18 de setembre
Tibet és espiritualitat, lluita contra les inclemències del temps i de la política, pau d’ànima, bellesa, monjos… i alçada, molta alçada, de vegades resolta en el temut mal, pels que no hi estem acostumats. Mal de cap, costa respirar, però més a prop del cel, el blau és pur, més nítid, i tu amb ell. Continua llegint!
17 de setembre
Si la ciutat de Lhasa és impressionant, i ens ha encantat, serà molt difícil poder descriure el que hem vist durant el dia, uns paisatges… Que realment et deixen sense alè. Continua llegint!
16 de setembre
Si nois i noies, avui dia 100. Xifra rodona que va donant sentit al nostre viatge, i reafirma la nostre ment en el seu convenciment de que això no són uns vacances d’estiu. 100 dies magnífics on hem après moltes coses, i hem gaudit de la felicitat que dona el poder fer el que t’agrada. Dies bons i no tant, però en una clara superioritat dels primers, majoria absoluta, quasi el ple, diria jo. I res millor per celebrar la centena, que la visita a un dels llocs que teníem marcat amb una X ben grossa en el nostre calendari viatger, abans de sortir de Barcelona. Un dels llocs amb màgia, símbol de la força i la resistència d’aquest poble, que tot i que la dura repressió xinesa intenti esborrar la seva personalitat, segueix persistint i resistint en la seva lluita. Continua llegint!
15 de setembre
Quina alegria tornar a estar al Tibet!! I quin canvi de mentalitat que ha fet la meva ment, crec que realment necessitava canviar de país, de rutina, ja que tot i que la Xina m’ha agradat molt, la meva ment ja havia arribat a la conclusió que aquesta etapa havia acabat i per això volia marxar. Però el Tibet no només és un canvi de etapa en el nostre llarg viatge, sinó que a més em porta molts records de quan hi vaig estar ara fa una mica més de 4 anys. Recordo perfectament tot el viatge que vam fer amb l’Alfonso i quan al creuar la frontera vam conèixer la Judith i el Marcel amb els qui des del primer moment vam tenir molt bona connexió i sempre que ens hem vist a Barcelona (tot i haver passat força temps des de la darrera) enseguida ha sigut com si ens haguéssim vist el dia anterior. Continua llegint!
14 de setembre
Les quatre menys quart i el despertador sona amb insistència, després de no haver dormit més de dues hores, però contents ens llevem i vestim perquè tenim moltes ganes d’anar al Tibet. Baixem escales sense fer massa soroll, i hem de despertar a un noi que dorm al sofà, perquè ens faci el checkout i ens retorni el dipòsit, mentre el taxi ja ens espera a la porta. La parella d’holandesos amb els que compartim taxi i tour pel Tibet, també s’incorporen, i ens encaminem cap a l’aeroport que està situat a uns quaranta minuts de trajecte pels carrers de Chengdu quasi acabats de posar. Continua llegint!
13 de setembre
Finalment ha arribat l’últim dia d’estar a Chengdu i l’últim d’estar per terres xineses, en total hem passat 43 dies en aquest país i ens hem adonat que necessitaríem aquest nombre moltíssimes més vegades per poder veure tot el que hi ha i tots els seus territoris. Tot i que 43 dies poden semblar molt, no hem fet més que una petita part de Xina, i ens ha agradat molt, i inclús algun lloc, sabem que en cas de tornar a aquest país hi tornaríem per fer coses que ens han quedat pendents. El cas de Chengdu és un d’ells, ja que hi ha coses properes que no hem pogut veure i que ens agradaria en un futur poder-hi anar, a més tornar a anar a veure els pandes… estaríem encantats!!! Continua llegint!
11 de setembre
Avui diada catalana, important en molts aspectes, evidenciant la voluntat i el sentir de molta part del poble català, que ho vol manifestar, sortint al carrer i formant una cadena humana multitudinària que travessi el territori de nord a sud. Nosaltres no hem pogut participar, per raons evidents, i hem fet la nostra petita diada, deixant per avui, una de les coses que més il·lusió ens feien al venir a terres xineses. Continua llegint!
8,9 i 10 de setembre
Chengdu és la capital de la província de Sichuan, situada al sud est de la Xina. Aquesta província té una característica de la que ja ens havien parlat, i és una rica tradició culinària on el picant és l’actor principal, i us podem assegurar que el menjar pica i de valent. De la seva capital, dir que és una ciutat de més de 14 milions d’habitants, una passada, i pel contrari és una ciutat que ens ha semblat tranquil·la i acollidora, i no sabem on s’amaga tota la gent, perquè no tens la sensació que sigui tan gran caminant pels seus carrers. Continua llegint!
7 de setembre
Que bé que se sent una al arribar a un hostel on s’hi està a gust, i on l’ambient és agradable i no s’hi nota massa gent. Continua llegint!
5 i 6 de setembre
Quan fa anys, l’Eva va pensar en anomenar el blog, “Viatge a Ítaca”, emfatitzant “que el camí sigui llarg, ben llarg, ple d’aventures, ple de coneixences”; segurament no tenia al cap un parell de dies com els que hem passat. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 