28 i 29 de juliol
Un parell de dies més a Labuan. Ens hagués agradat fer algun dia més d’immersions però l’economia no ho permet. Prou trastocats hem quedat després dels primers tres dies, així que hem dedicat un parell de dies a recuperar forces, i entre tertúlia viatgera i bona cuina, ens hem encomanat a la difícil tasca de trobar una manera econòmica de sortir de la illa, i apropar-nos a la nostre següent destinació on ens esperarà l’Oscar d’aquí a tres dies. Continua llegint!
27 de juliol
Sona el despertador a un quart de set. Em fa mal l’esquena, i se m’enganxen les pestanyes. No podria fer una mica més de llit? No!!!! Un seguit d’imatges de tortugues, taurons i peixos de colors em passen pel davant. Avui és el gran dia, i cal llevar-se aviat, esmorzar i començar a gaudir-los que aquests moments s’han d’aprofitar. Continua llegint!
26 de juliol
Doncs si, avui ha arribat el dia, per això hem vingut fins a aquest lloc perdut d’Indonèsia. Tot i que ja sabem que a Flores també s’hi ve per anar a veure tribus, nosaltres hem vingut a l’illa de Flores per fer-hi submarinisme, els nostres amics de Ihasia ens ho van recomanar, i nosaltres no som de no fer cas a recomanacions. Continua llegint!
25 de juliol
A les nou de la nit ja érem a l’aeroport de Denpasar i aquest cop per passar immigració gairebé no hem hagut de fer cua. Ara, en un mes han pujat el preu del visat on arrival de 25$ a 35$, ufffff!!!! El que no sabem si és perquè estem en temporada alta o si sempre serà així. Mirant el decret sembla que ho van fer just el dia següent al que nosaltres vam passar per aquí, així que sembla que vam tenir força sort no??? Continua llegint!
2 i 3 de juliol
Potser ara hauríem d’estar asseguts a una taula de l’Arturito, degustant una bona milanesa al cor de Buenos Aires. Extasiant-nos amb el Machu Pichu després de fer el camí Inca, o amb una caipirinha a la mà, mentre veiem com el futbol i els cossos bronzejats llueixen a la platja d’Ipanema. Era el nostre desig, el nostre camí, però no ha pogut ser. Despeses tecnològiques inesperades, allargar Oceania el màxim possible, algun país com Japó que ha disparat la despesa , i un periple asiàtic no tot lo auster que hauria pogut ser, ens han portat a haver de deixar de banda (de moment ☺) el somni de fer la volta al món, per posar data de retorn a casa, i passar els 72 dies que queden fins aleshores, amb el pressupost més baix que hem tingut en tot el viatge. Continua llegint!
8 de juny
Aniversari feliç, aniversari feliç… així comencem el dia, i és que tot just avui fa un any iniciàvem aquesta aventura somiada. Dotze mesos, sense sentir despertadors als quals no vols fer cas, de seguir un camí que sempre et du al mateix lloc i del que no és fàcil escapar. Però també 365 dies de no veure aquelles cares, aquells somriures que il·luminen fins i tot els dies més grisos. Petits fars d’esperança que et rebien amb un cafè de màquina mentre els teus ulls encara no s’havien obert del tot cada matí. Continua llegint!
20 de febrer
Per fi ha arribat el dia, un dia que fa mesos que esperem, de fet ben bé quatre des que vam treure el bitllet quan tot just entràvem a l’Índia, i vam trobar una super oferta per volar de Bali a Perth. Continua llegint!
17, 18 i 19 de febrer
Adéu poble de mar, ens ha encantat passar uns dies al teu costat, gaudint de la teva suau i gratificant melodia de poble turístic sense turistes. Nosaltres sense ni haver-te vingut a trobar, i per casualitat hem compartit uns dies magnífics entre busseig i dofins, veritablement un autèntic luxe. Continua llegint!
16 de febrer
Una de les coses més boniques de viatjar un llarg temps, és que no tot ho pots planificar, i tot i que el teu cap et demana tenir-ho tot preparat, per sort no ho pots aconseguir i has de deixar pas a la improvisació. El dia d’avui és un d’aquells que sorgeix del donar pas a l’atzar, i és que quan vam arribar a Lovina, no pensàvem que hi hauria massa coses a veure, per sort el devenir de vegades et fa canviar de impressió…. Continua llegint!
15 i 16 de febrer
Després de decidir quedar-nos més dies aquí, ja hem distribuït una mica que farem i a que dedicarem el nostre temps. Com portem bastants dies matinant molt, volíem que el primer dia aquí a Lovina no tinguéssim cap activitat que ens ho fes fer, i, com sembla que en aquest país la paraula activitat és sinònima de llevar-se aviat… Doncs senzillament, no hem fet res de res!! Continua llegint!
Viatge a Ítaca 