1 d’agost
Comença un nou mes, i ja som a Lombok, una de les més de disset mil illes que formen el país d’Indonèsia. Instal·lats a Senggigi, la població més turística de la illa, i molt propera a Mataram, la capital, passarem uns dies buscant trobar un bon equilibri entre descans, i intentar gaudir d’alguna de les platges i altres meravelles que per aquí es poden trobar.
30 i 31 de juliol
Recordeu la mítica illa de “Lost”? Aquella on un vol sinistrat troba terra, i des d’allà comença una aventura que poc a poc es va complicant amb qüestions difícilment explicables a nivell de guió, i que després d’unes quantes temporades s’acaba resolent amb un final d’aquells que puja exponencialment la tasca de decebuts per metre quadrat? Doncs això no té massa a veure amb el post d’avui, només que si coincideix el Ramadà, amb la temporada alta de vacances, i a més no tens massa calers, costa de valent sortir d’una illa com aquesta, i que al final…doncs que al final ja arribareu si seguiu llegint. Continua llegint!
28 i 29 de juliol
Un parell de dies més a Labuan. Ens hagués agradat fer algun dia més d’immersions però l’economia no ho permet. Prou trastocats hem quedat després dels primers tres dies, així que hem dedicat un parell de dies a recuperar forces, i entre tertúlia viatgera i bona cuina, ens hem encomanat a la difícil tasca de trobar una manera econòmica de sortir de la illa, i apropar-nos a la nostre següent destinació on ens esperarà l’Oscar d’aquí a tres dies. Continua llegint!
27 de juliol
Sona el despertador a un quart de set. Em fa mal l’esquena, i se m’enganxen les pestanyes. No podria fer una mica més de llit? No!!!! Un seguit d’imatges de tortugues, taurons i peixos de colors em passen pel davant. Avui és el gran dia, i cal llevar-se aviat, esmorzar i començar a gaudir-los que aquests moments s’han d’aprofitar. Continua llegint!
26 de juliol
Doncs si, avui ha arribat el dia, per això hem vingut fins a aquest lloc perdut d’Indonèsia. Tot i que ja sabem que a Flores també s’hi ve per anar a veure tribus, nosaltres hem vingut a l’illa de Flores per fer-hi submarinisme, els nostres amics de Ihasia ens ho van recomanar, i nosaltres no som de no fer cas a recomanacions. Continua llegint!
25 de juliol
A les nou de la nit ja érem a l’aeroport de Denpasar i aquest cop per passar immigració gairebé no hem hagut de fer cua. Ara, en un mes han pujat el preu del visat on arrival de 25$ a 35$, ufffff!!!! El que no sabem si és perquè estem en temporada alta o si sempre serà així. Mirant el decret sembla que ho van fer just el dia següent al que nosaltres vam passar per aquí, així que sembla que vam tenir força sort no??? Continua llegint!
19 al 24 de juliol
Langwaki, fins la propera. Toca fer trànsit d’uns quants dies a Kuala Lumpur, per després marxar cap a terres Indonèsies, on tindrem visita. Tocaran retrobaments. Amistat, cervesetes i busseig, no podem demanar més. Però abans, caldrà fer bondat a Kuala Lumpur, per acabar-nos de recuperar físicament, i en el que es pugui de la butxaca, pel que vindrà després. Continua llegint!
17 i 18 de juliol
Hi haurem de tornar a venir, no hem gaudit tot el que calia de Langkawi. Uns refredats convertits en febres, que a més del malestar general, ens han afegit desgana tindran la culpa. Mosquits a dojo, un allotjament en el que no hem acabat d’estar a gust, i un pressupost massa ajustat, han fet la resta, així que no hem acabat d’aprofitar tot el que la illa pot oferir en matèria, sobretot, de fauna. I és que una de les icones ens falta a la col·lecció, i ara amb la nostre afició recent adquirida als ocells, no haver pogut fotografiar a l’àguila pescadora no te perdó… Continua llegint!
16 de juliol
Hora de sortida de l’autobús, les deu de la nit. Som a l’estació una bona estona abans, després de passar pel centre comercial i comprar a preu d’or un carregador per l’apple portàtil. No estem massa preocupats, sabem que el trasllat serà llarg, però aquí a Malàisia hem trobat els millors autobusos i organització de transport, de tots els països pels que hem passat, així que mengem alguna cosa mentre l’hora de sortida s’acosta lentament. Continua llegint!
13,14 i 15 de juliol
Pokok Melaka, un arbre fruiter, dona nom a una ciutat. A ella, i a tantes coses més. La ciutat de Melaka és la capital de l’estat del mateix nom, i es troba a la Península de Malacca, banyada per l’estret del mateix nom, que la separa de la seva veïna, la illa indonèsia de Sumatra. Passejant per la vora del riu batejat amb el nom de la ciutat, i que la creua, en la seva tranquil·litat no et fas a la idea del mig milió de persones que hi viuen. Una ciutat ancorada en el temps, on la història colonial i la influència xinesa, han deixat petjada en la seva arquitectura, però on més que veure coses, el que més ens ha agradat, ha sigut poder passejar recorrent els seus carrers, caçant fotogràficament parlant els tuk-tuks de color rosa… ☺ Continua llegint!
Viatge a Ítaca 