19 al 24 de juliol
Langwaki, fins la propera. Toca fer trànsit d’uns quants dies a Kuala Lumpur, per després marxar cap a terres Indonèsies, on tindrem visita. Tocaran retrobaments. Amistat, cervesetes i busseig, no podem demanar més. Però abans, caldrà fer bondat a Kuala Lumpur, per acabar-nos de recuperar físicament, i en el que es pugui de la butxaca, pel que vindrà després. Continua llegint!
11 de juliol
Després d’una setmana a la nostra petita bombolla del Suzie’s Guesthouse i Kuala Lumpur, toca deixar-la i anar a fer una mica de turisme per Malàisia, de forma tranquil.la, però per veure alguna cosa més que la seva capital. Continua llegint!
Del 4 al 10 de juliol
Kuala Lumpur, és la imatge de Malàisia. Aquí hi conflueixen cultures i religions que conviuen amb respecte, dotant a qualsevol passeig pels seus carrers d’una pluralitat de colors i races interessant de veure. Ciutat difícil de fer a peu, permanentment en obres. Creix a ritme i paràmetres occidentals, però amb el rerefons d’un país diferent i agradable. Aquí no has de patir perquè no et tornin el canvi, ni l’assetjament de taxistes al sortir d’una estació d’autobusos. Menjar i vida al carrer, autobusos roses gratuïts, i dies a bon preu sota el resplendor nocturn de les incomparables Petronas, són algunes de les coses que pots esperar d’aquesta ciutat. Continua llegint!
2 i 3 de juliol
Potser ara hauríem d’estar asseguts a una taula de l’Arturito, degustant una bona milanesa al cor de Buenos Aires. Extasiant-nos amb el Machu Pichu després de fer el camí Inca, o amb una caipirinha a la mà, mentre veiem com el futbol i els cossos bronzejats llueixen a la platja d’Ipanema. Era el nostre desig, el nostre camí, però no ha pogut ser. Despeses tecnològiques inesperades, allargar Oceania el màxim possible, algun país com Japó que ha disparat la despesa , i un periple asiàtic no tot lo auster que hauria pogut ser, ens han portat a haver de deixar de banda (de moment ☺) el somni de fer la volta al món, per posar data de retorn a casa, i passar els 72 dies que queden fins aleshores, amb el pressupost més baix que hem tingut en tot el viatge. Continua llegint!
8 de juny
Aniversari feliç, aniversari feliç… així comencem el dia, i és que tot just avui fa un any iniciàvem aquesta aventura somiada. Dotze mesos, sense sentir despertadors als quals no vols fer cas, de seguir un camí que sempre et du al mateix lloc i del que no és fàcil escapar. Però també 365 dies de no veure aquelles cares, aquells somriures que il·luminen fins i tot els dies més grisos. Petits fars d’esperança que et rebien amb un cafè de màquina mentre els teus ulls encara no s’havien obert del tot cada matí. Continua llegint!
6 i 7 de febrer
Tot i que estem molt bé a Kuala Lumpur, i ens hi quedaríem més dies gaudint de les comoditats que ens ofereix la ciutat i la guest house, l’hem de deixar enrere per anar a un país que encara no hem trepitjat mai, i que conformarà la nostra última etapa al continent asiàtic. Des d’on farem el gran pas a Oceanía, un continent al que fa molt temps que li tinc moltes ganes i que sempre he considerat bastant inabastable. Continua llegint!
3, 4 i 5 de febrer
Si hi ha algun lloc en aquest llarg viatge, on ens sentim a gust, i que recordarem com un petit parèntesi d’occidentalitat a bon preu, on trobar-nos com a casa i poder satisfer aquells petits desitjos i capritxos que tant ens agraden, sense mirar-nos, ni parlar-nos, plegats a una sola veu, cridarem segur, Kuala Lumpur!!! Continua llegint!
2 de febrer
Un cop menjada la pizza a Dolce Vita ja vam anar cap al vaixell, tot havent comprat prèviament algunes provisions a un 7 eleven, per poder esmorzar alguna coseta a l’endemà. Continua llegint!
20 de novembre
Ja ha arribat el dia de deixar enrere aquesta ciutat que ens ha agradat tant, no sé si perquè realment és maca o potser perquè necessitàvem una mica o molt d’occidentalitat. Suposo que si haguéssim vingut de casa o d’una ciutat semblant potser no ens hagués agradat tant o no ens haguéssim sentit tant a gust, però realment ens ha vingut com anell al dit. Continua llegint!
19 de novembre
No sentir soroll, només el despertador que vibra i sona a la vegada. Obres els ulls i te n’adones que ets a una habitació àmplia, molt àmplia. No hi estàs acostumat, i no saps molt bé perquè, però t’hi sents a gust. Devem ser el príncep i la princesa de la motxilla, perquè aquests petits palaus ens reconforten sobre manera. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 