zona, pots passar-hi uns dies. Continua llegint!
20 de juny
Terra on limiten plaques tectòniques, Nova Zelanda és zona d’activitat sísmica i volcànica. Aquí a la illa nord, hi ha volcans per tot arreu, alguns dels quals encara són actius. Un d’ells, és el volcà de l’Illa Blanca situada al nord, a uns quaranta vuit quilometres de la costa, i segons diuen és el més actiu de Nova Zelanda. Continua llegint!
19 de juny
Ens desperten quatre ocells cantant en harmonia a una hora prudent. Ens ha costat això de llevar-nos, i que potser la tranquil·litat del paratge al costat del llac Tuitara, ens ha contagiat a fer-ho tot més lent, i després de passejar una estona i de esmorzar amb calma, ens hem posat en ruta cap a la última destinació de vinyes i vi que tenim pensada. Continua llegint!
12 de juny
Els dies a l’illa sud van arribant al seu final, i per això hem de fer camí cap a on agafarem el ferri per creuar. Continua llegint!
11 de juny
En aixequem aviat, amb el llac al costat, només acompanyats d’un cotxe on un parell de jovenets hi han fet nit. La curiositat, ahir quan ja anaven a dormir, truquen a la porta (la de la furgui ☺) , i un noi ens comenta que no ha trobat cap lloc on posar el cotxe millor que creuar-lo a la entrada en una superfície que ell diu molt plana, i on podran dormir millor. Ens vam mirar sorpresos, però cap problema, només quan ja estem esmorzats i preparats per sortir els avisem perquè moguin la seva tanca de sortida improvisada i ens deixin sortir… Continua llegint!
9 i 10 de juny
Terra freda, on el mar i el gel s’apropen quasi a tocar. Ja havíem vist el Tasman el glaciar més gran del país. Però no massa lluny d’allà geogràficament, tot i que per la nostre ruta no ho pugui semblar, i ja a tocar del mar de Tasmània, hi ha dos dels glaciars més fàcils d’accedir a peu de tot el món, el Franz Joseph i el Fox. A més de tenir al costat un dels punts més fotografiats de Nova Zelanda al llac Matheson i el seu reflex del Mount Cook. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 