Bon dia!!! Mirem el mòbil i… si!!!! El My i la seva família venen cap a Melaka per poder-nos trobar!!!! Quina il·lusió!!! Pensàvem que seria molt difícil tornar-nos a veure aviat, ja que nosaltres no teníem pensat anar a Vietnam, i ells venir a Barcelona ho tenen difícil, ja que els hi posen molts problemes amb el visat. Així que pensàvem que quan tornéssim a veure els nens ja estarien molt grans, i això ens feia una mica de pena… ☹ Continua llegint!
Després d’una setmana a la nostra petita bombolla del Suzie’s Guesthouse i Kuala Lumpur, toca deixar-la i anar a fer una mica de turisme per Malàisia, de forma tranquil.la, però per veure alguna cosa més que la seva capital. Continua llegint!
Potser ara hauríem d’estar asseguts a una taula de l’Arturito, degustant una bona milanesa al cor de Buenos Aires. Extasiant-nos amb el Machu Pichu després de fer el camí Inca, o amb una caipirinha a la mà, mentre veiem com el futbol i els cossos bronzejats llueixen a la platja d’Ipanema. Era el nostre desig, el nostre camí, però no ha pogut ser. Despeses tecnològiques inesperades, allargar Oceania el màxim possible, algun país com Japó que ha disparat la despesa , i un periple asiàtic no tot lo auster que hauria pogut ser, ens han portat a haver de deixar de banda (de moment ☺) el somni de fer la volta al món, per posar data de retorn a casa, i passar els 72 dies que queden fins aleshores, amb el pressupost més baix que hem tingut en tot el viatge. Continua llegint!
Amb el solet que feia ahir…. I avui només despertar-nos ja feia un dia ben gris, i en un tres i no res han començat a caure gotes. I lamentablement aquesta ha sigut la tònica dels dos últims dies que hem passat a Nova Zelanda. Continua llegint!
Últim dia sencer del nostre periple furgonetil. Demà ja arribem a Auckland…snif, snif… però per acomiadar-la com cal, el sol ens ha acompanyat tot el dia, i hem pogut gaudir d’un dia diferent de platja, a una de les localitzacions que més ens ha agradat i sorprès de Nova Zelanda. Continua llegint!
Viajes, historias, mundo de mochila a la espalda. Las redes telemáticas los vigilan, siguen sus pasos viajeros y nosotros no somos la excepción. Así que ante la posibilidad de conocerlos en persona, hemos hecho un pequeño rinconcillo en el poco tiempo que nos queda en este fantástico país, para ponerles voz, y cercanía física a esas caras digitalmente familiares. Continua leyendo!
Sembla que en aquest viatge les muntanyes no es vulguin mostrar, i tot i que gairebé la majoria de les vegades les hem pogut veure tímidament, cap d’elles s’ha mostrat en la seva plenitud. Continua llegint!
Ja toca marxar de Rotorua, i la deixem amb pena perquè hi hem estat molt bé. Però hem de seguir ruta que no podem estar per aquí eternament, així que un cop preparats i amb tots els estris recollits, sortim aviat del càmping en direcció Wai-o-Tapu, una zona activa geotèrmica, traduïda de la llengua maori com “aigua sagrada”. On podrem trobar des de craters col·lapsats, a piscines on el sofre o l’arsènic a altes temperatures, donen uns bonics colors però no conviden a posar-se en remull. Continua llegint!
Terra que fumeja entre grans llacs i volcans. Olor a sofre que sobte al principi, i que a petites dosis comences a acostumar-hi el nas, i fins i tot la pots trobar agradable. Núvols de vapor que emanen cap al cel, i ofertes de balnearis i piscines termals per tota arreu fan que sàpigues on et trobes. Que ja hi ets, que Rotorua és sota els teus peus, i que al costat del llac del mateix nom, el més gran de la zona, pots passar-hi uns dies. Continua llegint!
Terra on limiten plaques tectòniques, Nova Zelanda és zona d’activitat sísmica i volcànica. Aquí a la illa nord, hi ha volcans per tot arreu, alguns dels quals encara són actius. Un d’ells, és el volcà de l’Illa Blanca situada al nord, a uns quaranta vuit quilometres de la costa, i segons diuen és el més actiu de Nova Zelanda. Continua llegint!