7 de maig
Avui el temps no ha acompanyat. Núvols que ens han acompanyat gran part del dia, i pluja que els ha rematat. Així que entre alguna estoneta de biblioteca, carretera i el desencís del poble “hippie” de Byron Bay, hem passat el dia. Continua llegint!
6 de maig
Un dia meravellós, d’aquells que comences sense saber massa bé que esperar, i que des del primer ohhh, fins que marxes a dormir tens una sensació de felicitat que et transmet la comunió de paisatges magnífics, amb una meteorologia òptima per gaudir-los, i algun convidat d’excepció que no esperàvem trobar… Continua llegint!
5 de maig
Dia de parcs naturals, dia de meravelles no massa conegudes, i que tot i no ser d’aquelles que sortirien a totes les postals, ens han fet passar un gran dia. Complet, perquè ens ha dut des de caminades penjats dels arbres, a zona de bosc on mana el verd amb tot d’ocells cantaires, a vistes panoràmiques de les valls, passant per zones on l’erosió dels corrents d’aigua han deixat unes petjades impressionants. Continua llegint!
4 de maig
No, no ens hem inventat el nom…ens podeu creure, hi ha una població tocant a Brisbanne que es diu Surfers Paradise, i tot i que es troba enmig de l’anomenada Gold Coast, una zona que creiem plena d’edificis alts a tocar de mar, i molta festa i xerinola, ens ha vingut de gust fer-hi una ullada, perquè avui fa solet, i en un diumenge qualsevol a qui no li agrada fer un bon passeig per la platja… Continua llegint!
2 i 3 de maig
Uns quants quilòmetres ens separaven de Brisbanne, i tot i que no era un destí marcat amb una creueta si que era una fita en el nostre camí cap al sud. Un parell de dies de força quilòmetres avançant carretera, i a més aturant-nos per fer visita a una zona propera a Brisbanne, on combinar paisatge de platja i muntanya, el relax i la tranquil·litat d’uns pobles amb una encantadora situació que els fan ideals per a les sortides de cap de setmana dels habitants de la gran ciutat. Continua llegint!
01 de maig
Avui no he dormit gairebé, serà pels nervis del que m’espera? Avui podré gaudir d’una de les coses que més desitjava veure a Austràlia després de l’Uluru. Si, avui és el dia que sigui jo qui vagi a la gran barrera de coral. Continua llegint!
30 d’abril
Curiós si més no que un poble sigui anomenat amb una xifra, 1770 o “seventeenseventy” com l’anomenen o l’escriuen en algun mapa. Originàriament el poble es deia Round Hill, i no va ser fins al 1970, en el dos-cents aniversari de l’arribada de l’almirall James Cook al que és ara la població, quan van decidir homenatjar-lo canviant-li el nom. I serà des del poble on gran navegants van arribar, on una bussejadora sortirà a explorar el mar obert, però potser això ja us ho explicarà demà ella, perquè abans… Continua llegint!
29 d’abril
Llegint en diagonal les pàgines de la guia per poder seguir tastant el que Austràlia ens pot oferir, i intentant no desviar-nos massa de la nostra ruta cap al sud, una paraula crida l’atenció als nostres ulls i ens fa posar més atenció a un parell de paràgrafs. Platypus com aquí l’anomenen, o ornitorinc com ho fem a casa, és el mot, i en una zona propera a on ens trobem podem intentar veure aquest esquiu animal, així que sense pensar-nos-ho massa, adreçàvem la nostre “spaceship”, cap allà. Continua llegint!
28 d’abril
Doncs si família i amics si, avui és un dia d’aquells per recordar. Després de molta reflexió sobre el que fer, el dia ha acabat amb el Mario amb uns auriculars, pujat en una petita avioneta de vuit passatgers, gaudint des del cel, d’aquesta gran meravella natural que és la gran barrera, i si a més li pots afegir una perspectiva d’ocell, d’aquests que tant ens agraden, de la Whiteheaven beach, doncs el dia és d’aquells que ocuparan molt i molt d’espai a la motxilla dels records. Continua llegint!
27 d’abril
Felicitats a totes les Montserrats, avui és el seu dia. I nosaltres que som a gairebé anys llum de distància, les felicitem avui que es penja el post, i ja ho vam fer telemàticament el dia que tocava. Per nosaltres s’apropa la Gran Barrera de Corall, un contrasentit perquè com més al sud baixem, més s’allunya de la línia de costa. I és que al nord abans d’entrar al Daintree Forest, hi havia algun punt que el bosc i el corall quasi es tocaven… Continua llegint!
Viatge a Ítaca 