Viatge a Ítaca

Tag Archives: Xina


by 25 comentaris

Dia 77, 78, 79 i 80: Carregant piles a Shangai

Del 24 al 27 d’agost

Sayonara Japó, adéu. Ens ha costat molt acomiadar-nos d’aquest país. Per tot el que hem viscut, pel que ens agrada el seu menjar, i per lo a gust que ens hi hem trobat, camuflant-nos entre la seva cultura, i aprofitant el respecte envers l’altre, el seu ordre i tranquil·litat, a més de la servicialicitat amb la que et tracten, que hem aprofitat per fer un parèntesi en aquesta dura tasca de viatjar, i relaxar-te. I així ho hem viscut, perquè els trajectes en tren son sempre una delícia, el metro és senzill, i tot i la barrera idiomàtica, fer qualsevol cosa al Japó és sempre senzilla. Continua llegint!


by 4 comentaris

Dia 58: Després de 22 dies a Xina canviem de país

5 d’agost

Avui el dia ha començat molt d’hora, i amb molta il·lusió i inquietuds a la vegada. Il·lusió perquè canviem de país i anem a un que hi somiàvem des de fa molt de temps, Japó, on a més a més té l’afegit que vindrà la Mare i el Pere i també l’Oscar un dels amics del Mario. Continua llegint!


by 16 comentaris

Dia 57: Derretint-nos a Shangai

04 d’agost

Estem encantats amb aquest viatge, amb aquesta experiència vital que ens està fent canviar, i obrir-nos una miqueta més a les relacions humanes. En un dia a Shangai, quasi hem conegut més gent, que en les nostres vacances d’estiu de cada any, i és molt bonic, veure que les possibles diferències culturals, idiomàtiques, i personals, fan un pas enrere perquè aparegui a primera fila les ganes de compartir experiències, i moments, que segur seran únics. Continua llegint!


by 8 comentaris

Dia 56: Primeres impressions de Shangai

03 d’agost

Després de 24 hores en un tren, tot i que ja comencem a habituar-nos-hi, la veritat és que un ja té ganes d’arribar i poder-se situar a la nova ciutat, tot i ser una ciutat desconeguda a on no saps cap a on hauràs de tirar. Però ja ens comencem a habituar a aquesta sensació i cada vegada ens és menys difícil situar-nos i fer-nos-la nostra. Continua llegint!


by 12 comentaris

Dia 55: 24 hores en un tren xinès

02 d’agost

Estic escrivint aquest post, des d’una tauleta del passadís, amb la tranquil·litat i quietud que s’assoleix quan passa la tempesta. Estem arribant a Shangai, 24 hores després, i tot i que encara queden un parell d’horetes de trajecte, ja les estem gaudint, no acostumats a la soledat i quietud a les concorregudes terres xineses. Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 53: Sortint del Xian dels guerrers, en direcció al Wudangshan del Kung Fu

31 de juliol

Avui no hem hagut de matinar, tot i que tocava trasllat, i això? Doncs perquè vam agafar el bus de les 14:30 que ens portaria a Wudangshan, i perquè hi volíem anar? Doncs a Wudangshan està les muntanyes de Wudang, on hi ha tot de temples taoistes, on s’hi ensenyava meditació, arts marcials xineses i medicina tradicional xinesa. Actualment, aquests temples que formen part del patrimoni mundial de la UNESCO i s’hi segueixen ensenyant diferents arts marcials, i entre que el lloc és molt maco i les arts marcials… voldríeu més raons? Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 51 i 52: Els guerrers de Xian

29 de Juliol

A les 10:30 estem preparats a la recepció del hotel, perquè conjuntament amb una família de belgues, ens passen a recollir en una minivan per portar-nos a la carretera on ens pujarem al bus que va cap a Xian. A l’interior del vehicle, anem força justets amb motxilles i tot, i no les acabem de tenir totes perquè fem un canvi de van ja a la carretera que no entenem. Però cap a les 11 fem un canvi de sentit, i un bus que para, així que posem tots els nostres equipatges a la part inferior i tot i que va força ple, trobem dos seients junts a la última fila. Els seients no son massa còmodes, però després de 7 hores, alguna parada per comprar quelcom per menjar i beure, i unes quantes pel·lícules xineses, comencem a veure grans edificis, i a intuir que estem entrant a la capital de la provincia de Shaanxi, Xian. Aquesta gran ciutat, la tercera de la Xina, té més de 7 milions d’habitants, una part interior emmurallada, i el que venim a veure, un exèrcit de guerrers de terracota esperant a les afores de la ciutat. Continua llegint!


by 4 comentaris

Dia 50: Més Pingyao

28 de juliol

Xifra rodona, 50. No sé per què coses com aquestes et fan pensar i fer la vista enrere. Fa 50 dies que vam marxar, no semblen gaires, però calculem que ja hem fet una desena part del viatge, i tot i que el temps sembla que passa ràpid, se’ns fa difícil recordar com a proper el dia de la nostre marxa de Barcelona, o la truita a casa l’Olga, o els ponts de San Petersburg, o inclús més recent, però sembla que un abisme de temps ens separi de les àrides terres del Gobi i la seva monumental duna que vam escalar, o les nits estelades, que per sort no s’obliden i que aquí no podem gaudir, per la contaminació tant lumínica com atmosfèrica. Però el somni avança, i els dies passen i passen mentre nosaltres gaudim d’anar fent el viatge al nostre ritme. Continua llegint!


by 6 comentaris

Dia 49: Vida relaxada a Pingyao

27 de juliol

No sabem ben bé perquè però sabíem que aquest poble ens agradaria, tot i que havíem llegit que hi ha sempre molts turistes, i la veritat és que us puc dir que així ha sigut, potser és perquè necessitàvem no tenir la pressa de visitar una cosa o una altra, o potser perquè senzillament volíem passejar i gaudir del temps i del poble. Continua llegint!