Viatge a Ítaca


7 comentaris

Dies 430 i 431: La millor ciutat?

12 i 13 d’agost

Pluja i més pluja que dura unes hores. Estació humida a la Malàisia més occidental, però de moment ens respecta força. Només algun dia gris que ens posa xops només sortir a descobert, i trepitjar asfalt. Som a Kuala Lumpur un altre cop, ja ens descomptem de quantes vegades hem passat per aquesta ciutat que per alguns no té un encant especial, i que altres troben en ella el seu raconet de confort en ple sud est asiàtic. Nosaltres som dels últims, dels que en aquesta metròpolis que evoluciona ràpidament trobem les estones de tranquil·litat que porten a la reflexió de les línies que segueixen… Continua llegint!

Anuncis


6 comentaris

Dia 429: Cap a Kuala Lumpur una altra vegada

11 d’agost

Deixarem Ubud, ja s’acaba Indonesia. Sabem que hi tornarem unes quantes vegades, perquè ens encanta, i té una mica de tot, no t’avorreixes gens ni mica. I si a més t’agrada això del busseig, doncs és un país que no te l’acabes. Ara toca Kuala Lumpur, el nostre petit racó, al qual arribem per fer un curt parèntesi abans de fer uns dies a Koh Tao, i tornar a trobar-nos amb la calidesa de la gent que tant bé ens van tractar la primera vegada. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 406 al 411: Another time in Kuala Lumpur

19 al 24 de juliol

Langwaki, fins la propera. Toca fer trànsit d’uns quants dies a Kuala Lumpur, per després marxar cap a terres Indonèsies, on tindrem visita. Tocaran retrobaments. Amistat, cervesetes i busseig, no podem demanar més. Però abans, caldrà fer bondat a Kuala Lumpur, per acabar-nos de recuperar físicament, i en el que es pugui de la butxaca, pel que vindrà després. Continua llegint!


6 comentaris

Dies 404 i 405: Refredats i platja a Langkawi

17 i 18 de juliol

Hi haurem de tornar a venir, no hem gaudit tot el que calia de Langkawi. Uns refredats convertits en febres, que a més del malestar general, ens han afegit desgana tindran la culpa. Mosquits a dojo, un allotjament en el que no hem acabat d’estar a gust, i un pressupost massa ajustat, han fet la resta, així que no hem acabat d’aprofitar tot el que la illa pot oferir en matèria, sobretot, de fauna. I és que una de les icones ens falta a la col·lecció, i ara amb la nostre afició recent adquirida als ocells, no haver pogut fotografiar a l’àguila pescadora no te perdó… Continua llegint!


6 comentaris

Dia 403: Arribem a Langkawi

16 de juliol

Hora de sortida de l’autobús, les deu de la nit. Som a l’estació una bona estona abans, després de passar pel centre comercial i comprar a preu d’or un carregador per l’apple portàtil. No estem massa preocupats, sabem que el trasllat serà llarg, però aquí a Malàisia hem trobat els millors autobusos i organització de transport, de tots els països pels que hem passat, així que mengem alguna cosa mentre l’hora de sortida s’acosta lentament. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 400,401 i 402: Ens agrada Melaka

13,14 i 15 de juliol

Pokok Melaka, un arbre fruiter, dona nom a una ciutat. A ella, i a tantes coses més. La ciutat de Melaka és la capital de l’estat del mateix nom, i es troba a la Península de Malacca, banyada per l’estret del mateix nom, que la separa de la seva veïna, la illa indonèsia de Sumatra. Passejant per la vora del riu batejat amb el nom de la ciutat, i que la creua, en la seva tranquil·litat no et fas a la idea del mig milió de persones que hi viuen. Una ciutat ancorada en el temps, on la història colonial i la influència xinesa, han deixat petjada en la seva arquitectura, però on més que veure coses, el que més ens ha agradat, ha sigut poder passejar recorrent els seus carrers, caçant fotogràficament parlant els tuk-tuks de color rosa… ☺ Continua llegint!


6 comentaris

Dia 399: Una molt agradable sorpresa a Melaka

12 de juliol

Bon dia!!! Mirem el mòbil i… si!!!! El My i la seva família venen cap a Melaka per poder-nos trobar!!!! Quina il·lusió!!! Pensàvem que seria molt difícil tornar-nos a veure aviat, ja que nosaltres no teníem pensat anar a Vietnam, i ells venir a Barcelona ho tenen difícil, ja que els hi posen molts problemes amb el visat. Així que pensàvem que quan tornéssim a veure els nens ja estarien molt grans, i això ens feia una mica de pena… ☹ Continua llegint!