24 de Juliol
Beijing ens encanta, ens enganxa per la seva varietat, la seva gent i la seva vida, una ciutat enorme amb mil contrastos i racons per descobrir. Que veure? Per on començar? És com ser al davant d’un poema visual que durant una bona estona no saps com començar a interpretar. Continua llegint!
17 de juliol
Aquí a Wuhai és el primer lloc on hem dormit en habitació privada amb bany, i tot i que això de compartir-ho tot no ens desagrada, més que res la que està agraïda sobretot és la nostre butxaca, una mica d’intimitat i ampliar el teu espai als 10 metres quadrats d’habitació ens va de meravella. Continua llegint!
16 de juliol
De moment Xina ens està sorprenent en el tracte de la seva gent, somriures sempre al passar, i algun “hello” que s’escapa mentre un moviment de mà l’acompanya, i amb el que corresponem amb un nihao o el que ens surti en aquell moment. Tenim una ruta més o menys pensada en els nostres caps, però no la tenim programada, així que l’anirem construint a mesura que anem caminant aquest camí que passet a passet anem recorrent, lents però segurs, així que avui a Wuhai hem pogut gaudir d’un dia entre la seva gent, convertint-nos en les estrelles de la nostra pròpia pel·lícula, on totes les mirades, somriures, comentaris i alguna que altre foto, són per a nosaltres, en aquesta ciutat desproveïda d’occidentals. Segur que on hem dinat, la senyora haurà arribat a casa i haurà explicat : “Avui, ha vingut una parella molt rara a menjar els meus dumplings, ell vestit amb una samarreta de colors blau i grana, i ella amb faldilleta i colors llampants, …”, i segur que podrà ensenyar la nostre foto feta mentre no miràvem. Continua llegint!
15 de juliol
Us preguntareu que fem a Wuhai oi? Ja que si mireu per internet els interessos turístics de la ciutat, no crec que en trobeu gaires, per no dir cap, i si a més veieu que està a la província de Inner Mongolia de Xina, direu… però si ja han estat a Mongòlia! No n’han tingut prou? Continua llegint!
14 de juliol
L’estoneta nocturna, la passem dormint, i a les 7 del matí estem arribant a la ciutat fronterera de Zamiid Uud, o alguna cosa semblant. Baixem i caminem cap a la estació, on una senyora gran ens pregunta si volem creuar a Xina, preguntem preu, i per uns 10 euros entre els dos, ens portarà cap a Erlian, ja a territori xinès. Continua llegint!
13 de Juliol
Avui últim dia a aquesta capital, que tot i no acabar-la de descobrir, li hem agafat una mica el ritme, i avui parlàvem que el dia que tornem li dedicarem una miqueta d’esforç a fer-nos-la nostre. Continua llegint!
Hola amics i amigues, ja podeu veure, ara que hem afegit les dates en els posts, que anem una mica endarrerits penjant els posts que anem escrivint. Degut a que durant molts dies no havíem tingut Wi-fi, i no volen penjar més d’un post diari per no saturar-vos, vam aprofitar per programar que es pengessin els post que teníem endarrerits, intentant progressivament escurçar el decalatge entre vivència i publicació del post. Continua llegint!
11 i 12 de juliol
Dos dies a la capital, dos dies recuperant forces, i posant-nos al dia descarregant fotos, preparant posts, intentant proposar alguna ruta per Xina, i Japó, descansant, connectant-nos a les xarxes, i retrobant-nos per casualitat amb el Ferran i la Mireia, que ja us havíem presentat, i explicar-nos històries de la vida. De la ciutat, poca cosa vista, no l’hem trepitjada massa aquests dos dies, però per situar-vos millor faré un breu resum… Continua llegint!
10 de juliol
Hi ha dies que els pots definir amb sabors, per exemple agre-dolç, o amb el títol d’una cançó de Luis Ramiro, “Tristefeliz”. Avui així ens sentim, tristos perquè s’acaba el compartir amb el grup d’aquest dies, la nostra petita família. Continua llegint!
09 de juliol
Això de no tenir gens d’intimitat, és una cosa que no acabo de portar gaire bé, no sé compartir el ger amb els seus propietaris… Em fa sentir bastant incòmode, així que a les sis ja tenia els ulls oberts com a plats amb moltes ganes de fer pipi. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 