20 d’octubre
Un dia especial. Si, avui és el meu aniversari. El primer que passo lluny de casa, lluny de família i amics, amb qui compartir-lo és el que sempre m’ha agradat més d’aquest dia. Continua llegint!
20 d’octubre
Un dia especial. Si, avui és el meu aniversari. El primer que passo lluny de casa, lluny de família i amics, amb qui compartir-lo és el que sempre m’ha agradat més d’aquest dia. Continua llegint!
19 d’octubre
Només arribar a la guest house, l’Haritz ha marxat a veure el Taj Mahal (que nosaltres ho farem demà, ja que és l’aniversari del Mario i crec que és un bon regal que justament el visiti en aquest dia tan especial) i nosaltres però, no volíem ser menys i hem pujat al terrat del nostre allotjament per poder-lo veure a la llunyania tot i que una mica amagat per un arbre, però ja apareix majestuós i magnífic sobre aquesta ciutat més aviat pobre i bruta, que tot i semblar un poble, té tants habitants com Barcelona. Continua llegint!
18 d’octubre
Últim dia a Varanasi. Matí de ciutat. Tarda i nit de tren que ens espera Agra, i el Taj Mahal imponent i il·lusionant. Continua llegint
16 i 17 d’octubre
Aquest és el cinquè cop que vinc a l’Índia, però en cap dels quatre anteriors havia estat a Varanasi, no sé perquè però era una ciutat que em feia molt de respecte, per tot el que significa per als indis, i per tot el que hi pots arribar a veure. Continua llegint!
14 i 15 d’octubre
Si!!!!! Ja estem a l’Índia. No cal que hi paris massa atenció per saber on estàs. Els estímuls visuals, olorosos i sonors que reps massivament, ja et poden apuntar clarament on et trobes. Els tòpics diuen que aquest país, t’encanta, o el detestes. Ja vorem, de moment és el primer contacte, de la primera vegada que el visito. L’Eva ja hi ha estat quatre vegades més, així que no cal que li pregunteu si li agrada… ☺ Continua llegint!
13 d’octubre
Finalment ha arribat el dia, després de gairebé quatre setmanes deixem el Nepal enrere, un lloc on hi hem estat molt a gust, tant a Kathmandu com a Pokhara, passant evidentment per Bandipur i ara a Chitwan. Crec que és un país que t’ofereix molt, i tot i que els nepalís són molt insistents i de vegades, sobretot pel que fa a transport et volen prendre el pèl, és força tranquil, potser serà perquè la densitat d’habitants no és massa grossa i no n’hi ha masses que t’estiguin a sobre. Continua llegint!
12 d’octubre
Avui és el dia gran. Moltes activitats a fer, i totes relacionades amb veure fauna salvatge i alguna domesticada. L’esperança, tot i que sabem que és molt i molt complicat, de veure un dels aproximadament quaranta tigres que viuen a la reserva, fa que els ulls s’obrin amb ganes i força, quan a les sis en punt, toca el despertador per aixecar-nos. Continua llegint!
11 d’octubre
Avui hem hagut de matinar, si, ja gairebé no ens en recordem de que és això, però de tant en tant el despertador sona a unes hores… per sort aquí es fa de dia força aviat i això ajuda, no veure la foscor quan sona el despertador fa que t’aixequis amb més ganes, a més, tenint en compte que anem a veure una cosa xula, doncs els llençols no s’enganxen a la pell. Continua llegint!
10 d’octubre
El temps no ens està acompanyant. Teòricament al mes d’octubre ja és època seca a Nepal, l’hora pels amants de la muntanya, i comença l’anomenada temporada alta. Però pel que sembla això s’endarrereix, i amb ell, les nostres il·lusions de poder veure les siluetes dels Anapurnes reflectides sobre el llac. Continua llegint!
9 d’octubre
Els núvols de primera hora comencen a replegar-se, i els rajos de sol entren per les finestres com si fossin a casa seva. Això ens anima a acabar de vestir-nos i sortir a fer un passeig. Recuperem sensacions caloroses perdudes en algun raconet del Japó, i suem mentre recorrem el carrer principal sense cap ombra que s’animi a acollir-nos. Continua llegint!