01 de maig
Avui no he dormit gairebé, serà pels nervis del que m’espera? Avui podré gaudir d’una de les coses que més desitjava veure a Austràlia després de l’Uluru. Si, avui és el dia que sigui jo qui vagi a la gran barrera de coral. Continua llegint!
30 d’abril
Curiós si més no que un poble sigui anomenat amb una xifra, 1770 o “seventeenseventy” com l’anomenen o l’escriuen en algun mapa. Originàriament el poble es deia Round Hill, i no va ser fins al 1970, en el dos-cents aniversari de l’arribada de l’almirall James Cook al que és ara la població, quan van decidir homenatjar-lo canviant-li el nom. I serà des del poble on gran navegants van arribar, on una bussejadora sortirà a explorar el mar obert, però potser això ja us ho explicarà demà ella, perquè abans… Continua llegint!
29 d’abril
Llegint en diagonal les pàgines de la guia per poder seguir tastant el que Austràlia ens pot oferir, i intentant no desviar-nos massa de la nostra ruta cap al sud, una paraula crida l’atenció als nostres ulls i ens fa posar més atenció a un parell de paràgrafs. Platypus com aquí l’anomenen, o ornitorinc com ho fem a casa, és el mot, i en una zona propera a on ens trobem podem intentar veure aquest esquiu animal, així que sense pensar-nos-ho massa, adreçàvem la nostre “spaceship”, cap allà. Continua llegint!
28 d’abril
Doncs si família i amics si, avui és un dia d’aquells per recordar. Després de molta reflexió sobre el que fer, el dia ha acabat amb el Mario amb uns auriculars, pujat en una petita avioneta de vuit passatgers, gaudint des del cel, d’aquesta gran meravella natural que és la gran barrera, i si a més li pots afegir una perspectiva d’ocell, d’aquests que tant ens agraden, de la Whiteheaven beach, doncs el dia és d’aquells que ocuparan molt i molt d’espai a la motxilla dels records. Continua llegint!
27 d’abril
Felicitats a totes les Montserrats, avui és el seu dia. I nosaltres que som a gairebé anys llum de distància, les felicitem avui que es penja el post, i ja ho vam fer telemàticament el dia que tocava. Per nosaltres s’apropa la Gran Barrera de Corall, un contrasentit perquè com més al sud baixem, més s’allunya de la línia de costa. I és que al nord abans d’entrar al Daintree Forest, hi havia algun punt que el bosc i el corall quasi es tocaven… Continua llegint!
Pas 1:
Afegir al wok 1 cullerada d’oli i 1 culleradeta de pasta de xili verda. Aquí també hi podríem afegir pollastre, vedella, porc o marisc Continua llegint!
26 d’abril
Potser ja no necessitem despertador, però el seguim posant per si de cas… ☺ Quan es fa fosc, que últimament és cap a les sis de la tarda, ja estem ubicats on farem nit, i amb el sopar a taula, si no ja ben sopats, amb lo que el resultat és que com a molt tard a les nou, ja estem gaudint d’una plàcida nit sobre el matalàs de furgoneta, que segons la inclinació del terrenys sobre el que reposem, tendirem durant la nit a lliscar matalàs avall, amunt, jo cap a l’Eva, o l’Eva cap a mi, però això no sé perquè no sol passar gaire sovint… 😛 Continua llegint!
25 d’abril
Obrim els ulls, és fosc. Però ja no hi ha aquell so que acostumats a escoltar ens va ajudar a dormir. Aquell repiqueteig constant de gotes de pluja contra la carrosseria metàl·lica del sostre. I això, ens fa somriure mentre netegem els vidres on la condensació no deixa veure l’exterior. No hi ha sol, encara és molt aviat, però ja hauria de començar a sortir. Els núvols que hi ha taparan els primers rajos, però alguna escletxa que trenca la seva hegemonia, deixarà passar algun petit de raig de claror, que donarà resposta les nostres pregaries d’ahir a la nit. Continua llegint!
24 d’abril
Hem dormit sols en aquesta zona d’acampada de parc nacional. Sols? Potser no tant… el so de l’activitat nocturna s’ha fet més present que mai, i molt a prop del vehicle hem sentit com les bestioles grataven els contenidors de brossa, o simplement passejaven per la gespa. No els hem pogut veure, la nit era fosca, la lluna no il·luminava la vida nocturna. Continua llegint!
23 d’abril
Dia de Sant Jordi, i no hem comprat ni llibre ni rosa, però la pluja s’ha aturat el temps suficient perquè poguéssim canviar rosa per natura al Daintree Forest, i Sant Jordi i el seu drac, per la parella de Viatge a Itaca buscant el cassowary, una au que ronda aquestes contrades des de fa molt i molt de temps, i que per l’aspecte podríem dir que està propera als dinosaures. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 