26 d’octubre
Ja som a la caòtica ciutat de Mumbai on hi viuen uns 18 millions de persones en una extensió d’uns 444 km2 i per tant hi pots trobar tots els extrems possibles, des de gent molt rica a gent molt pobre i també botigues molt ben posades al costat d’altres que no ho són tant, i on les distàncies es fan enormes i no és massa fàcil moure’s d’una banda a una altra. Continua llegint!
25 d’octubre
El petit paradís que tanca portes per a nosaltres. Els regals que s’acaben i ja no tocaran fins d’aquí un bon temps. Hi hem estat molt be aquí a Nashik, una elecció encertada en tots els aspectes, que ens ha permès gaudir de l’Índia d’una manera diferent, fent un parèntesi de la motxilla, trens i regateig constant, i sentint com el nostre pressupost diari pujava, i amb ell, minvaven en la mateixa proporció les incomoditats del trepitjar terra, gaudint d’unes comoditats que fan que el país no s’assembli en res al que durant aquests tres dies hem vist. D’hotel a hotel, de bombolla a bombolla, amb taxi prepagat, que t’assegura una tranquil·litat de recorregut, i gaudint a mes no poder de l’enoturisme. Un luxe!!!!! Continua llegint!
24 d’octubre
Com que ahir no en vam tenir prou, avui hem seguit fent enoturisme i gaudint del plaer d’estar en un hotel de veritat i poder provar vins que realment ens agraden i valen la pena. Sembla que aquí a la Índia si que en saben fer de vi, i molts hi posen la mateixa passió que la que trobem en la nostra terra. Continua llegint!
23 d’octubre
Ja sabeu del meu interès pel món del vi i sobretot per l’enoturisme, i és per això que en aquest viatge aprofito cada ocasió que en podem fer. De moment, havíem tingut dues experiències no plenament satisfactòries sobretot per la barrera idiomàtica. Ni a Xina ni a Japó vam poder aprendre gaire, ja que tot i trobar un parell de persones que sabien alguna coseta d’anglès no el dominaven, i això va fer que únicament responguessin les preguntes que els hi fèiem i no ens poguessin fer una visita com deu mana. Continua llegint!
21 i 22 d’octubre
Després de la ressaca emocional d’ahir, toca deixar Agra. Un nou dia que comença ja amb 36 anys, i la força, la vitalitat, i les ganes de veure i viure coses no han minvat, si no que creixen i creixen. Un esmorzar ben aviat, per acomiadar la ciutat, i a les vuit ja estem a la estació mirant les pantalles on ha d’aparèixer l’andana cap a on ens hem d’encaminar. Continua llegint!
20 d’octubre
Un dia especial. Si, avui és el meu aniversari. El primer que passo lluny de casa, lluny de família i amics, amb qui compartir-lo és el que sempre m’ha agradat més d’aquest dia. Continua llegint!
19 d’octubre
Només arribar a la guest house, l’Haritz ha marxat a veure el Taj Mahal (que nosaltres ho farem demà, ja que és l’aniversari del Mario i crec que és un bon regal que justament el visiti en aquest dia tan especial) i nosaltres però, no volíem ser menys i hem pujat al terrat del nostre allotjament per poder-lo veure a la llunyania tot i que una mica amagat per un arbre, però ja apareix majestuós i magnífic sobre aquesta ciutat més aviat pobre i bruta, que tot i semblar un poble, té tants habitants com Barcelona. Continua llegint!
18 d’octubre
Últim dia a Varanasi. Matí de ciutat. Tarda i nit de tren que ens espera Agra, i el Taj Mahal imponent i il·lusionant. Continua llegint
16 i 17 d’octubre
Aquest és el cinquè cop que vinc a l’Índia, però en cap dels quatre anteriors havia estat a Varanasi, no sé perquè però era una ciutat que em feia molt de respecte, per tot el que significa per als indis, i per tot el que hi pots arribar a veure. Continua llegint!
14 i 15 d’octubre
Si!!!!! Ja estem a l’Índia. No cal que hi paris massa atenció per saber on estàs. Els estímuls visuals, olorosos i sonors que reps massivament, ja et poden apuntar clarament on et trobes. Els tòpics diuen que aquest país, t’encanta, o el detestes. Ja vorem, de moment és el primer contacte, de la primera vegada que el visito. L’Eva ja hi ha estat quatre vegades més, així que no cal que li pregunteu si li agrada… ☺ Continua llegint!
Viatge a Ítaca 