Viatge a Ítaca


10 comentaris

Dia 18: Fred dia de tornada cap a Irkutsk

Aquesta zona és especial, tota aquesta tranquil·litat i sensació de llibertat està ben secundada per la sensació tèrmica, et posa en el context. Fa fred, no un fred polar, però si que les estonetes que bufa una miqueta de vent, sents com els ossos es queixen sota la pell i demanen alguna capa més de roba. Això contrasta amb les estonetes de sol i dies clars, on sobren pantalons llargs i jerseis. Les nits, ens han donat alguna pista de perquè l’aigua del Baikal és tan freda, ja que en la nostre habitació hem passat fred amb els nostres pijames curts de clima tropical. Per sort tampoc és massa greu, perquè amb la roba que portàvem ho hem pogut portar força bé. Continua llegint!


12 comentaris

Dia 16: Cap a Ohklon Island

En la lonely dins de la ruta del Transsiberià , no li donen massa importància a aquesta illeta, però els diferents bloggers que hem anar seguint, han fet una parada en aquest raconet, un petit braç de terra que s’ha desenganxat del continent, i ha quedat com una petita illeta, separada pocs metres de terra ferma, enmig del llac Baikal. Continua llegint!


11 comentaris

Dies 14 i 15: Ressituant-nos a Irkutsk

Són les 7:30 del matí i decidim que ja toca aixecar-se de les cadires, que ja no sé si son amb forma de cul o els culs amb forma de cadira. Sortim de l’estació, amb les motxilles, que notem molt pesades, a l’esquena, i anem a creuar el riu Angarà, que separa la ciutat en les seves dues vores per uns 580 metres. Continua llegint!


16 comentaris

Dies 12 i 13: Vivint el Transiberià

El nostre tren ens recollia a les 16:15 per l’estació d’ Ekaterinburg, i puntual com sempre, ens obria les portes, i la provodnitsa (l’encarregada del vagó), ens revisava el bitllets i passaports i ens feia passar. En aquesta ocasió i com havíem de passar unes 60 hores al tren, vam optar per viatjar en el que podríem anomenar com a segona classe. Compartiments de 4 llits, en lliteres de 2 i 2, on hi ha una petita tauleta al mig. En el nostre cas, vam optar per escollir, llit de dalt i de baix perquè així podíem posar motxilles sota el seient tranquil·lament, i fer i desfer com volguéssim dia i nit, sense dependre de ningú altre. Continua llegint!


17 comentaris

Dia 11: segona parada en el transmongolià a Ekaterimburg

Aquesta nit hem canviat de categoria al tren, i en comptes de dormir en tercera ho hem fet en segona, realment és molt més tranquil i a més una mica més còmode, sobretot a la llitera de dalt, on es pot estar assegut si es vol sense tocar el sostre, cosa que no es podia fer a tercera. Continua llegint!


9 comentaris

Dia 10: Sota el sol de Kazan

Aquesta nit de tren l’hem compartida amb una dona russa, amb la que hi ha hagut algun intent de conversa, però ella parlava només en rus i ràpid, i ni llenguatge gestual ni res d’anglès, i nosaltres res de rus, així que tampoc els intents han sigut massa continuats…i amb un vagó ple de russos i russes, entre les que destacaven les matriuskes, dones grans embotides en els seus pijames, especial menció a la que portava un pijama curt de lleopard, i a un grup de tres motxilers russos de pantalons i camisa de màniga llarga, on un d’ells portava un estoig del que semblava una escopeta…. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 9: últimes visites a Moscou abans d’agafar el transmongolià

Avui hem matinat força, ja que l’Olga marxava a treballar a les 7:20 i nosaltres havíem de deixar el pis. Així que a les 7 del matí ja érem fora de casa l’Olga, agafant el bus fins al metro (tots aquests dies ho hem fet a peu, però amb les motxilles…), i al metro en direcció a l’estació d’on ens surt el tren al vespre. Continua llegint!


10 comentaris

Dia 8: Per fi podem trepitjar la Plaça Roja!!!!

Avui hem sortit aviat de casa, i tenim un dia completet de visites i deures. El metro ja el comencem a tenir dominat, anem tenint petits trucs per saber-nos orientar, com comptar les parades que hi ha en cada direcció per saber cap a on anar, tenir algunes estacions controlades en ciríl·lic, o com en el cas d’avui, anem cap a la única estació d’aquesta línia i sentit que té dues paraules al seu nom, així que ja la tenim localitzada….

Continua llegint!