19 al 24 de juliol
Langwaki, fins la propera. Toca fer trànsit d’uns quants dies a Kuala Lumpur, per després marxar cap a terres Indonèsies, on tindrem visita. Tocaran retrobaments. Amistat, cervesetes i busseig, no podem demanar més. Però abans, caldrà fer bondat a Kuala Lumpur, per acabar-nos de recuperar físicament, i en el que es pugui de la butxaca, pel que vindrà després. Continua llegint!
17 i 18 de juliol
Hi haurem de tornar a venir, no hem gaudit tot el que calia de Langkawi. Uns refredats convertits en febres, que a més del malestar general, ens han afegit desgana tindran la culpa. Mosquits a dojo, un allotjament en el que no hem acabat d’estar a gust, i un pressupost massa ajustat, han fet la resta, així que no hem acabat d’aprofitar tot el que la illa pot oferir en matèria, sobretot, de fauna. I és que una de les icones ens falta a la col·lecció, i ara amb la nostre afició recent adquirida als ocells, no haver pogut fotografiar a l’àguila pescadora no te perdó… Continua llegint!
16 de juliol
Hora de sortida de l’autobús, les deu de la nit. Som a l’estació una bona estona abans, després de passar pel centre comercial i comprar a preu d’or un carregador per l’apple portàtil. No estem massa preocupats, sabem que el trasllat serà llarg, però aquí a Malàisia hem trobat els millors autobusos i organització de transport, de tots els països pels que hem passat, així que mengem alguna cosa mentre l’hora de sortida s’acosta lentament. Continua llegint!
13,14 i 15 de juliol
Pokok Melaka, un arbre fruiter, dona nom a una ciutat. A ella, i a tantes coses més. La ciutat de Melaka és la capital de l’estat del mateix nom, i es troba a la Península de Malacca, banyada per l’estret del mateix nom, que la separa de la seva veïna, la illa indonèsia de Sumatra. Passejant per la vora del riu batejat amb el nom de la ciutat, i que la creua, en la seva tranquil·litat no et fas a la idea del mig milió de persones que hi viuen. Una ciutat ancorada en el temps, on la història colonial i la influència xinesa, han deixat petjada en la seva arquitectura, però on més que veure coses, el que més ens ha agradat, ha sigut poder passejar recorrent els seus carrers, caçant fotogràficament parlant els tuk-tuks de color rosa… ☺ Continua llegint!
12 de juliol
Bon dia!!! Mirem el mòbil i… si!!!! El My i la seva família venen cap a Melaka per poder-nos trobar!!!! Quina il·lusió!!! Pensàvem que seria molt difícil tornar-nos a veure aviat, ja que nosaltres no teníem pensat anar a Vietnam, i ells venir a Barcelona ho tenen difícil, ja que els hi posen molts problemes amb el visat. Així que pensàvem que quan tornéssim a veure els nens ja estarien molt grans, i això ens feia una mica de pena… ☹ Continua llegint!
11 de juliol
Després d’una setmana a la nostra petita bombolla del Suzie’s Guesthouse i Kuala Lumpur, toca deixar-la i anar a fer una mica de turisme per Malàisia, de forma tranquil.la, però per veure alguna cosa més que la seva capital. Continua llegint!
2 i 3 de juliol
Potser ara hauríem d’estar asseguts a una taula de l’Arturito, degustant una bona milanesa al cor de Buenos Aires. Extasiant-nos amb el Machu Pichu després de fer el camí Inca, o amb una caipirinha a la mà, mentre veiem com el futbol i els cossos bronzejats llueixen a la platja d’Ipanema. Era el nostre desig, el nostre camí, però no ha pogut ser. Despeses tecnològiques inesperades, allargar Oceania el màxim possible, algun país com Japó que ha disparat la despesa , i un periple asiàtic no tot lo auster que hauria pogut ser, ens han portat a haver de deixar de banda (de moment ☺) el somni de fer la volta al món, per posar data de retorn a casa, i passar els 72 dies que queden fins aleshores, amb el pressupost més baix que hem tingut en tot el viatge. Continua llegint!
30 de juny i 1 de juliol
Amb el solet que feia ahir…. I avui només despertar-nos ja feia un dia ben gris, i en un tres i no res han començat a caure gotes. I lamentablement aquesta ha sigut la tònica dels dos últims dies que hem passat a Nova Zelanda. Continua llegint!
29 de juny
Últim dia sencer del nostre periple furgonetil. Demà ja arribem a Auckland…snif, snif… però per acomiadar-la com cal, el sol ens ha acompanyat tot el dia, i hem pogut gaudir d’un dia diferent de platja, a una de les localitzacions que més ens ha agradat i sorprès de Nova Zelanda. Continua llegint!
27 i 28 de juny
Viajes, historias, mundo de mochila a la espalda. Las redes telemáticas los vigilan, siguen sus pasos viajeros y nosotros no somos la excepción. Así que ante la posibilidad de conocerlos en persona, hemos hecho un pequeño rinconcillo en el poco tiempo que nos queda en este fantástico país, para ponerles voz, y cercanía física a esas caras digitalmente familiares. Continua leyendo!
Viatge a Ítaca 