Nit d’aigua, molta aigua. I els ànims, segueixen grisos com el cel quan ens llevem. Més pluja, no para. I l’esmorzar estrena els nostres somriures, i amb ells s’aixequen una mica els ànims. Els plans, deixaran pas a la improvisació. Anirem pas a pas, decidint en funció del temps, i del que ens permeti fer. Continua llegint!
Ens llevem aviat. Esmorzem amb calma, i ens disposem a completar la ruta prevista. Tenim la intenció d’arribar al nord de la costa est, allà on la gran barrera de corall s’apropa al litoral, i on la carreteres i les condicions meteorològiques ens ho permetin, perquè fa tot just una setmana que va tocar un cicló aquesta part del país, i no sabem com ho trobarem. Continua llegint!
No somos mucho de leer guías para saber donde comer sino que nos acostumbramos a dejar llevar, pero si que acostumbramos a hacer caso a otros bloggers cuando recomiendan algún sitio para comer y más si es de pizzas que nos gustan bastante. Continua llegint!
Nit de camp, nit moguda. Aquest cop motivada per un veí humà inesperat que ha arribat cap al fosc. Només estàvem aturats quatre vehicles, i de sobte, una camioneta vella que arriba. Música country que sona massa alta, i les llums dels fars que il·luminen sense direcció concreta, com si el conductor no trobés el lloc que desitja. Una porta que s’obre, i algú que baixa i parla en veu alta, quasi cridant. Sembla que amb algú a través del mòbil. Tenim la sensació que l’alcohol ha fet feina amb l’ocupant, que deambula per la zona una estona, i prova de parlar amb els nois de la furgoneta del costat, que ja estaven dormint. Continua llegint!
Dies de carretera, hores d’asfalt en les que cremar temps, i sobretot el que més ens pesa, benzina. Deixem enrere tota aquesta aventura de la Stuart Highway i ens encaminem cap a Queensland, una de les zones més populars i visitades d’Austràlia, i per fer-ho, entre d’altres poblacions haurem de passar per Mount Isa, una de les ciutats més grans del món…No l’havíeu sentit anomenar mai? No ens ho podem creure… ☺ Continua llegint!
Ahir per alguna d’aquelles decisions il·luminades no vam posar d’inici la tela per dormir, i cap al tard hem hagut de corregir l’error enfundats en la roba interior amb la que intentàvem dormir, i sota la foscor que mitigava la lluna. Però els errors corregits a temps, són menys errors, i des d’aleshores hem pogut dormir com si estiguéssim a un hotel de cinc estrelles. Continua llegint!
El despertador toca diana a les sis i mitja. Ho ha de fer amb insistència, perquè la nit d’avui ha sigut plàcida i l’hem aprofitat. Sortir una mica de les calors tropicals del nord, i fins i tot a mitja nit anar a buscar el llençol per tapar-te. Per poder treure’ns de sobre la decepció de Kakadu, vam decidir ahir regalar quilòmetre enrere, i tornar a una zona espectacular d’aigües que ja havíem trepitjat anant cap a Darwin. Continua llegint!
Ufff quina nit que hem passat avui, la podríem titular com la nit de l’infern, ha sigut horrorós, gairebé desitjant que acabés, tot i sabent que a l’endemà passaríem son i estaríem molt cansats. Us preguntareu perquè? Doncs per dues coses senzilles però uffff, una, feia una calor insuportable, i quan dic insuportable, vull dir INSUPORTABLE!! Ha sigut un no parar de suar, crec que se m’ha aprimat la cara i tot de tanta suor… I direu pos obriu les finestres!! Si home!! Vosaltres sabeu la quantitat de mosquits que hi ha per aquí?? Si els que es van colar ja han fet l’agost amb nosaltres!! Que aquest ha sigut la segona cosa, ens hem hagut de dedicar un altre cop a la matança dels mosquits. No creieu que el sorollet que fan volant i sense que els vegis és la cosa més horrible del món? Es com si t’estiguessin dient….. Et picaré! Vaig a per tu! Continua llegint!
Habitualment expliquem el que fem durant el dia, passant molt de puntetes per les nits. Avui potser hauríem de començar on ho vam deixar ahir, perquè si a Darwin encara no havia començat la temporada de cinema a la fresca, aquesta nit passada en podríem fer una sessió. Continua llegint!
La verdad es que sólo estuvimos una tarde en Hsipaw, ya que fuimos para después volver en el tren y pasar por el viaducto de Gokteik. Pero esa tarde nos dio suficiente para recorrer el pueblo y sobretodo descubrir el local Yuan Yuan. Continua llegint!