Viatge a Ítaca


6 comentaris

Dia 130 i 131: Seguim visitant Varanasi

16 i 17 d’octubre

Aquest és el cinquè cop que vinc a l’Índia, però en cap dels quatre anteriors havia estat a Varanasi, no sé perquè però era una ciutat que em feia molt de respecte, per tot el que significa per als indis, i per tot el que hi pots arribar a veure. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 128 i 129: Amb el cor encongit a Varanasi

14 i 15 d’octubre

Si!!!!! Ja estem a l’Índia. No cal que hi paris massa atenció per saber on estàs. Els estímuls visuals, olorosos i sonors que reps massivament, ja et poden apuntar clarament on et trobes. Els tòpics diuen que aquest país, t’encanta, o el detestes. Ja vorem, de moment és el primer contacte, de la primera vegada que el visito. L’Eva ja hi ha estat quatre vegades més, així que no cal que li pregunteu si li agrada… ☺ Continua llegint!


7 comentaris

Dia 127: Camí a un nou país, l’Índia!!

13 d’octubre

Finalment ha arribat el dia, després de gairebé quatre setmanes deixem el Nepal enrere, un lloc on hi hem estat molt a gust, tant a Kathmandu com a Pokhara, passant evidentment per Bandipur i ara a Chitwan. Crec que és un país que t’ofereix molt, i tot i que els nepalís són molt insistents i de vegades, sobretot pel que fa a transport et volen prendre el pèl, és força tranquil, potser serà perquè la densitat d’habitants no és massa grossa i no n’hi ha masses que t’estiguin a sobre. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 126: De Safari a Chitwan

12 d’octubre

Avui és el dia gran. Moltes activitats a fer, i totes relacionades amb veure fauna salvatge i alguna domesticada. L’esperança, tot i que sabem que és molt i molt complicat, de veure un dels aproximadament quaranta tigres que viuen a la reserva, fa que els ulls s’obrin amb ganes i força, quan a les sis en punt, toca el despertador per aixecar-nos. Continua llegint!


4 comentaris

Dia 125: deixem les muntanyes per anar a la jungla

11 d’octubre

Avui hem hagut de matinar, si, ja gairebé no ens en recordem de que és això, però de tant en tant el despertador sona a unes hores… per sort aquí es fa de dia força aviat i això ajuda, no veure la foscor quan sona el despertador fa que t’aixequis amb més ganes, a més, tenint en compte que anem a veure una cosa xula, doncs els llençols no s’enganxen a la pell. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 124: Últim dia a Pokhara

10 d’octubre

El temps no ens està acompanyant. Teòricament al mes d’octubre ja és època seca a Nepal, l’hora pels amants de la muntanya, i comença l’anomenada temporada alta. Però pel que sembla això s’endarrereix, i amb ell, les nostres il·lusions de poder veure les siluetes dels Anapurnes reflectides sobre el llac. Continua llegint!


11 comentaris

Dia 123: La tranquil·litat reflectida al llac Phewa

9 d’octubre

Els núvols de primera hora comencen a replegar-se, i els rajos de sol entren per les finestres com si fossin a casa seva. Això ens anima a acabar de vestir-nos i sortir a fer un passeig. Recuperem sensacions caloroses perdudes en algun raconet del Japó, i suem mentre recorrem el carrer principal sense cap ombra que s’animi a acollir-nos. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 122: Descarregant adrenalina a Pokhara

8 d’octubre

Avui fa 4 mesos que vam marxar de Barcelona, 4 mesos on hem pogut veure i conèixer països com Rússia, Mongòlia, Xina, Japó, Tibet i ara Nepal. 4 mesos on hem après a viatjar més tranquil·lament que no en un viatge de 20 dies, a no voler-ho fer masses coses, tot i a la vegada a fer el que realment ens ve de gust a cada moment i a no viure obsessionats per si gastem massa diners i això fa que puguem viatjar una miqueta menys del que inicialment teníem previst. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 121: Situant-nos a Pokhara

7 d’octubre

Pokhara, és un d’aquells noms que des de que el vaig escoltar, m’agrada. Tinc una rara mania, i és que vull anar a determinats indrets, dels quals, la sonoritat del nom em crida l’atenció. Si, ja ho sé, no és un punt de vista viatger amb un criteri massa elaborat, i això explica perquè un dia vam arribar a “Encinitas”, a tocar de San Francisco, i descobrir que per allà no hi teníem massa a fer. Però la llista és llarga, i de vegades et trobes amb sorpreses agradables. No us avorriré amb més detalls al respecte, però Pokhara, s’hi troba en ella. Aquesta era fàcil que la visitéssim, perquè tot i que l’Eva prova de frenar quan pot aquesta bogeria meva, aquest racó de Nepal, no només es troba en la meva llista fonètica, si no que també hi és a l’agenda de tots els visitants de Nepal, i si a més tenen alguna mena de trekking als seus caps, és punt indispensable del recorregut. Continua llegint!