9 de gener
Avui hem deixat la família. Una nit perquè descansin de nosaltres, i anem cap a la Contxintxina, aquest racó de món que hem sentit tantes vegades, i que molts com jo, mai havíem situat geogràficament. Concretament anem cap a Can Tho, una ciutat ubicada al delta del Mekong, on farem nit. Per fer-ho, hem contractat una excursió organitzada, així que bàsicament ens deixarem portar i a gaudir!!! Continua llegint!
8 de gener
Una de les avantatges d’estar a casa del My és que ens dona la possibilitat de fer coses no tant turístiques, o anar a llocs que segurament si estiguéssim fent el país al nostre aire segur que no hi aniríem. Continua llegint!
7 de gener
A casa del My els dies comencen ben aviat. L’hora d’anar a l’escola per les criatures és les set del matí, i per nosaltres és l’hora d’esmorzar. Avui també, convertint-se en fabulós costum, és deliciós, i podem confirmar i reafirmar que la mare del My és la millor cuinera del món, tal com ell ens havia avançat, si més no, la millor del sud est asiàtic… Continua llegint!
6 de gener
Sii avui és reis, i a molts de vosaltres segur que us han portat coses… ara, per nosaltres avui és un dia normal i em sembla que els reis no ens han sabut trobar amb tant canvi d’ubicació. Aquí no saben que és la festivitat de reis, i de fet les festes de Nadal ja estan més que passades, i el cap d’any… Bé, de fet a Vietnam encara no l’han celebrat, ja que l’equivalent al nostre cap d’any és el Tet Festival, i es celebra a finals de gener, i si fos pel My ens quedaríem a passar-lo amb ells 😉 Continua llegint!
5 de gener
Phom Phen és una ciutat que ens ha agradat, l’esperàvem desordenada i caòtica, però ens ha sorprès. Vam decidir quedar-nos-hi un dia més, però no li haguéssim fet un lleig a passar algun altre dia passejant pels seus carrers. Però no podem, que en aquesta recta final del que podríem anomenar primera etapa del viatge, anem curts de temps, i toca anar cap a Vietnam, que allà ens hi esperen. Continua llegint!
4 de gener
Ahir al sortir de la presó de Tuol Sleng, teníem el cor i l’estómac tan regirat, que no vam tenir forces per anar als Killing Fields just al sortir, així que la duresa del que va passar en aquest país quan jo ja havia nascut, l’hem hagut de seguir vivint avui. Continua llegint!
Después de 4 meses viajando por el mundo, uno no sabe si entrar en un restaurante español, sobretodo porque piensas que va a ser una turistada con toros y flamencas por todos lados. Continua llegint!
3 de gener
Hi ha dies que pesen. L’ànima surt lleugera, fresca i neta. Purificada per l’aigua de la dutxa matinera. Un cafè que la posa a to, una truita que l’engreixa, i disposada a veure que hi ha allà al darrere, la veritat està allà a fora diria el Mulder. Però si, hi ha dies que pesen, que tot i la llaga d’esperit que s’encalleix a mesura que camines per aquest mon, després d’un dia com aquest, tornes a casa arrossegant els peus, energia sota zero, l’anima pesada, negre, sense llum ni alegria, i t’empeny a comprar alguna cosa per sopar, recloure’t a la habitació i posar el “don’t disturb” a la porta. I aleshores, jeure al llit, pensar, xerrar i meditar intentant asserenar-te, esperant aquella abraçada de la mare, aquella que et feia quan eres una criatura i tenies por. Només una paraula, un gest que l’acompanyava, i tot arreglat. La felicitat del desconeixement del que s’amaga més enllà de la foscor d’aquest món. Ara ja no, toca donar la cara, tot i les conseqüències anímiques, toca veure, conèixer i posar-t’hi al davant, explicar, perquè hi ha coses que no es poden desconèixer… Continua llegint!
2 de Gener
Tot i que s’està d’allò més be al Strawberry Bungalow, la meteorologia segueix sense acompanyar, i tot el que té a veure amb platja perd una part del seu encant, així que no ens fa massa pena haver de deixar el mar, la sorra i la tranquil·litat per anar a buscar el ciment de la capital. Continua llegint!
30 i 31 de desembre, i 1 de gener
Adéu a un altre nit difícil, adéu a la música insuportable fins a altes hores de la matinada, adéu al BCNO( que finalment crec que es tractava d’un llangardaix de la mida de Menorca), adéu a aquest trosset de paradís transformat en illa. Adéu Koh Rong. El ferry de les 10 del matí ens transportarà a terra ferma. La mar segueix encrespada, i el trajecte en aquest vaixell lent, és de més de tres hores, però estirats en una mena de matalassos, gronxant-nos amb el vaivé de les onades, i alguna que altre esquitxada van fent passar el temps. Continua llegint!
Viatge a Ítaca 