Canvi de paisatge, energies renovades, i tot i que la nit ha sigut dura en la nostra lluita contra el calor i els insectes que volien la nostra companyia. El que hem viscut avui, i el que creiem seran els propers dies, promet emocions fortes, i en tenim moltes ganes. Continua llegint!
Cada vegada dormim millor a la furgo, tot i passar una mica de calor al principi, després et vas aclimatant i ja t’hi trobes d’allò més bé, i dorms tot seguit fins que sona el despertador, que aquí més val que el posem, ja que a la que surt el sol, ja tenim la plaga de mosques esperant-nos, a part, que comença a aprestar la calor. Continua llegint!
Obrim els ulls i… Ohhhh quina sortida de sol més preciosa, just des d’on estem, s’observa com es fa de dia sobre tot el parc de West Mc Donell Ranges. És un d’aquells privilegis que només es tenen viatjant d’aquesta manera, en una furgoneta que et permet dormir on vulguis, i pel que sembla ahir vam escollir un d’aquests llocs que per atzar fa que comencis el dia de la millor manera. Continua llegint!
Després de dormir un parell de dies en un càmping, no se’ns ha fet gens estrany tornar a dormir a les àrees de descans d’una carretera, això si, seguim matinant, que sinó la calor es fa notar, i a més així el dia ens dona més de si. Continua llegint!
Si, avui és el dia 300 de la nostra aventura, aquest número sona molt fort la veritat. Gairebé deu mesos viatjant, coneixent països, la seva gent, les seves cultures i meravelles. Coneixent-nos a nosaltres mateixos, individualment i com a parella. Descobrint que un viatge com aquest et fa veure les coses de forma diferent, i que tothom algun cop a la vida ho hauria de fer. Continua llegint!
Són les vuit del vespre, però ja és de nit, i aquí tombada a la furgo a punt d’anar a dormir, encara estic emocionada pel que hem vist fa una estona. No sé, potser ja no esperava poder veure’l canviar de color amb la posta de sol, ja que ens hem llevat amb pluja i els núvols ens han anat acompanyant gairebé tot el dia. I quan hem sortit, a veure si d’alguna cosa semblant a una posta de sol també estava tot tapat. Així que quan de cop s’ha començat a il·luminar la gran roca, canviant de color, m’he emocionat i de fet encara en segueixo. Continua llegint!
Avui és dia d’acomplir somnis, els de l’Eva principalment, i els meus com a colaterals. Ella crec que en parlava des de que la veig conèixer, potser fins i tot la primera nit mentre ballavem i reiem a Gràcia. No ho recordo massa bé, havia begut alguna copa de més. ☺ Continua llegint!
Que fàcil es fa en aquest viatge canviar la forma de veure les coses, segurament és degut a que estem fent realment el que volem, i tot i que a vegades les coses de cop i volta les veus molt negres, de sobte aquest negre, es torna gris i el gris passa a blanc, veient de nou la llum i gaudint un moment rere l’altre. Continua llegint!
No us espanteu pel títol, que no estamos tan mal, com diria el Laporta, que el final és més dolç del que promet el títol, tot i que el dia ha estat ple de sorpreses. Algunes molt agradables i altres no tant, i és que de camí cap al cor d’Austràlia, dins de les quilometrades infinites de carretera recta, i entre la monotonia del paisatge, sempre hi ha espai per a tot… Continua llegint!