Viatge a Ítaca

Tag Archives: volta al mon


by 5 comentaris

Dia 65: Visitant temples a Kamakura

12 d’agost

L’Eva porta el cos, com si un exèrcit de mosquits mossegadors haguessin fet festí amb la seva carn, i el que pensàvem que era una herència de la nostre estada a les aigües termals del Onsen, i la visita del bitxos que ens van avassallar, resulta que no només no disminueix, si no que n’apareixen de noves, i després de provar diferents remeis, cap acaba de funcionar. Avui és la última nit, en aquest hotel que sembla la “pensión Lolita” (amb tots els respectes per la Loli), i així comprovarem si te alguna relació amb que potser les condicions higièniques no són les ideals. Continua llegint!


by 12 comentaris

Dia 62: Arribada de la Mare i el Pere!!

09 d’agost

Finalment ha arribat el dia, si ja fa dos mesos que vam marxar de Barcelona, i avui arriba la meva mare amb el Pere, com sabem que arriben cap a les 12 al aeroport de Narita, hem decidit esperar-los al hotel. A més teníem força coses pendents per fer. Continua llegint!


by 10 comentaris

Dia 61: Tornant a la realitat a Tokyo

08 d’agost

Estem encantats de que hagi vingut l’Oscar a veure’ns, no només perquè poder compartir uns dies amb la gent que aprecies és un plaer, i més quan et trobes a mils de quilometres de casa, i tot i que sabíem que amb ell gastaríem algun caleró més del previst, ens ha portat a viure experiències que no teníem pensades, i que segur, que nosaltres si haguéssim estat sols, no haguéssim fet, així que res d’amoïnar-se perquè la caixa baixa, només una mica de cura en els altres dies, i compartir aquestes experiències inoblidables i gaudir al màxim d’aquest dies amb el nostre amic…. Continua llegint!


by 16 comentaris

Dia 60: En direcció al paradís termal

7 d’agost

Hi ha vegades que inesperadament se’t canvien els plans cap a una opció molt millor que la que tu prèviament havies pensat. És el que ens ha passat amb l’arribada de l’Oscar al Japó. Quan va decidir venir, es va adaptar totalment a la nostra ruta, però ens va dir que li faria il·lusió anar al Takaragawa Onsen, nosaltres li vam dir que esbrinés quan ens podia costar, i després d’ell de fer les investigacions corresponents, ens va dir que si nosaltres hi arribàvem, ell pagava dos terceres parts i nosaltres només una tercera part, així que vam fer els nostres càlculs i tot i que se’ns sortia una mica de pressupost, vam considerar que era una oportunitat única i li vam dir que d’acord, que fes la reserva!! Continua llegint!


by 12 comentaris

Dia 59: Primeres passes a Tokio

6 d’agost

Si hagués de definir el couchsurfing, buscant a la xarxa, segur que trobaria moltes bones maneres d’explicar-lo, però nosaltres estem aprenent a fer les nostres pròpies definicions, basant-nos en les nostres experiències. I en aquest sentit les que hem tingut, especialment les dues últimes, son immillorables. Si amb el Wilson vam al·lucinar a Shangai, amb el Guillermo i la Nerea, hauria d’inventar noves paraules per poder-vos explicar com ens han tractar i ens han fet sentir des del primer moment. Continua llegint!


by 4 comentaris

Dia 58: Després de 22 dies a Xina canviem de país

5 d’agost

Avui el dia ha començat molt d’hora, i amb molta il·lusió i inquietuds a la vegada. Il·lusió perquè canviem de país i anem a un que hi somiàvem des de fa molt de temps, Japó, on a més a més té l’afegit que vindrà la Mare i el Pere i també l’Oscar un dels amics del Mario. Continua llegint!


by 16 comentaris

Dia 57: Derretint-nos a Shangai

04 d’agost

Estem encantats amb aquest viatge, amb aquesta experiència vital que ens està fent canviar, i obrir-nos una miqueta més a les relacions humanes. En un dia a Shangai, quasi hem conegut més gent, que en les nostres vacances d’estiu de cada any, i és molt bonic, veure que les possibles diferències culturals, idiomàtiques, i personals, fan un pas enrere perquè aparegui a primera fila les ganes de compartir experiències, i moments, que segur seran únics. Continua llegint!


by 8 comentaris

Dia 56: Primeres impressions de Shangai

03 d’agost

Després de 24 hores en un tren, tot i que ja comencem a habituar-nos-hi, la veritat és que un ja té ganes d’arribar i poder-se situar a la nova ciutat, tot i ser una ciutat desconeguda a on no saps cap a on hauràs de tirar. Però ja ens comencem a habituar a aquesta sensació i cada vegada ens és menys difícil situar-nos i fer-nos-la nostra. Continua llegint!