18 de juny
Hem fet nit sense cap ensurt, un cop acostumats al fort vent que ho sacseja tot. Cap visita inesperada, i una temperatura bastant agradable. Després d’esmorzar alguna cosa ens posem en marxa cap a Hastings, on barrejarem la visita a alguns cellers amb bonics paisatges. I és que ens trobem immersos de ple en la New Zealand wine trail, i avui visitarem algun dels cellers que més ens agradaran del país. Continua llegint!
17 de juny
Ens hem llevat aviat, cauen quatre gotes desordenades, i poc a poc van parant. No fa fred mentre esmorzem tranquil·lament. Ahir a la nit només ens vam concentrar en arribar a un lloc on dormir, la foscor no ens va permetre fer-nos una idea d’on ens trobàvem. Continua llegint!
14 de juny
Marlborugh, zona de vins que ens atrapa i on comença si ets a la illa sud, la wine trail, una ruta que et creua l’estret de Cook, per portar-te durant gairebé 500 quilòmetres a diverses regions vitivinícoles del país. La farem, ja ens coneixeu que això del vi és quasi una devoció, i per començar-la com deu mana, i acabar els nostres dies a l’illa sud, avui repetim cellers propers a Blenheim que n’hi ha uns quants que val la pena conèixer. Continua llegint!
13 de juny
El sol llueix, no fa fred, i la marea està alta. Quasi a tocar de la furgoneta, llepant un tronc que delimita la zona on aparcar. La nit ha sigut plujosa, no de tromba continua, però si de constant pluja que fina amb alguns brots intermitents de rauxa que li donaven un toc de doctor Jekyll i Mr Hyde, passant d’un estat a l’altre en un obrir i tancar d’ulls. Continua llegint!
5 de juny
Aquest post té un inici remot, de més d’un parell d’anys. L’Eva es trobava a Mèxic per motius laborals, i jo quedava com encarregat d’absorbir tota la informació possible del 2n congrés de bloggers de Volta al món. Així que aquell dissabte, amb la meva amiga Patri, viatgera de pro, ens plantàvem a un parell de les cadires del saló escollit, on començàvem a somiar mentre escoltàvem consells viatgers i relats d’aventures. Continua llegint!
23 de maig
Això del fred fa que cada dia costi més aixecar-se, i més si el dia anterior has anat a dormir a una hora que el cos no hi està acostumat (si, ja sé que em direu que les 12 de la nit no és gaire tard, però tenint en compte a les hores que anem a dormir últimament, això és com si haguéssim sortit de festa), doncs, per molt que soni el despertador, no se li fa molt de cas. Però si, a les 8 ja érem en peu i esmorzant, per poder aprofitar i escriure una mica abans de les deu, hora en que hem de deixar el càmping. Continua llegint!
9 de maig
Després de la nostra expedició d’observació infructuosa pels carrers de Hawks nest, cercant la colònia urbana de Koales que s’hi suposa que hi ha, les nostres passes han virat rumb cap a contemplar altres meravelles de la natura, però aquestes fermentades i passades per bota. Continua llegint!
29 de març
Com no podia ser d’una altra manera, ens hem aixecat amb mal de cap. Els anys, el desentrenament, i potser un gotet més de vi del compte, passen factura a l’endemà, i tot i que som al mig de la regió vinícola més esperada, no tenim massa ganes de vi…de moment… ☺ Continua llegint!
28 de març
Avui tot i estar en un càmping, matinem. Ens espera Port Adelaida, una barriada de la capital de l’estat de South Australia, que ens ve de gust visitar abans d’anar cap a la zona de vins més antiga d’Austràlia, i una de les més reconegudes a nivell mundial pels seus vins selectes. Continua llegint!
26 i 27 de març
Som urbanites, si, ho reconeixem, ens agraden les ciutats. Som urbanites no excloents perquè de fet ens agrada tot el que anem trobant. I sobretot, ja ho hem explicat alguna altre vegada, ens agraden els contrastos, i després de passar uns dies per costa i poblets, ve de gust trepitjar asfalt, tot i que aquí a Austràlia, potser del que menys estem gaudint és de les ciutats. Per què? em pregunteu. Si, ho he sentit… ☺ Doncs perquè és el país on estem sent més curosos amb el pressupost, intentant no gastar els diners en coses que en altres llocs ni ens ho pensàvem, i a les ciutats que hem anat visitant d’aquest gran país, ens ha anat calant una idea, que és que hi ha més coses a fer, que no a veure, i el fer habitualment costa calers. Potser amb un pressupost més relaxat, seríem els reis de les ciutats, amb tot el que ens agrada la bona vida… Continua llegint!
Viatge a Ítaca 