01 d’agost
Que bé que hem dormit aquesta nit!! Serà perquè estem sols a l’habitació? I no hi ha ningú que entri o surti a diferents hores? Continua llegint!
01 d’agost
Que bé que hem dormit aquesta nit!! Serà perquè estem sols a l’habitació? I no hi ha ningú que entri o surti a diferents hores? Continua llegint!
31 de juliol
Avui no hem hagut de matinar, tot i que tocava trasllat, i això? Doncs perquè vam agafar el bus de les 14:30 que ens portaria a Wudangshan, i perquè hi volíem anar? Doncs a Wudangshan està les muntanyes de Wudang, on hi ha tot de temples taoistes, on s’hi ensenyava meditació, arts marcials xineses i medicina tradicional xinesa. Actualment, aquests temples que formen part del patrimoni mundial de la UNESCO i s’hi segueixen ensenyant diferents arts marcials, i entre que el lloc és molt maco i les arts marcials… voldríeu més raons? Continua llegint!
29 de Juliol
A les 10:30 estem preparats a la recepció del hotel, perquè conjuntament amb una família de belgues, ens passen a recollir en una minivan per portar-nos a la carretera on ens pujarem al bus que va cap a Xian. A l’interior del vehicle, anem força justets amb motxilles i tot, i no les acabem de tenir totes perquè fem un canvi de van ja a la carretera que no entenem. Però cap a les 11 fem un canvi de sentit, i un bus que para, així que posem tots els nostres equipatges a la part inferior i tot i que va força ple, trobem dos seients junts a la última fila. Els seients no son massa còmodes, però després de 7 hores, alguna parada per comprar quelcom per menjar i beure, i unes quantes pel·lícules xineses, comencem a veure grans edificis, i a intuir que estem entrant a la capital de la provincia de Shaanxi, Xian. Aquesta gran ciutat, la tercera de la Xina, té més de 7 milions d’habitants, una part interior emmurallada, i el que venim a veure, un exèrcit de guerrers de terracota esperant a les afores de la ciutat. Continua llegint!
26 de Juliol
El despertador sona molt aviat, hora d’anar a treballar, no!!!! Hora de llevar-se per agafar un tren, on quasi 8 hores després esperem arribar a Pingyao, un poble tradicional amb una part emmurallada que ens ve molt de gust visitar, perquè allà gaudirem d’uns dies de tranquil·litat i relax, però abans…. Continua llegint!
24 de Juliol
Beijing ens encanta, ens enganxa per la seva varietat, la seva gent i la seva vida, una ciutat enorme amb mil contrastos i racons per descobrir. Que veure? Per on començar? És com ser al davant d’un poema visual que durant una bona estona no saps com començar a interpretar. Continua llegint!
17 de juliol
Aquí a Wuhai és el primer lloc on hem dormit en habitació privada amb bany, i tot i que això de compartir-ho tot no ens desagrada, més que res la que està agraïda sobretot és la nostre butxaca, una mica d’intimitat i ampliar el teu espai als 10 metres quadrats d’habitació ens va de meravella. Continua llegint!
16 de juliol
De moment Xina ens està sorprenent en el tracte de la seva gent, somriures sempre al passar, i algun “hello” que s’escapa mentre un moviment de mà l’acompanya, i amb el que corresponem amb un nihao o el que ens surti en aquell moment. Tenim una ruta més o menys pensada en els nostres caps, però no la tenim programada, així que l’anirem construint a mesura que anem caminant aquest camí que passet a passet anem recorrent, lents però segurs, així que avui a Wuhai hem pogut gaudir d’un dia entre la seva gent, convertint-nos en les estrelles de la nostra pròpia pel·lícula, on totes les mirades, somriures, comentaris i alguna que altre foto, són per a nosaltres, en aquesta ciutat desproveïda d’occidentals. Segur que on hem dinat, la senyora haurà arribat a casa i haurà explicat : “Avui, ha vingut una parella molt rara a menjar els meus dumplings, ell vestit amb una samarreta de colors blau i grana, i ella amb faldilleta i colors llampants, …”, i segur que podrà ensenyar la nostre foto feta mentre no miràvem. Continua llegint!
15 de juliol
Us preguntareu que fem a Wuhai oi? Ja que si mireu per internet els interessos turístics de la ciutat, no crec que en trobeu gaires, per no dir cap, i si a més veieu que està a la província de Inner Mongolia de Xina, direu… però si ja han estat a Mongòlia! No n’han tingut prou? Continua llegint!
14 de juliol
L’estoneta nocturna, la passem dormint, i a les 7 del matí estem arribant a la ciutat fronterera de Zamiid Uud, o alguna cosa semblant. Baixem i caminem cap a la estació, on una senyora gran ens pregunta si volem creuar a Xina, preguntem preu, i per uns 10 euros entre els dos, ens portarà cap a Erlian, ja a territori xinès. Continua llegint!
13 de Juliol
Avui últim dia a aquesta capital, que tot i no acabar-la de descobrir, li hem agafat una mica el ritme, i avui parlàvem que el dia que tornem li dedicarem una miqueta d’esforç a fer-nos-la nostre. Continua llegint!