24 i 25 de juny
Sembla que en aquest viatge les muntanyes no es vulguin mostrar, i tot i que gairebé la majoria de les vegades les hem pogut veure tímidament, cap d’elles s’ha mostrat en la seva plenitud. Continua llegint!
Tag Archives: volta al mon
Dia 380: Sofre a dojo, i arsènic a Wai-O-Tapu
23 de juny
Ja toca marxar de Rotorua, i la deixem amb pena perquè hi hem estat molt bé. Però hem de seguir ruta que no podem estar per aquí eternament, així que un cop preparats i amb tots els estris recollits, sortim aviat del càmping en direcció Wai-o-Tapu, una zona activa geotèrmica, traduïda de la llengua maori com “aigua sagrada”. On podrem trobar des de craters col·lapsats, a piscines on el sofre o l’arsènic a altes temperatures, donen uns bonics colors però no conviden a posar-se en remull. Continua llegint!
Dia 378 i 379: Descansant a Rotorua
21 i 22 de juny
Terra que fumeja entre grans llacs i volcans. Olor a sofre que sobte al principi, i que a petites dosis comences a acostumar-hi el nas, i fins i tot la pots trobar agradable. Núvols de vapor que emanen cap al cel, i ofertes de balnearis i piscines termals per tota arreu fan que sàpigues on et trobes. Que ja hi ets, que Rotorua és sota els teus peus, i que al costat del llac del mateix nom, el més gran de la zona, pots passar-hi uns dies. Continua llegint!
Dia 377: El volcà més actiu de Nova Zelanda
20 de juny
Terra on limiten plaques tectòniques, Nova Zelanda és zona d’activitat sísmica i volcànica. Aquí a la illa nord, hi ha volcans per tot arreu, alguns dels quals encara són actius. Un d’ells, és el volcà de l’Illa Blanca situada al nord, a uns quaranta vuit quilometres de la costa, i segons diuen és el més actiu de Nova Zelanda. Continua llegint!
Dia 376: Una sidreria a Gisborne
19 de juny
Ens desperten quatre ocells cantant en harmonia a una hora prudent. Ens ha costat això de llevar-nos, i que potser la tranquil·litat del paratge al costat del llac Tuitara, ens ha contagiat a fer-ho tot més lent, i després de passejar una estona i de esmorzar amb calma, ens hem posat en ruta cap a la última destinació de vinyes i vi que tenim pensada. Continua llegint!
Dia 369: L’anell, vins, i fiords pel nord de l’illa sud
12 de juny
Els dies a l’illa sud van arribant al seu final, i per això hem de fer camí cap a on agafarem el ferri per creuar. Continua llegint!
Dia 368: Les Pancake Rocks
11 de juny
En aixequem aviat, amb el llac al costat, només acompanyats d’un cotxe on un parell de jovenets hi han fet nit. La curiositat, ahir quan ja anaven a dormir, truquen a la porta (la de la furgui ☺) , i un noi ens comenta que no ha trobat cap lloc on posar el cotxe millor que creuar-lo a la entrada en una superfície que ell diu molt plana, i on podran dormir millor. Ens vam mirar sorpresos, però cap problema, només quan ja estem esmorzats i preparats per sortir els avisem perquè moguin la seva tanca de sortida improvisada i ens deixin sortir… Continua llegint!
Dia 366 i 367: Entre glaciars
9 i 10 de juny
Terra freda, on el mar i el gel s’apropen quasi a tocar. Ja havíem vist el Tasman el glaciar més gran del país. Però no massa lluny d’allà geogràficament, tot i que per la nostre ruta no ho pugui semblar, i ja a tocar del mar de Tasmània, hi ha dos dels glaciars més fàcils d’accedir a peu de tot el món, el Franz Joseph i el Fox. A més de tenir al costat un dels punts més fotografiats de Nova Zelanda al llac Matheson i el seu reflex del Mount Cook. Continua llegint!
Dia 365: Passant-ho pipa al Puzzling World
8 de juny
Aniversari feliç, aniversari feliç… tornem-hi una altra vegada… Si avui fem un any i ja toca explicar-ho que el temps no es para, i tot i que els records donen per viure, seguim endavant amb les peripècies viatgeres, i res millor que fer-ho en un fantàstic lloc. El Puzzling world, on entre jocs de percepció i altres, hem passat el dia gaudint com a criatures de P40. Continua llegint!
Dia 365: Resum d’un any viatger
8 de juny
Aniversari feliç, aniversari feliç… així comencem el dia, i és que tot just avui fa un any iniciàvem aquesta aventura somiada. Dotze mesos, sense sentir despertadors als quals no vols fer cas, de seguir un camí que sempre et du al mateix lloc i del que no és fàcil escapar. Però també 365 dies de no veure aquelles cares, aquells somriures que il·luminen fins i tot els dies més grisos. Petits fars d’esperança que et rebien amb un cafè de màquina mentre els teus ulls encara no s’havien obert del tot cada matí. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 