Viatge a Ítaca


Deixa un comentari

Dia 1 Botswana i Namibia: Volant camí d’un somni

22 de juny de 2019

Anem a dormir sabent que ja hi som, que allò que semblava un somni aventurer d’una nit d’estiu, està a punt de fer-se realitat. Els nostres amics MIC-MIC ens posaven la mel als llavis explicant aventures a la Namíbia de fa uns anys, on dormien amb hipopòtams a tocar, i on dibuixaven paisatges de postal sota la caiguda del sol que enamorava cada capvespre. Les històries explicades pels Estem de Vacances eren més recents,  i confirmaven l’imaginari del que bevien els nostre somnis des de feia uns mesos, i seguíem amb atenció cada detall del que ens explicaven.

Continua llegint!


Deixa un comentari

55 Kilòmetres per París

28-30 de desembre de 2019

Caminar per París per les festes de Nadal no és una tasca fàcil, ja que els autòctons es mouen per tots el mercats nadalencs i, a més a més, hi ha moltíssims turistes, molts més de l’habitual en ser unes dates tan destacades.

Continua llegint!


4 comentaris

Somnis d’una nit de confinament

12 d’abril de 2020

Tragèdia que colpeix i ensorra vides al teu voltant. Les noves tecnologies fan que la proximitat i la llunyania siguin coses més relatives que mai. Per sort i de moment, podem anar sortint endavant sense irreversibilitats, perseguint el camí de sortida sota una tènue llum d’esperança que sovint s’intueix borrosa. Hores i hores que van passant i et fan repensar moltes de les coses que fas, de les coses que fem habitualment. D’unes n’estàs content, moltes altres les canviaries al moment si poguessis. Massa amics i família que trobes a faltar, les coses que enyores sovint són les més senzilles. Una abraçada, un passeig, un somriure, o simplement la proximitat d’algú a qui estimes.

Continua llegint!


2 comentaris

Dia 7: Remullant els peus a Shark Bay

14 d’agost

Bon dia!!!! No patiu que la nit ha sigut tranquil·la com una bassa d’oli, i ens ha preparat per un dia que serà complet. No és fàcil això de fer un blog en un dia com el d’avui, perquè només de pensar en que s’han de triar entre totes les fotos ja s’agarroten les idees, i els dits s’aixequen i colpegen el teclat sense esma. Però farem un esforç que d’això en vivim 😉 i més sabent la incomptable legió de seguidors que ens fan sentir especials, encara que només sigui per una estoneta. ☺

Continua llegint!


6 comentaris

Dia 6: Un dia qualsevol a Kalbarri

13 d’Agost

Els de Kalbarri ens llevem aviat, així som. Aquí el sol matina i no fa massa hores de feina al dia, pel que dormim força tot i llevar-nos cada dia a les set. Per començar el dia, el soroll d’uns pelicans que demanen esmorzar davant del càmping, criden a apropar-nos.

Continua llegint!


4 comentaris

Dia 5: Kalbarri i el llac més cuqui

12 d’Agost

Obrir un ull, després un altre, i comprovar que aquell lleuger rum rum de civilització que aporta la carretera propera, només actua com a claca d’un despertar idíl·lic. El cel va canviant de taronja a groc, el mar xiuxiueja una lleugera melodia, i l’Eva…

Continua llegint!


2 comentaris

Dia 4: Pinnacles National Park

11 d’Agost

No es dorm gens malament a la furgoneta. De fet, comparant aquesta amb qualsevol de les altres que vam llogar en l’anterior ocasió que vam estar per aquestes terres, és un hotel de cinc estrelles. Però l’edat no perdona, diu l’Eva, i si a aquesta li sumes les incomoditats posturals dels avions i algun altre factor per determinar, tenim una equació que al aïllar la “x” ens dona un resultat d’una contractura de coll que em fa tremolar fins a les ungles dels peus amb cada una de les seves fiblades.

Continua llegint!


6 comentaris

Dia 3: Comencem el roadtrip amb Koales i cangurs

10 d’agost de 2016

Austràlia són bestioles, i la combinació d’aquestes i una furgoneta fa que haguem tornat a aquestes terres un altre vegada sense haver-nos-ho pensat massa. Avui toca començar a ser cargols, i portar la casa a l’esquena per allà on anem.

Continua llegint!


3 comentaris

Dia 2: Retrobaments a Perth

9 d’agost

Una habitació enorme, i dos llits on descansar els nostres cossos i les nostres ganes de veure coses. Perth ja la coneixem, i no fa massa bon dia, pel que un parell o tres d’hores de son ens van d’allò més be. El despertador avisa, i obrim els ulls arrencant-nos d’un coma profund, i a dures penes podem obrir els ulls. Ens fem grans, i tantes hores de no dormir, trajecte i males postures passen factura.

Continua llegint!