26 de novembre
Després de dos dies gaudint de Kao San Road, però amb poca activitat, ja tocava sortir una mica i visitar algunes de les coses que queden lleugerament aprop de Bangkok, ja que tot i que passarem varies vegades per Tailàndia, bàsicament, totes elles seran en aquesta gran ciutat i no veurem molt més d’aquest país, excepte les platges clar!!! Continua llegint!
24 i 25 de novembre
Trepitja carrer! rep aquesta flaire única d’aquest raconet de mon, i gaudeix que de Kao San Road només n’hi ha un. No és simplement un lloc ple de gent jove, amb multitud d’opcions d’allotjament, oci, i d’agències de viatge per desplaçar-te a qualsevol lloc, és també un lloc per descobrir els petits detalls que pots trobar en qualsevol dels seus carrers. Espontàniament sorgeix vida d’allà on no esperes, i només cal anar fent, i deixar-te portar per les bones vibracions cap a on sigui, perquè per be o per malament, segur serà diferent al que esperes. Continua llegint!
Ingredients:
100gr de porc picat
menta (també es pot fer servir all o cibulet)
½ cullerada de cafè de sal
1 ou
2 cullerades d’oli de cacauet (o qualsevol oli vegetal sempre que no sigui d’oliva ni de sèsam)
3 cullerades d’aigua Continua llegint!
23 de novembre
Pena als nostres cors, alleugeriment a les nostres butxaques. Angelet bo i dimoni dolent que enllesteixen la seva lluita, però que no influiran en les nostres decisions de quedar-nos o marxar ja, perquè el bitllet d’avió ja el tenim comprat. Continua llegint!
22 de novembre
Avui, últim dia a Singapur, tocava veure ciutat, algun dels ítems que teníem gravats a foc, a la part del nostre cervell d’icones viatgeres. L’Eva te una aplicació al mòbil, que al final del dia pot consultar els quilometres caminats, així el títol del post. Avui ens n’hem fet un fart, de caminar i de fer fotos, perquè també hem trencat estadístiques de nombre de fotografies. Ha sigut un dia ple de coses boniques de veure. I és que de Singapur, alguna cosa esperàvem, però creiem que el dia d’avui ha superat les expectatives, i com hi ha tantes coses per explicar, començarem ja amb el quilòmetre 1 de la nostre ruta… Continua llegint!
21 de novembre
Avui és un dia especial. Per què, us preguntareu. Doncs perquè ha nascut l’Emma, i qui és aquesta senyoreta? Doncs és la filla del Dani i la Ruth, la germana del Max, la cosina del Martí i la neboda de la Mar, del Kike, del Javi, del Jordi, de la Noe, del Isma, del Mike, de L’Eva, el Mario… potser d’uns quants dels últims no ho és de sang, però hi ha amics que omplen amb la seva amistat el buit que correspon a la sang, i passen a ser una part de la família. Abans de marxar, unes bones amigues m’emocionaven amb una gran frase: “Els bons amics son la família que s’escull”, quanta raó. Així que afegint a tot això, a més, el privilegi i l’honor de que m’han fet padrí de l’Emma, doncs efectivament , és un dia molt i molt especial. Continua llegint!
20 de novembre
Ja ha arribat el dia de deixar enrere aquesta ciutat que ens ha agradat tant, no sé si perquè realment és maca o potser perquè necessitàvem una mica o molt d’occidentalitat. Suposo que si haguéssim vingut de casa o d’una ciutat semblant potser no ens hagués agradat tant o no ens haguéssim sentit tant a gust, però realment ens ha vingut com anell al dit. Continua llegint!
19 de novembre
No sentir soroll, només el despertador que vibra i sona a la vegada. Obres els ulls i te n’adones que ets a una habitació àmplia, molt àmplia. No hi estàs acostumat, i no saps molt bé perquè, però t’hi sents a gust. Devem ser el príncep i la princesa de la motxilla, perquè aquests petits palaus ens reconforten sobre manera. Continua llegint!
18 de novembre
Aquests dies que teníem entre l’arribada de Kochi a Kuala Lumpur a el dia que marxem de Bangkok per anar a Myanmar, els anem distribuint cada dia d’una forma diferent en funció del que ens ve de gust en cada moment, i abans d’ahir, vam decidir quedar-nos un parell de dies més a Kuala Lumpur, però donar-nos un petit luxe sense pagar. Continua llegint!
17 de novembre
Avui el dia s’ha separat en dues parts ben diferenciades. Una Indoor i l’altre Outdoor. I que vol dir això? Doncs, que la primera part del dia ens l’hem passat al hostel sense sortir, i la segona hem anat a passejar alguna part de la ciutat, que el títol del post ja dona a intuir. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 