29 i 30 de gener
Dos dies més en aquesta illeta, antic presidi polític de principis de segle amb forma de tortuga, i tot va d’allò mes bé, a no ser per unes agulletes que em tenen segrestat, sense haver demanat cap rescat per alliberar-me. El cos em fa mal, però tinc el coll i la seva musculatura, que no acostumo a treballar, a punt de demanar la baixa definitiva. Continua llegint!
27 i 28 de gener
Portàvem uns dies de curs, d’aquells que saps el que has de fer, quan i com. Avui ja no, tot el dia per nosaltres, per llevar-nos una mica més tard del que veníem fent i mandrejar d’aquí cap allà sense rumb fix. No baixem massa tard, i tot just quan posem els peus sobre la sorra del restaurant, sentim que estem sols, que la colla amb la que havíem fet molt pinya aquest dies, ja no hi són. Una sensació estranya, en la qual es barreja la desprotecció i la nostàlgia de que avui no hi hauran bromes i xerrades amb aquells qui portes dies fent-les. Continua llegint!
26 de gener
Avui ha sigut l’últim dia del curs, on hem passat de no saber res de res, i de fins i tot de passar angoixa, a sentir-nos amb una pau indescriptible mentre anem bussejant per sota l’aigua, observant la vida que s’hi dona sota el gran blau. Continua llegint!
25 de gener
Ahir no ens vam quedar tota la nit estudiant, ni res semblant com fèiem en època d’institut o universitat. Aquí la son ens pot, a la nostre cabanya de fusta dormim molt bé, i a més ens quedem clapats molt aviat. Avui, una miqueta abans de les 9 del matí, ja estem esmorzant alguna cosa per agafar forces. Continua llegint!
24 de gener
Avui ha sigut el primer dia que ens hem ficat a l’aigua en el curs de submarinisme, però ha sigut per la tarda així que anem a pams. Continua llegint!
Pas 1:
Posar en el wok: 1 cullerada d’oli, 1 grapat de tofu tallat a trossos, 1 grapat de pastanaga tallada a tires, 1 grapat de ceba tallada a quadres, 1 grapat de tomàquet tallat a quadres, 1 culleradeta d’all aixafat i 1 culleradeta de chili verd i vermell aixafat. Continua llegint!
23 de gener
Quan vam començar a pensar en aquest llarg viatge una de les opcions que se’ns van obrir va ser la possibilitat de treure’ns el Open Water a Koh Tao, i així poder anar fent submarinisme per la resta del món. En un primer moment ho vam estar sospesant bastant sobretot per la inversió econòmica, però veient els preus que hi havia a Koh Tao vam dir que era l’ocasió de fer-ho. Continua llegint!
22 de gener
Si Tailàndia té alguna cosa, és que els trasllats són d’allò més fàcils de planificar i fer. Kao San Road, és un lloc perfecte perquè entre les infinites agències que hi ha repartides per la zona, pots trobar packs que et transportin als racons més remots i insospitats del sud-est asiàtic, i més enllà si ho vols… Continua llegint!
20 i 21 de gener
Vietnam mon amour, comiat silenciós, amb sensació de que marxem per tornar algun dia, a repetir i ampliar aquesta experiència que tant ens ha donat, i que ens demana més i més. Una manera de viatjar diferent que ens ha portat gràcies al nostre bon amic My, a endinsar-nos una mica en el teixit quotidià del país i la seva gent, i a veure una part del país de manera fàcil i còmode, de la mà d’algú que hi viu. No ha sigut un repàs viatger a les icones turístiques, però ens enduem una de les millors sensacions del viatge, d’un periple per Vietnam que hem coronat amb la Badia de Halong, tantes i tantes vegades somiada quan et fas una idea mental de com serà el teu viatge. Continua llegint!
19 de gener
Quin goig, quin plaer, com ens agrada viure bé. Som motxilers de convicció. Ens agrada la filosofia de portar la casa a l’esquena, de trepitjar carrer, i interactuar amb la població de base, aquella que treballa, viu per treballar i treballa per viure. Però en aquesta manera de pensar, també hi tenim les nostres contradiccions, i és que ens agrada allò de viure bé, els petits capritxos que de tant en tant ens fan sentir molt i molt bé. Dormir en un Melià, pels qui no acostumem a trepitjar-lo sovint per motiu de pressupost, és un plaer, i en aquest de Hanoi, que és un 5 estrelles, com diria el Schuster quan entrenava el Madrid, i el partit l’arbitrava un col·legiat català: “no hase falta desir nada más..”. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 