Viatge a Ítaca


by 6 comentaris

Dia 204: Enterrant el tresor a la Long Beach

29 de desembre

Dies al paradís, nits a l’infern. Així podríem resumir els nostres dies en aquesta petita illa. Tot i haver canviat d’allotjament, de l’habitació compartida, a una privada a la guesthouse del costat, la cosa no varia. Ara potser no ens hem de preocupar que algú en estat etílic i/o de consciència alterada, es posi per equivocació al teu llit mentre dorms, però el soroll, també anomenat música ensordidora fins a les sis del matí, el tenim a la porta de casa. Concretament l’altaveu del bar del costat quasi bé hi toca, a més també s’afegeix el del bar de l’altre costat, i per acabar-ho d’adobar un generador elèctric que posen just al davant quan a mitja nit se’n va la llum. Resum de la nit = fatal + ja no tenim edat per aquestes coses + Perquè collons no vam reservar!!! Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 200: i… Ja és Nadal!!

25 de desembre

Sembla ser que en aquest viatge els números rodons sempre coincideixen amb dates senyalades, els 150 va ser el meu aniversari i ara el 200, el dia de Nadal!! Ahhh a més mai m’havia parat a pensar que entre un i l’altre hi hagués justament 50 dies!! Crec que a partir d’ara em quedarà bastant gravat. Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 197,198 i 199: Muay Thai a Bangkok entre d’altres coses

22,23 i 24 de desembre

Dies pre-nadalencs, a casa els carrers s’il·luminen, el fred es comença a fer pesat, els consumisme als grans magatzems comença a accelerar, i per tot arreu es deixa veure aquella flaire de família, festa i compartir, que a alguns encanta i a altres horripila, mentre dels altaveus surt una nadala nyonya que algú va trobar en una cinta de cassete, a una caixa amagada al soterrani de casa els seus pares, i que encara no veu la necessitat de reciclar-la, i mentrestant, los peces en el rio, beben, i beben, i vuelven a beber. Continua llegint!


by 8 comentaris

Dia 195 i 196: Tristos: De Inle a Bangkok

20 i 21 de desembre

Avui toca comiats. Dolorosos, perquè marxem d’un dels països que més ens han agradat. En un món que cada vegada s’assembla més, un trosset d’autenticat en els somriure de la seva gent, i en les seves maneres sempre et fan sentir especial. I sobretot, tristor perquè deixarem en una parada d’autobús en meitat de la nostra ruta cap a Yangon, al Gonzalo i a l’Isis, que tants moments de felicitat ens han ajudat a viure durant aquest dies en els que veritablement ens hem trobat. Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 193: Navegant pel llac Inle

18 de desembre

Després de reposar una mica en el dia d’ahir i deixar que les llagues s’anessin tancant, avui tocava fer el que es ve a fer aquí, és a dir, navegar pel llac Inle i veure com hi viuen, i com s’hi guanyen la vida, tot i que cada vegada més la forma de guanyar-se la vida és dedicant-se al turisme i deixant de banda les activitats amb les que abans de la irrupció d’aquest, hi dedicaven les seves jornades. Continua llegint!