14 de novembre
Tres hores i mitja avancem el rellotge només aterrar a Kuala Lumpur per la diferència horària amb la Índia. Ara ja en tenim set de diferència amb terres catalanes. Continua llegint!
14 de novembre
Tres hores i mitja avancem el rellotge només aterrar a Kuala Lumpur per la diferència horària amb la Índia. Ara ja en tenim set de diferència amb terres catalanes. Continua llegint!
13 de novembre
Les monges que ens acompanyaven la primera part del viatge en tren, no hi eren quan hem despertat. A l’Eva li va costar més dormir perquè un mal de cap persistent s’afegia a l’excessiu soroll del tren. Continua llegint!
12 de novembre
Finalment ha arribat el dia, després de 15 nits en aquest petit paradís que ens hem trobat a Benaulim. La rutina que havíem establert, de llevar-nos, esmorzar amb unes vistes excepcionals, anar a estirar-nos i banyar-nos, dutxeta, passeig per la platja i sopar, ja ha arribat al seu final. Per una banda sap una mica greu, ja que és fàcil acostumar-se a aquesta vida, però per l’altre ja tenim ganes de noves aventures i descobrir nous mons, ciutats i cultures. Continua llegint!
10 i 11 de novembre
Noi coneix noia, noia coneix noi. A la platja, a la sorra, estiuejant al novembre, a les platges de la India. Continua llegint!
8 i 9 de novembre
Sovint les paraules ens defineixen, a nosaltres i al nostre entorn. El llenguatge com a manera de comunicació en una etapa inicial, ha donat pas a un món que s’ordena i s’entén, en base a les paraules i als significats que atorguem individualment i col·lectivament com a societat a les mateixes. Especialment amb el mitjans de comunicació com a eina, que es dediquen sistemàticament a omplir el llenguatge de determinats valors i connotacions, habitualment d’acord a la seva línia editorial. Fa uns mesos estudiava com algunes paraules poden estigmatitzar determinats col·lectius, per exemple en el cas de la paraula “bojos”, i tots els significats adherits a ella durant anys i anys, quan hauria de definir objectivament un col·lectiu de persones que compleixen uns determinats paràmetres de diagnòstic. És un exemple, però n’hi ha molts a diferents nivells. No entraré mes a fons en tot aquest tema, perquè no estic lo suficientment preparat, i a més això és un blog de viatges ☺, però m’ha fet reflexionar al voltant d’aquest tema, el post d’ahir de l’Eva en que parlava de la rutina. Continua llegint!
6 i 7 de novembre
Seguim a Goa i concretament seguim a Benaulim, al allotjament a peu de platja on vam venir fa uns dies. I us preguntareu? I que fan aquí durant tot el dia? Doncs, seguir una rutina genial!!! Continua llegint!
5 de novembre
Sembla ser que avui el dia va de números rodons. Fa 150 dies que vam marxar de Barcelona, i la veritat és que mai hagués pensat que podria estar viatjant tant de temps, sense tenir la sensació que això s’acaba. 150 dies, per una banda penso que en són pocs i per l’altre que ja en són molts!!! Continua llegint!
3 i 4 de novembre
Ho avisem, aquest post pot ferir la sensibilitat del lector. Si els anteriors posts han fet que ens comencessis a tenir una mica de mania, aquest millor ni el comencis… ☺ Continua llegint!
1 i 2 de novembre
Com la moto ahir va funcionar a la perfecció, avui doble ració, que tenim ganes de veure més platgetes al sud, alguna de les recomanades a les guies. El casc posat, i per la carretera principal paral·lela a la costa, anem fent quilòmetres. Continua llegint!
30 i 31 d’octubre
Aquest aroma deliciós a mar, el necessitàvem. L’enyoràvem des de que vam sortir de Barcelona. Sorra i mar, platja, sol, i tranquil·litat. Ensumar aquesta flaire a la que estem acostumats els que hem viscut a prop de mar, i que la tens tant interioritzada que quan no la notes un temps, la necessites. Continua llegint!