Avui és dia d’acomplir somnis, els de l’Eva principalment, i els meus com a colaterals. Ella crec que en parlava des de que la veig conèixer, potser fins i tot la primera nit mentre ballavem i reiem a Gràcia. No ho recordo massa bé, havia begut alguna copa de més. ☺ Continua llegint!
Que fàcil es fa en aquest viatge canviar la forma de veure les coses, segurament és degut a que estem fent realment el que volem, i tot i que a vegades les coses de cop i volta les veus molt negres, de sobte aquest negre, es torna gris i el gris passa a blanc, veient de nou la llum i gaudint un moment rere l’altre. Continua llegint!
No us espanteu pel títol, que no estamos tan mal, com diria el Laporta, que el final és més dolç del que promet el títol, tot i que el dia ha estat ple de sorpreses. Algunes molt agradables i altres no tant, i és que de camí cap al cor d’Austràlia, dins de les quilometrades infinites de carretera recta, i entre la monotonia del paisatge, sempre hi ha espai per a tot… Continua llegint!
Ens ha sentat molt bé això de descansar la tarda d’ahir. Ens hem aixecat frescos i amb les idees més clares. Tenim saciat l’esperit cercador de vi, i volem coses noves, paisatges que trenquin amb el que portem fent els últims dies, i que a la seva vegada i durant un temps els gaudim, fins que ens impulsin a canviar-los. I Austràlia t’ho dona si ho busques, el país sense fi ens aproparà al que volem, i per fer-ho, nosaltres ens aproparem al Outback, al desert australià present a tota la part central del país, i el camí començarà a Port Augusta, la seva porta des del sud, però abans… Continua llegint!
Com no podia ser d’una altra manera, ens hem aixecat amb mal de cap. Els anys, el desentrenament, i potser un gotet més de vi del compte, passen factura a l’endemà, i tot i que som al mig de la regió vinícola més esperada, no tenim massa ganes de vi…de moment… ☺ Continua llegint!
Avui tot i estar en un càmping, matinem. Ens espera Port Adelaida, una barriada de la capital de l’estat de South Australia, que ens ve de gust visitar abans d’anar cap a la zona de vins més antiga d’Austràlia, i una de les més reconegudes a nivell mundial pels seus vins selectes. Continua llegint!
Som urbanites, si, ho reconeixem, ens agraden les ciutats. Som urbanites no excloents perquè de fet ens agrada tot el que anem trobant. I sobretot, ja ho hem explicat alguna altre vegada, ens agraden els contrastos, i després de passar uns dies per costa i poblets, ve de gust trepitjar asfalt, tot i que aquí a Austràlia, potser del que menys estem gaudint és de les ciutats. Per què? em pregunteu. Si, ho he sentit… ☺ Doncs perquè és el país on estem sent més curosos amb el pressupost, intentant no gastar els diners en coses que en altres llocs ni ens ho pensàvem, i a les ciutats que hem anat visitant d’aquest gran país, ens ha anat calant una idea, que és que hi ha més coses a fer, que no a veure, i el fer habitualment costa calers. Potser amb un pressupost més relaxat, seríem els reis de les ciutats, amb tot el que ens agrada la bona vida… Continua llegint!
No elevem Mc Laren Vale a la terra promesa només pels seus vins i cellers de disseny modern alhora que acollidor, que també, si no perquè a més, està tocant a Victor Harbour, una badia molt bonica, on pots tenir contacte amb uns dels animalons més bufons que pots trobar, els petits pingüins. Continua llegint!
Si ja hem arribat, feia dies que ens anàvem apropant a allò que buscàvem, i finalment avui trobem les vinyes de Mc Laren Vale. No és la zona vinícola amb més solera d’Austràlia, però és antiga, i no sabem si és que hem tingut sort o tots els cellers són així, però els visitats són petits temples del tast del vi a nivell de presentació i de producte. Així que ara comencem a explicar un dia que ha començat en un petit paradís natural, i ha acabat on Dionís passava els caps de setmana i les festes de guardar. Continua llegint!
Per als rotllets:
– carn picada de porc
– ceba tendra
– gambes
– fideus d’arròs secs
– pastanaga
– bolets assecats
– paper d’arròs per fer rotllets
– ou Continua llegint!