Viatge a Ítaca

Author Archives: Viatge a Ítaca


by 16 comentaris

Dia 60: En direcció al paradís termal

7 d’agost

Hi ha vegades que inesperadament se’t canvien els plans cap a una opció molt millor que la que tu prèviament havies pensat. És el que ens ha passat amb l’arribada de l’Oscar al Japó. Quan va decidir venir, es va adaptar totalment a la nostra ruta, però ens va dir que li faria il·lusió anar al Takaragawa Onsen, nosaltres li vam dir que esbrinés quan ens podia costar, i després d’ell de fer les investigacions corresponents, ens va dir que si nosaltres hi arribàvem, ell pagava dos terceres parts i nosaltres només una tercera part, així que vam fer els nostres càlculs i tot i que se’ns sortia una mica de pressupost, vam considerar que era una oportunitat única i li vam dir que d’acord, que fes la reserva!! Continua llegint!


by 12 comentaris

Dia 59: Primeres passes a Tokio

6 d’agost

Si hagués de definir el couchsurfing, buscant a la xarxa, segur que trobaria moltes bones maneres d’explicar-lo, però nosaltres estem aprenent a fer les nostres pròpies definicions, basant-nos en les nostres experiències. I en aquest sentit les que hem tingut, especialment les dues últimes, son immillorables. Si amb el Wilson vam al·lucinar a Shangai, amb el Guillermo i la Nerea, hauria d’inventar noves paraules per poder-vos explicar com ens han tractar i ens han fet sentir des del primer moment. Continua llegint!


by 4 comentaris

Dia 58: Després de 22 dies a Xina canviem de país

5 d’agost

Avui el dia ha començat molt d’hora, i amb molta il·lusió i inquietuds a la vegada. Il·lusió perquè canviem de país i anem a un que hi somiàvem des de fa molt de temps, Japó, on a més a més té l’afegit que vindrà la Mare i el Pere i també l’Oscar un dels amics del Mario. Continua llegint!


by 16 comentaris

Dia 57: Derretint-nos a Shangai

04 d’agost

Estem encantats amb aquest viatge, amb aquesta experiència vital que ens està fent canviar, i obrir-nos una miqueta més a les relacions humanes. En un dia a Shangai, quasi hem conegut més gent, que en les nostres vacances d’estiu de cada any, i és molt bonic, veure que les possibles diferències culturals, idiomàtiques, i personals, fan un pas enrere perquè aparegui a primera fila les ganes de compartir experiències, i moments, que segur seran únics. Continua llegint!


by 8 comentaris

Dia 56: Primeres impressions de Shangai

03 d’agost

Després de 24 hores en un tren, tot i que ja comencem a habituar-nos-hi, la veritat és que un ja té ganes d’arribar i poder-se situar a la nova ciutat, tot i ser una ciutat desconeguda a on no saps cap a on hauràs de tirar. Però ja ens comencem a habituar a aquesta sensació i cada vegada ens és menys difícil situar-nos i fer-nos-la nostra. Continua llegint!


by 12 comentaris

Dia 55: 24 hores en un tren xinès

02 d’agost

Estic escrivint aquest post, des d’una tauleta del passadís, amb la tranquil·litat i quietud que s’assoleix quan passa la tempesta. Estem arribant a Shangai, 24 hores després, i tot i que encara queden un parell d’horetes de trajecte, ja les estem gaudint, no acostumats a la soledat i quietud a les concorregudes terres xineses. Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 53: Sortint del Xian dels guerrers, en direcció al Wudangshan del Kung Fu

31 de juliol

Avui no hem hagut de matinar, tot i que tocava trasllat, i això? Doncs perquè vam agafar el bus de les 14:30 que ens portaria a Wudangshan, i perquè hi volíem anar? Doncs a Wudangshan està les muntanyes de Wudang, on hi ha tot de temples taoistes, on s’hi ensenyava meditació, arts marcials xineses i medicina tradicional xinesa. Actualment, aquests temples que formen part del patrimoni mundial de la UNESCO i s’hi segueixen ensenyant diferents arts marcials, i entre que el lloc és molt maco i les arts marcials… voldríeu més raons? Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 51 i 52: Els guerrers de Xian

29 de Juliol

A les 10:30 estem preparats a la recepció del hotel, perquè conjuntament amb una família de belgues, ens passen a recollir en una minivan per portar-nos a la carretera on ens pujarem al bus que va cap a Xian. A l’interior del vehicle, anem força justets amb motxilles i tot, i no les acabem de tenir totes perquè fem un canvi de van ja a la carretera que no entenem. Però cap a les 11 fem un canvi de sentit, i un bus que para, així que posem tots els nostres equipatges a la part inferior i tot i que va força ple, trobem dos seients junts a la última fila. Els seients no son massa còmodes, però després de 7 hores, alguna parada per comprar quelcom per menjar i beure, i unes quantes pel·lícules xineses, comencem a veure grans edificis, i a intuir que estem entrant a la capital de la provincia de Shaanxi, Xian. Aquesta gran ciutat, la tercera de la Xina, té més de 7 milions d’habitants, una part interior emmurallada, i el que venim a veure, un exèrcit de guerrers de terracota esperant a les afores de la ciutat. Continua llegint!


by 4 comentaris

Dia 50: Més Pingyao

28 de juliol

Xifra rodona, 50. No sé per què coses com aquestes et fan pensar i fer la vista enrere. Fa 50 dies que vam marxar, no semblen gaires, però calculem que ja hem fet una desena part del viatge, i tot i que el temps sembla que passa ràpid, se’ns fa difícil recordar com a proper el dia de la nostre marxa de Barcelona, o la truita a casa l’Olga, o els ponts de San Petersburg, o inclús més recent, però sembla que un abisme de temps ens separi de les àrides terres del Gobi i la seva monumental duna que vam escalar, o les nits estelades, que per sort no s’obliden i que aquí no podem gaudir, per la contaminació tant lumínica com atmosfèrica. Però el somni avança, i els dies passen i passen mentre nosaltres gaudim d’anar fent el viatge al nostre ritme. Continua llegint!